Barret de copa
Top Hat  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Mark Sandrich |
| Protagonistes | |
| Producció | Pandro S. Berman |
| Dissenyador de producció | Van Nest Polglase |
| Guió | Allan Scott i Dwight Taylor |
| Música | Irving Berlin |
| Fotografia | David Abel |
| Muntatge | William Hamilton |
| Productora | RKO Pictures |
| Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1935 |
| Durada | 101 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 609.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica i cinema musical |
| Lloc de la narració | Londres i Venècia |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
             | |
Barret de copa (títol original en anglès Top Hat)[1] és una pel·lícula dirigida l'any 1935 per Mark Sandrich. La partitura és d'Irving Berlin i la parella protagonista és Ginger Rogers i Fred Astaire.
Segurament és la més popular de la fructífera i reeixida col·laboració entre Fred Astaire i Ginger Rogers durant els anys trenta. Una meravellosa comèdia musical que va comptar amb brillants diàlegs. Va obtenir 4 nominacions als Oscars: millor pel·lícula, direcció artística, direcció de ball i millor cançó.
L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida i després, van venir títols com Roberta, Seguim la flota i aquest Barret de copa, que va consolidar una col·laboració que va fer història. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Cheek to Cheek.
Argument[modifica]
Jerry Travers, un astre de la comèdia musical americana, arriba a Londres i s'instal·la a l'habitació del productor de la seva obra, Horace Hardwick. L'atzar li fa conèixer a la bella model Dale Tremont, qui s'allotja a l'habitació de sota. Ella el pren, erròniament, per Hardwick i, en assabentar-se que està casat (en realitat, i encara que no ho sap, amb una amiga seva, Madge), el rebutja i viatja amb el seu cap, el modista Alberto Beddini, a Venècia, on per despit, es casarà amb ell.[2]
Repartiment[modifica]
- Fred Astaire: Jerry Travers.
- Ginger Rogers: Dale Tremont.
- Edward Everett Horton: Horace Hardwick.
- Erik Rhodes: Alberto Beddini.
- Helen Broderick: Madge Hardwick.
- Eric Blore: Bates.
- Lucille Ball: dependenta d'una floristeria.
Referències[modifica]
- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ Kemp, Philip. Cine, toda la historia (en castellà). Barcelona: Blume, 2016, p. 137. ISBN 97884980189012.