Barraca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Barraca (desambiguació)».
Barraca tradicional del delta de l'Ebre

Una barraca[1] és una edificació rural, generalment petita, baixa i simple, de caràcter primari i pròpia de les zones europees i nord-africanes.[2] Hi ha barraques típiques en regions com el delta de l'Ebre o l'Albufera de València, no debades el grup més nombrós d'aquest tipus de construcció es donà a l'entorn de València, Alboraia i el Palmar.[3] La coneguda com barraca valenciana va estendre's de les costes de la Plana de Castelló (hui desaparegudes) fins l'Horta d'Oriola,[4] i es coneixia aquesta darrera també com barraca oriolana.[5] També van existir-ne antigament al delta del Llobregat.[6]

N'hi ha dos tipus principals de barraca tradicional: la barraca d'horta i la barraca de pescadors (si bé este últim tipus està quasi desaparegut) i només en queden alguns exemplars a la zona de l'Albufera, on es barreja amb la barraca d'horta, ja que aquesta zona en reuneix les dues característiques, així com la zona del delta de l'Ebre.

L'edifici és de planta rectangular, d'uns nou per cinc metres, amb coberta triangular amb un marcat angle per a desaiguar les precipitacions torrencials tan típiques d'esta zona, amb un cavallet perpendicular a l'entrada (usualment, orientada cap al sud) que està situada en un dels costats menors. La distribució n'és sempre pareguda: una porta a la façana sud que dona accés a un ample passadís que recorre tota l'edificació fins a la façana nord, on s'habilita una altra porta que permet la circulació d'aire. Aquest corredor és utilitzat com a cuina, menjador i magatzem. A l'altra crugia, s'habiliten els dormitoris, habitualment tres. Al pis superior, s'accedeix mitjançant una escala de mà i antigament era utilitzat per a la cria del cuc de seda.

L'origen d'aquest tipus d'edificació és difícil d'esbrinar, malgrat açò, hi ha experts, com ara W.Giese i Max Thede, que consideren que podrien estar relacionades amb arcàiques construccions circulars que poc a poc evolucionen capa a estructures rectangular, cosa que podria explicar el perquè les parts traseres de barraques d'algunes zones presenten una paret circular, la culata (com passa a terres de l'Ebre, o a la zona francesa de la Camarga, on a més encara conserven també el pilar central que servia per sostindre la coberta, o inclús en algunes barraques de El Palmar a València)[7]

Al País Valencià[modifica]

Article principal: Barraca valenciana
Barraca de l'Horta de València

La barraca és una edificació típica del País Valencià, on vivien normalment les persones que treballaven al camp o en la pesca. S'edificava principalment al llarg de la costa valenciana des de Carcaixent fins a Sagunt, però a les comarques que rodegen l'Albufera, és a dir, l'Horta de València, i a les Riberes Alta i Baixa, tenen uns detalls més característics, ja que s'edifiquen en una zona on és fàcil trobar els materials tradicionals per a construir-ne: fang, canyes, canyís, palla. Encara que el seu ús ha minvat força, hui encara s'utilitza per part de llauradors que treballen en àrees allunyades de les poblacions. Un dels pobles amb major concentració de barraques és El Palmar, una pedania de València.

També se'n troba alguna a les terres de l'Ebre, i a Múrcia. Sobretot al Delta, que eren els refugis dels cultivadors d'arròs i que tenen l'origen en els llauradors valencians desplaçats al Delta a desermar la terra.[6] També hi ha edificacions semblants en altres zones d'aiguamolls, com ara a Doñana, a Andalusia, on tenen una tipologia una mica diferent i s'anomenen chozas.

Fang i pallús[modifica]

Per a la construcció de les barraques es feien servir antigament fang i pallús, mescla de fang i el rebuig que queda de la palla després de trillar el gra, ja fora per fer els atovons o directament per fer revestiments, propi d'economies de subsistència basades en allò que disposaven a l'abast.[8][9]

Barraca de vinya o catxirulo[modifica]

Barraca de vinya
Article principal: Barraca de vinya

Les barraques de vinya, anomenades en gran part del territori barraques a seques, i al Camp de Túria catxirulos, són petites edificacions, de planta quadrada o circular, fetes amb parets de pedra seca i amb coberta de falsa volta. Servien com a refugi temporal per a les inclemències del temps i per a guardar-hi eines. Se'n pot trobar en gran abundància a les comarques de secà o on les grans distàncies entre pobles fan convenient un lloc on arrecerar-se o emmagatzemar eines. Entre altres llocs, són prolífiques en tot el Maestrat i els Ports.

Referències[modifica]

  1. «barraca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. del Rey i Ainat, 2010, p. 208.
  3. del Rey i Ainat, 2010, p. 209.
  4. del Rey i Ainat, 2010, p. 210.
  5. «Análisis y comparativa. Arquitectura popular Inglesa y Arquitectura popular arco mediterráneo de España».
  6. 6,0 6,1 «Les barraques del delta de l'Ebre, un dels habitatges populars més antics i singulars de Catalunya.».
  7. AGUILAR, Josep V; RUBIO, I. Habitar les hortes. A: Museu Valencià d'Etnologia. València: Museu Valencià d'Etnologia, 2011, pp. 179-191.
  8. «Cases de fang i pallús» (en castellà). Lasprovincias.es, 13-03-2010. [Consulta: Febrer 2016].
  9. «Patrimoni arquitectònic». Guiahortanord.hortaviva.net. [Consulta: 21 febrer 2016].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barraca
  • del Rey i Ainat, J. Miquel. «La permanència d'esquemes primitius: la barraca». A: Arquitectura rural valenciana. València: Museu Valencià d'Etnologia, 2010, p. 208-236. GI I.I69-2010. 

Enllaços externs[modifica]