Cerdanyola (Mataró)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Barri de Cerdanyola)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCerdanyola
Extensió urbana Mataró.JPG
Situació de Cerdanyola dins de Mataró, el 1957 modifica

Localització
 41° 32′ 31″ N, 2° 25′ 29″ E / 41.54181°N,2.42461°E / 41.54181; 2.42461
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme
MunicipiMataró modifica

Cerdanyola és un dels barris més grans i populars de la ciutat de Mataró, al Maresme.

Després de l'eixample és el barri més poblat de la ciutat, amb la mitjana d'edat més jove, i una població nascuda en l'estranger del 22,70% amb població arribada des de la dècada de 2000, i bosses de pobresa i marginalitat molt més elevades que la mitjana municipal.[1]

Història[modifica]

El nom de Cerdanyola té gairebé mil anys. El primer document on apareix data de 1025, i està en llatí, Cerdaniola. Es tracta d'una delimitació dels dominis del castell de Burriac i el turó de Cerdanyola és un dels punts que delimiten.[2]

L'any 1920, la zona on ara està el barri de Cerdanyola, era terra de conreu cultivat per propietaris o masovers des de les diferents masies que hi havia per la zona o per pagesos que vivien a la ciutat de Mataró, i a mitjans de la dècada de 1940 apareixen cases disperses, l'any 1950 hi vivien més de 1.000 persones sense enllumenat públic, empedrar els carrers, clavegueram, escoles i equipaments públics. En 1952 l'alcalde Emili Albo Franquesa nomena Daniel Mataró alcalde de Cerdanyola per fer d'enllaç entres els habitants i l'administració local. El barri va continuar creixent amb l'arribada d'immigrants de l'Estat espanyol i en 1965 ja superava els 15.000 habitants. L'enllumenat públic va arribar en 1960 i en 1965 la primera línia d'autobusos que unia els barris a la ciutat.[3]

Cerdanyola va ser un dels beneficiaris de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya en 2004 per incidir en entorns amb problemes socioeconòmics i estructurals, amb una inversió de 7,5 milions d'euros en elements urbanístics.[1]

Economia[modifica]

Els motors econòmics del barri són el comerç, la construcció i la indústria tèxtil.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bueno Casas, Vern. «Cerdanyola: un barri ple de mancances i potencials». Capgròs, 04-12-2017. [Consulta: 3 abril 2020].
  2. Martínez, Lluís. «Un arxiu per preservar la memòria». El Punt Avui, 29-10-2017. [Consulta: 3 abril 2020].
  3. Sivilla, Eloi. «Mataró durant els anys 50 i 60». Tot Mataró, Eloi Sivilla. [Consulta: 3 abril 2020].

Bibliografia[modifica]

  • BALDRICH, Manuel. La Maresma y su ordenación urbana. Barcelona, 1950, 24 p.
  • LLIGADES, Josep; MAYA, Juan Francisco De. Cerdanyola, el barri gran de Mataró. 1920-2000 Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 2000, 254 p. (Caps de Bou, 24).
  • LLOVET, Joaquim. «El Mataró contemporani, L'evolució urbana i demogràfica» Mataró, Dels Orígens de la Vila a la Ciutat Contemporània. 1a ed. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 2000 p. 433-459.

Coord.: 41° 32′ 30.5″ N, 2° 25′ 28.6″ E / 41.541806°N,2.424611°E / 41.541806; 2.424611