Baronia d'Abella
 | |
| Tipus | títol nobiliari i baronia  |
|---|---|
| Epònim | Abella de la Conca |
| Estat | Espanya |
| Coordenades | 42° 09′ 47″ N, 1° 05′ 34″ E / 42.16306°N,1.09278°E |
La Baronia d'Abella, juntament amb d'Erill, Bellera i Orcau, era una de les baronies històriques de l'actual Pallars Jussà. En la seva creació, però, participà de forma decisiva el comtat d'Urgell, atès que Abella de la Conca fou el lloc per on entrà l'expedició d'Arnau Mir de Tost.
La d'Abella era formada pel castell baronial inicial, situat a Abella de la Conca, que n'era la capital, i els pobles i llocs de Bóixols, Carreu, la Rua, Sant Romà d'Abella i la Torre d'Eroles. En documents del segle xi apareixen depenent del d'Abella els castells de Sant Romà i de Bóixols. El castell de Sant Romà acollí la residència dels barons d'Abella a partir de la baixa edat mitjana, i constitueixen el municipi d'Abella de la Conca. Sant Romà d'Abella havia obtingut independència municipal, que perdé el 1970 en ser integrat en el nou municipi d'Isona i Conca Dellà.
La creació de la baronia d'Abella es deu als successors d'Arnau Mir de Tost: el 1082 ja consta en el seu testament una donació de Guillem, fill d'Arnau Mir, i la seva muller Belisenda a Bernat Berenguer d'Abella, casat amb Eliarda. El 1097, Guitard de Caboet i el seu fill Guillem, o Guillem Guitard, reberen Abella de mans del comte Ermengol V d'Urgell. La muller de Guillem de Caboet era Agnès, filla de Bernat Miró, filla de Bernat Berenguer Miró d'Abella, que fou castlà d'Àger.
Els barons residiren quasi sempre a Barcelona, i tenien un castlà destacat a Abella de la Conca. Intervingueren activament en la política catalana, i veiem, per exemple, que Berenguer d'Abella, que apareix retratat en el retaule del Roser d'Abella de la Conca, de Pere Serra, fou decapitat el 1387 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, acusat de diversos delictes polítics, en temps de Pere III el Cerimoniós.
La baronia es mantingué dins de la família Abella fins que a mitjan segle xvii fou adquirida per Rafael de Subirà i de Miguel, governador de la Vall d'Aran, però el 1660, el batlle, els paers i els consellers d'Àger la van vendre a Gaspar de Portolà.
Rafael de Subirà fou succeït pel seu fill Josep de Subirà i Arjó, que residí a Vilaller i es va casar amb la seva neboda Maria Teresa de Portolà i de Subirà, de Balaguer.[1] L'hereu fou Antoni de Subirà i de Portolà, que es va casar amb la barcelonina Clara Many i de Baget (†1757).[1] L'hereu Antoni de Subirà i Many es va casar amb Raimunda de Còdol i de Minguella, de Bagà. L'hereu Antoni de Subirà i de Còdol va morir sense descendència, i el 1812, la seva Manuela de Heredia i Alaman, hereva de la casa d'Heredia de Graus, va passar a viure a Sant Romà d'Abella.[1]
Després d'un litigi a la Reial Audiència, la baronia i l'herència van passar a mans de Francesc de Subirà i de Còdol, germà d'Antoni i casat amb Agustina Franch, de Cardona, on es van instal·lar a viure.[1] El matrimoni tingué una filla, Ramona de Subirà i Franch, que es va casar amb Josep de Calassanç d'Abad i Casades, que emprengué nombroses iniciatives per tal de fer créixer la població i les rendes de les seves terres senyorials, com el projecte de pantà i el sistema de regadiu que se'n derivava. Fou afusellat el 1849 per Ramon Cabrera, durant la Segona Guerra Carlina.[1][2]
La seva filla Agustina Llúcia d'Abad i de Subirà era casada amb Francesc Xavier Iglésias, que va ser vocal de la Diputació de Catalunya carlina durant la Tercera Guerra.[3] L'hereu fou Carles de Subirà-Iglésias i d'Abad (1850-1924), casat amb Manuela Rosa i Sala.[1]
En l'actualitat, el titular és Eudald Mirapeix i Martínez, embaixador d'Espanya al Canadà (2009-2012).[4]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 «Subirà». Cronicó de Lo Far West Jussà. Històries del Pallars Jussà (blog), 15-10-2015.
- ↑ Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XIX. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., p. 199.
- ↑ Bolós i Saderra, Joaquim de. La guerra civil en Cataluña (1872 a 1876). R. Casulleras, 1928, p. 90.
- ↑ «Abella, Baró d' (1817)». Repertori de títols nobiliaris de Catalunya. Arxivat de l'original el 2009-04-23.
Bibliografia
[modifica]- Bertran i Cuders, Josep. Història d'Isona i la Conca Dellà. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4.
- Català i Roca, Pere. «Castell d'Abella, cap de baronia». A: Els castells catalans. Volum VI (2a part). Barcelona: Rafael Dalmau, 1979. ISBN 84-232-0158-9.
- Sànchez i Vilanova, Llorenç. El Pallars. Visió històrica. Pallars Sobirà. Pallars Jussà. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, 1996. ISBN 84-477-0566-8.