Barisó II de Torres
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XII  | ||
| Mort | 10 juny 1191 (Gregorià) Messina (Sicília) | ||
| Jutge | |||
| 1153 (Gregorià) – 10 juny 1191 (Gregorià) ← Gunnari I de Torres – Constantí II de Torres → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Família | |||
| Fills | Constantí II de Torres, Comit de Torres | ||
| Pares | Gunnari I de Torres i Maria Ebriaco | ||
| Germans | Pere de Càller-Torres | ||
Barisó II de Torres (nom en italià Barisone) fou fill de Gunnari I de Torres, jutge de Torres, un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya, des del 1153.[1] Va exercir anteriorment la regència durant l'absència del pare vers el 1147-1150.
Va ajudar el seu germà Pere de Càller-Torres contra els pisans, i va iniciar una política progenovesa accentuada després que els pisans van empresonar i matar el seu germà.[1] Va abdicar el 1186 en favor de son fill Constantí (Costantino) i es va retirar a Sicília al'hospital del monasteri de Sant Joan d'ultramar de Messina. No se'n coneix la data de mort. Al 10 de juny de 1191 ja era mort.[2]
Era casat amb Preciosa d'Orrù (morta passat el 1178). Va deixar quatre fills: Constantí II de Torres, Susana (morta abans del 1186, dona d'Andrea Dòria), Itocor (mort passat el 1203) i Comit de Torres.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Casula, Francesco. «Barisone de Torres». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). volum 6. Roma: Istituto della Enciclopedia Treccani, 1964.
- ↑ Besta, Enrico. La Sardegna medioevale (en italià). Palermo: A. Reber, 1908, p. 155.
