Barranc del Carraixet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaBarranc del Carraixet
Barranc del Carraixet.jpg
El Carraixet al seu pas per Alboraia
Tipologia curs d'aigua
Inici
Cota inicial 700 m
Estat Espanya
Localització Gàtova a la Serra Calderona 39° 46′ 57.71″ N, 0° 32′ 3.1″ O / 39.7826972°N,0.534194°O / 39.7826972; -0.534194Coord.: 39° 46′ 57.71″ N, 0° 32′ 3.1″ O / 39.7826972°N,0.534194°O / 39.7826972; -0.534194
Final
Cota final 0 m
Localització

Mediterrani, a Alboraia 39° 30′ 6.69″ N, 0° 19′ 22.36″ O / 39.5018583°N,0.3228778°O / 39.5018583; -0.3228778

Territoris = Camp de Túria i Horta Nord
Mesures i indicadors
Longitud 45 km
Modifica dades a Wikidata

El barranc del Carraixet o riu Sec[1] naix a Gàtova; arreplega les aigües del vessant sud de la serra Calderona i, després d'un recorregut d'uns 45 km, desemboca a la mar per Alboraia. Es troba generalment sec durant quasi tot l'any, a excepció de la part baixa d'Alboraia, que inclou un xicotet corrent produït pels ullals que hi flueixen permanentment.[2][3]

Com a conseqüència de les pluges ocasionades pels temporals de llevant, que de tard en tard assolen el País Valencià, a vegades baixa a gran velocitat una enorme massa d'aigua, que desborda l'actual llit, inundant tota l'Horta i les poblacions circumdants, amb gran dany per a vides i béns.[2] Esta situació es veu potenciada per la desforestació accelerada a què es troba sotmesa la serra Calderona com a conseqüència dels nombrosos incendis que es produeixen any rere any. Les tres últimes barrancades van tindre lloc els anys 1949, 1950 i 1957, junt amb la famosa riuada de València.[4]

Actualment, s'hi estan portant a terme les obres de canalització a la conca baixa. Consisteixen bàsicament en la reforma de les voreres i el nou traç de les carreteres laterals.[4]

Aquests paratges constituïen llacunes i aiguamolls fins al segle passat, dels quals encara es manté la configuració física en forma de cercles concèntrics, en els quals conflueixen nombroses séquies.

Barranc del Carraixet

El traçat rectilini de l'actual llit del Carraixet permet que la velocitat de l'aigua siga major i, en conseqüència, arrossega major quantitat de terres i de fang que, durant les barrancades, es diposita en les riberes i les hortes, motiu pel qual les terres circumdants es troben més altes que les restants i, al mateix temps, presenten les màximes qualitats.

Veiem, doncs, que el Carraixet, malgrat les seues inundacions, és una font de riquesa per a l'Horta.

Afluents[modifica | modifica el codi]

Via verda[modifica | modifica el codi]

Fem i runa al barranc de Carraixet

Al mes de setembre de 2015, representants dels col·lectius de Compromís de la vora del Carraixet van reunir-se al pont Sec per defensar el barranc com a espai natural, posar en valor els seus valors paisatgístics, biològics i patrimonials i denunciar les agressions que pateix. El diputat de Compromís Joan Baldoví va presentar una esmena als pressupostos generals de l'estat reclamant una inversió per adequar les vores del barranc com a via verda amb ombres, zones accessibles i indicacions turístiques i zones de descans.[6]

El pont Sec[modifica | modifica el codi]

39° 33′ 42.75″ N, 0° 23′ 13.95″ O / 39.5618750°N,0.3872083°O / 39.5618750; -0.3872083

Pont Sec

El barranc és una via pecuària i s'ha degradat moltíssim en els últims anys, amb abocadors de runa i fem, transformacions agrícoles incontrolades, etc., fent que l'ecosistema palustre haja desaparegut quasi completament. Entre el pont Sec, gual de pedra per a travessar el barranc, i el Racó de Casans (seminari Metropolità), entre els termes municipals de Montcada i Foios, hi ha el partidor de la séquia de Bofilla, on la mina d'aigua aflora, i aboca els sobrants al barranc, proporcionant l'aigua per mantindre una zona humida enmig del barranc normalment sec, humitat que facilita que les aus nien a la primavera, podent-se veure entre les mates de bova collverds, polles d'aigua, agrons comuns, etc. També són nombroses les espècies vegetals que s'hi poden veure: albada, baladre, bova, créixens, flor de la viuda, herba de sant Antoni, menta borda, herba de toment, ungla de gat, etc.[7][8][9]

Voluntariat ambiental[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 2013, els voluntaris del Projecte Emys d'Acció Ecologista-Agró han protagonitzat el seguiment de la població de tortugues d'aigua ibèriques que sobreviu a l'ullal del pont Sec, amb la instal·lació de mornells i la realització del cens de la població de Mauremys leprosa.

Plantant baladres al Carraixet

L'any 2015, 24 voluntaris participaren en aquesta iniciativa de ciència ciutadana amb la col·laboració de la Colla Ecologista de Massarrojos, el Col·lectiu Cultural Bòbila d'Alfara del Patriarca i l'Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell, i es localitzaren en el pont Sec cinc tortugues d'aigua ibèriques, tres capturades i censades ja en edicions anteriors i dos individus nous censats per primera vegada. També es va retirar un exemplar de tortuga de florida, una espècie exòtica i invasora que amenaça la conservació de les tortugues autòctones.[7]

L'any 2016, la xarxa JOVES.net, mitjançant el seu programa Horta Neta d'activitats per a joves de coneixement, millora i conservació del medi ambient, junt amb Acció Ecologista Agró, la Colla Ecologista de Massarrojos, el Col·lectiu Cultural Bòbila d'Alfara del Patriarca i l’Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell, organitzaren una passejada pel barranc i una plantació de lliris i baladres a l'indret del pont Sec.[10][11]

Municipis per on passa[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «barranc de Carraixet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Senderisme. Itinerari històric i paisatgístic llit del Carraixet i bassa de l'Amara». Olocau.biz, Desembre 2004. [Consulta: juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Paisajes de agua y huerta». Turismohortanord.com. [Consulta: juliol 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Ela barranc de Carraixet». Paisatgesculturals-rsm.org. [Consulta: juliol 2015].
  5. «barranc del Cirer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Joan Baldoví visita el Carraixet i reivindica la via verda al Congrés». Bonrepos.compromis.net, 15-09-2015. [Consulta: Febrer 2016].
  7. 7,0 7,1 «Projecte Emys: Informe Carraixet». Accioecologista-agro.org, 22-07-2015. [Consulta: juliol 2015].
  8. «Barranc del Carraixet». Moncada.es. [Consulta: Febrer 2016].
  9. «Identificació i descripció dels principals sistemes de regadiu de L'Horta» (en castellà). El patrimoni hidràulic del Baix Túria: L'Horta de València. Confederació Hidrogràfica del Xúquer. [Consulta: 14 novembre 2012].
  10. «Horta neta 2016». Joves.net. [Consulta: abril 2016].
  11. «Ruta por el Carraixet hasta el Pont Sec». Levante-EMV, 03-05-2016 [Consulta: maig 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barranc del Carraixet Modifica l'enllaç a Wikidata