Barranc de l'Infern

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el barranc valencià. Vegeu-ne altres significats a «Barranc de l'Infern (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaBarranc de l'Infern
Barranc de l'Infern a la Vall de Laguar 22.jpg
Estrets al Barranc de l'Infern
Tipologia riu
Cota inicial 299 m
Espanya  38° 47′ 19.85″ N, 0° 8′ 13.1″ O / 38.7888472°N,0.136972°O / 38.7888472; -0.136972
Cota final 189 m
Geografia
Creua La vall de Laguar
Mesures i indicadors
Longitud 3 km
Modifica dades a Wikidata

El barranc de l'Infern és un abrupte i espectacular barranc situat entre les poblacions de la vall d'Ebo i la vall de Laguar, a la Marina Alta. El travessa el riu Girona. És el barranc per a la pràctica del barranquisme més important del País Valencià.[1][2]i té un gran interès geològic i arqueològic, ja que es poden trobar nombrosos abrics amb diferents estils de pintures rupestres (art llevantí, art esquemàtic i art macroesquemàtic).[3]

Història[modifica | modifica el codi]

El 19 de maig de l'any 1968 es va realitzar el primer descens per part del Centre Excursionista d'Alcoi per una cordada formada per Carmen Aracil, Mario García, Antonio Navarro, José Navarro, José Arañó i Roberto Segura, que després de 12 hores ininterrompudes van fer el primer descens.[1][4]

Accés[modifica | modifica el codi]

Font de Reinós

Des de les Juvees del Poble d'Enmig, i seguint el sender PR-CV 147 (també anomenat les Escales dels Moros o la Catedral del Senderisme), passarem per la Font de Reinós i ens deixarà al Barranc de l’Infern a la llera del riu Girona.[5][6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

A la part alta del barranc, al terme de la Vall d'Ebo, s'hi poden trobar els Tolls, es tracta de basses naturals on s'acumula l'aigua pluvial i on la gent se sol banyar a l'estiu. Destaquen el toll de l'Ase, el toll de la Caldereta i el toll Fondo.[7]

Acabant els estrets del barranc de l'Infern

El barranc és molt apreciat per senderistes i barranquistes, tant per les vistes que ofereix, com per les dificultats proposades (cal destacar-ne la Penya de Colau). Al tram esportiu destaca el color blanc del cudols i parets blancs de pedra calcària polides, presentant infinitat de xicotets ràpels i marmites trampa de forma consecutiva.[1][2]

La riquesa del paisatge d'aquesta zona es completa amb "els avencs", quatre cavitats de gran interès per als espeleòlegs, i una d'aquestes arriba a assolir 130 metres de profunditat. El 1919, Josep Vicent Mengual (el tio Rull) va descobrir la cova del Rull, cova de singular bellesa per la forma que adquireixen les seues estalactites i estalagmites. Va passar a propietat de l'ajuntament el 1994 i fou condicionada i oberta al públic el setembre del 1995. Altres coves importants de la zona són la cova Fosca i la cova de Reinós.[8]

Com deia Cavanilles: Seria llarg descriure el seu curs...

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Barranc dels Llidoners
  • Barranc dels Racons
  • Barranc del Salt o de Fleix
  • Barranc de la Corredora
  • Barranc dels Oms.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barranc de l'Infern Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Barranc de l´Infern» (en castellà). Barranquismo.net, 10-05-2008. [Consulta: Març 2016].
  2. 2,0 2,1 «El Barranc de l'Infern d'Ebo». Auntirdepedra.com, 28-11-2011. [Consulta: Març 2016].
  3. «Art rupestre a l’arc mediterrani de la península Ibèrica. Del Cogul a Kyoto». Revistes.iec.cat, 16-10-2012. [Consulta: Març 2016].
  4. «Fitxa: Barranc de l'Infern» (en castellà). Valldebo.es. [Consulta: Març 2016].
  5. Gomar, Oscar Marti, Vicent Cervera, David «El barranc de l'Infern: la Catedral del Senderisme». A un tir de pedra.
  6. «PR-CV 147». cma.gva.es. [Consulta: 22 octubre 2016].
  7. «El Barranco del Infierno, la Catedral del Senderismo (Vall de Laguar, Alicante) (1 de 2)» (en castellà). Lacantimploraverde.es, 05-02-2015. [Consulta: Març 2016].
  8. «Ruta del Barranc del Infern» (en castellà). Espaciorural.com. [Consulta: Març 2016].