Baronia de Bellpuig

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de títol nobiliariBaronia de Bellpuig
Escut de Bellpuig.svg
Tipustítol nobiliari
Primer titularBerenguer-Arnaldo de Anglesola
ReiRamon Berenguer IV
Actual titularAlfonso de Bustos y Pardo Manuel de Villena
EstatEspanya
Modifica les dades a Wikidata

La Baronia de Bellpuig fou una jurisdicció feudal concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d'Anglesola, senyor de Verdú.[1]

La baronia inicialment comprengué els llocs de Bellpuig, Sant Martí de Maldà, Vilanova de Bellpuig, Seana, Castellnou de Seana, Golmés i les Quadres de Montperler, i els Eixaders. En el segle XV la baronia comprenia també els llocs d'Utxafava, Linyola, la Cendrosa i els castells o partides de Bellestar i Almassor.

La baronia restà en mans dels Anglesola, un del llinatges més antics de l'aristocràcia militar catalana, els quals foren barons de Bellpuig fins a la mort de Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig i vescomte de Vilamur, el 1386, el qual morí sense descendència. La baronia passà a mans de la germana d'aquest Beatriu, vídua d'Hug (I) vescomte de Cardona i mare d'Hug (II) de Cardona-Anglesola, El qual esdevingué titular de la baronia, l'any 1400, títol que ostentà junt amb el comtat de Cardona del qual en fou el primer comte.

Els descendents de la casa Cardona-Anglesola, emparentats per via matrimonial amb el llinatge dels Requesens, esdevingueren Ducs de Somma (Regne de Nàpols) a partir de Ramon Folc de Cardona-Anglesola (1502) i Comtes de Palamós.

La baronia seguí en el si del llinatge tot associat a les diferents dignitats que anaren recollint els descendents d'aquests, així el barons de Bellpuig esdevingueren Ducs de Sessa, essent aquest el títol que empraren preferentment. Cada cop més emparentats amb la noblesa castellana, la baronia anà perdent pes com a cap i casal i, ja en el segle XVII, el barons rarament visitaren la vila. Finalment la baronia de Bellpuig passà a mans dels Ossorio de Moscoso, Marquesos d'Astorga (1768).[2]

Des del 29 d'octubre de 1990 el títol de Baró de Bellpuig recau en la persona d'Alfonso de Bustos y Bustos, que és el vint-i-sisè baró[3]

Barons de Bellpuig[modifica]

Escut d'armes del
llinatge dels Anglesola
Titular Període
Creació per Ramon Berenguer IV de Barcelona
I Berenguer-Arnau d'Anglesola 1139
II Guillem II d'Anglesola ? -1236
III Guillem III d'Anglesola 1236-1296
IV Guillem IV d'Anglesola 1296-1333
V Ramon d'Anglesola i Pallars 1333- ?
VI Beatriu d'Anglesola
VII Hug II Folc de Cardona -1400
VIII Hug Folc de Cardona i Anglesola 1400-1410
IX Ramon Folc de Cardona 1410-1460
X Hug de Cardona 1460-1463
XI Antoni Folc de Cardona 1463-1502
XII Ramon Folc de Cardona-Anglesola 1502-1522
XIII Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens 1522-1571
XIV Lluis Folc de Cardona i Fernández de Còrdova 1571-1574
XV Antonio Fernández de Còrdova i Cardona 1574-1606
XVI Luis Fernández de Córdoba y Aragón 1606-1642
XVII Antonio Fernández de Córdoba Folch de Cardona Anglesola Aragón y Requesens 1642-1659
XVIII Francisco María Fernández de Córdoba Folch de Cardona Aragón y Requesens 1659-1688
XIX Félix María Fernández de Córdoba Cardona y Requesens 1688-1709
XX Francisco Javier Fernández de Córdoba Cardona y Requesens 1709-1750
XXI Buenaventura Francisca Fernández de Córdoba Folch de Cardona Requesens y Aragón 1750-1768
Rehabilitació per Alfons XIII
XXII Antonio de Bustos y Ruiz de Arana 1923-1990
XXIII Alfonso de Bustos y Bustos 1990-2013
XXIV Alfonso de Bustos y Pardo-Manuel de Villena 2013-actual titular

referències[modifica]


Coord.: 41° 37′ 32.06″ N, 1° 0′ 40.78″ E / 41.6255722°N,1.0113278°E / 41.6255722; 1.0113278