Barri de la Torrassa
| Tipus | nucli de població i barri administratiu | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Castell de Bellvís | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Municipi | l'Hospitalet de Llobregat | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,44 km² | ||||
La Torrassa és un barri de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) que forma part del districte II de la ciutat juntament amb Collblanc. Limita amb els barris de Santa Eulàlia i Sant Josep pel sud, amb Collblanc al nord, amb les Planes per l'oest i amb el barri barceloní de Sants-Badal per l'est.
Història i descripció
[modifica]Deu el seu nom al castell de Bellvís, una casa forta dels segles xii-xiii.[1] El 1902, l'Ajuntament de l'Hospitalet va aprovar el projecte d'urbanització del barri presentat pels germans Manuel i Pere Romaní Torruella i Climent Mas Soldevila,[2] també promotors de la urbanització del barri de les Tres Torres.[3][4]
Arran de la construcció de l'estació Bordeta Cotxeres del Metro Transversal, es va construir un pont sobre les vies del ferrocarril MZA, inaugurat el 1935 i conegut com a Pont d'en Jordà o del Metro. Actualment, el barri disposa de línies d'autobusos urbans i interurbans i d'una estació de metro de les línies 1 i de la 9/10 anomenada Torrassa.
Actualment, la plaça Espanyola, amb l'església de Nostra Senyora dels Desamparats, i el nou Parc de la Torrassa són el cor d'aquest barri, on s'articula la festa major a principis de cada estiu.[1]
Dins del barri es troba el quilòmetre quadrat amb la densitat de població més alta de la Unió Europea: 26.586.[5] habitants en 1 km².[6]
Patrimoni
[modifica]- Castell de Bellvís
- Central Transformadora de la Torrassa
- La sitja de la Torrassa. A les excavacions del 2020 s'han trobat un fragment de ceràmica grega del segle iv aC, diversos fragments de ceràmica romana importada d’Itàlia (segles ii-i aC) o de les Gàl·lies (segle iii dC), així com fragments d'àmfora ibèrica, morters o una base de vidre.[7]
Referències
[modifica]- 1 2 Diversos autors. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 01-11-1982, p. 299. ISBN 84-84194-22-5.
- ↑ «Manuel i Pedro Romaní Torruella i Clemente Mas Soldevila. Castillejos s/n entre València i Enamorats. Cessió gratuïta de terreny viari». Q127 Eixample 7628/1900. AMCB.
- ↑ «Història de les Tres Torres». Districte de Sarrià - Sant Gervasi.
- ↑ «Carrer de Mas». Nomenclàtor. Ajuntament de l'Hospitalet.
- ↑ Anuari estadistic de la ciutat. Ajuntament de l'Hopsitalet, 2021.
- ↑ Cookson, Dan. «Hyper Density in EU».
- ↑ «Treballs arqueològics a la Sitja de la Torrassa». El Far.cat, 29-09-2020.
