Barri de les Corts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Església de Santa Maria del Remei, a la Plaça de la Concòrdia del barri de les Corts

Les Corts és un barri del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona. És la zona més central del districte i fou el nucli principal de l'antic municipi de les Corts (agregat a Barcelona el 1897), al que donava nom i que més o menys correspon al que avui és l'actual districte. La història del municipi de les Corts, documentada, es mostra al segle XIII en document que parla de les antigues franqueses dels seus habitants.

El barri combina edificacions de les primeres urbanitzacions del segle XVIII i XIX, juntament amb d'altres de nova construcció. Durant la dècada dels anys setanta del segle XIX es van obrir els principals carrers i la plaça del Carme, situada a l'eix central d'aquesta popular barriada. A finals de segle s'hi van instal·lar diverses indústries, com la fàbrica Castells i la seva colònia obrera, actualment en procés de remodelació.

El sector de Can Novell comprèn els terrenys que va ocupar l'antic camp del FC Barcelona entre els anys 20 i 60 del segle XX i que ara es troben al barri de la Maternitat i Sant Ramon. Als terrenys de l'antic mas de Can Batllori, sobre l'avinguda de la Diagonal, es van trobar restes neolítiques i ibèriques, així com una vil·la i una necròpoli romana.

Història[modifica | modifica el codi]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'origen del nom de les Corts ha tingut diferents versions populars al llarg dels anys. La primera de les més versemblants és que el topònim derivi del vocable llatí "curtes" i "curtibus". Aquests mots apareixen en els primers documents on s'anomena el territori de les Corts (les primeres referències les trobem en un document de l’any 1066 copiat al cartulari de Sant Cugat del Vallès). L'equivalencia de "curto" és escurçar, i el de "curtes" i "curtibus" és escorç, paraula de la qual poden derivar els noms de cases, famílies i indrets que sorgeixen al poble: Escorç, Escors, Cors, Corts, Cercors, etc.

La segona versió diu que el nom prové de la paraula llatina cohors-cohortis que significa “terrenys i cases rústiques”. A les Corts en època romana la vida s'organitzava al voltant de les vil·les, on posteriorment els masos medievals van complir la mateixa funció.[1]

Eixos històrics[modifica | modifica el codi]

Al llarg dels anys, sobretot fixant-nos en l'època antiga, en el barri hi trobem tres eixos on s'ha concentrat la població i l'activitat cortsenca:

  • Travessera: va ser el primer eix de creixement. Al llarg d'aquesta antiquíssima via que travessava el Pla de Barcelona es formà el primer poblament del territori que avui coneixem per les Corts. La primera notícia que es té que les seves voreres estiguessin habitades és del segle I (l'any 1959 es va descobrir una important necròpolis romana). La Travessera alhora feia de connector amb el camí antic cap a Barcelona (avui carrer del Marquès de Sentmenat).
  • Les Corts Velles: aquest segon eix de creixement va ser l'autèntic nucli de formació del poblament de les Corts, sent el més antic que ha arribat fins a nosaltres. L'eix segueix el curs de l'actual carrer de les Corts (primer Carrer Major del poble). No va ser fins al segle XIV, època de major prosperitat agrícola, quan aquest eix comença a arrencar l'hegemonia cortsenca a la Travessera. També és gràcies a la construcció del monestir de Pedralbes, ja que aquest camí era recorregut constantment pels traginers (on sovint reposaven) que anaven des de les pedreres de Montjuïc fins a la construcció.
  • Les Corts Noves: l'eix més actual dels tres apareix a mitjans del segle XIX, on es construeix la parròquia (plaça Concòrdia) i l'eixample cortsenc, nuclis centrals del poble independent de les Corts. L'activitat del poble es veia localitzada doncs al quadrant al voltant de la plaça, passant a ser el carrer Major l'actual carrer Anglesola i deixant en segon terme les Corts Velles.

Dels privilegis i franqueses al Decret de Nova Planta[modifica | modifica el codi]

L'any 1219 es convertí en una data significativa pels habitants de les Corts. Va ser quan Jaume I el Conqueridor va concedir el privilegi de les Franqueses de Llobregat i Maresme; un privilegi que les Corts i Sant Just Desvern aconseguirien mantenir fins al 1714. Des d'aquell any fins al 1601 s'anirien incrementant els privilegis: eximir de pagament de delmes, lleudes i altres impostos durant 100 anys, retornament de les penyores que els exèrcits gastaven al pas de les masies, manteniment de les terres envers l'apropiació del rei, etc., durant els segles hi va haver problemes entre els habitants de les Corts i els veïns de la parròquia de Sarrià a causa de la desigualtat de tracte entre uns i altres, on el rei havia de recordar sovint al Consell de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià els privilegis atorgats als cortsencs.

Amb l'arribada de Felip V, l'any 1714, als voltants de Barcelona, establint un campament de l'exèrcit a les Corts ("Campamento Español de las Corts), s'inicia la pèrdua dels privilegis que fins aleshores s'havien gaudit, coincidint amb la tragèdia de tot el poble català que veia desaparèixer les seves llibertats i les institucions autòctones en iniciar-se una sistemàtica política centralista de persecució i repressió de qualsevol guspira de redreçament nacional.

Les Corts de Sarrià[modifica | modifica el codi]

L'antic terme municipal de les Corts de Sarrià tenia una extensió de 3,53 km², però abans d'ésser municipi independent pertanyia a l'antic municipi de Sarrià, ja que en aquells temps les poblacions sense parròquia pròpia depenien de la parròquia més propera.

El 1814 Sarrià volgué imposar-los el nomenament de batlle en comptes del sorteig que es feia entre cortsencs i sarrianencs (molt decantat cap als segons des de l'entrada del Decret de Nova Planta) i des d'aquell moment les relacions harmonioses es trencaren entre els dos nuclis, a més la política dels pobles començà a diferir, ja que Sarrià creixia sota l'impuls de l'aristocràcia de Barcelona, on dominava un sentiment absolutista i conservador, mentre que les Corts mantenia el vell esperit franc autòcton i es decantava per un constitucionalisme liberal.

En aquells anys comencen a destacar algunes famílies del poble que més endavant iniciarien una campanya popular per a l'autonomia del municipi i accés al poder d'una nova burgesia cortsenca, entre les quals destaquen els Cuyàs, Piera, Rosés, Grau, Sangés, Closes i Batllori. El mateix any 1814 presenten una demanda judicial respecte el nomenament del batlle i sol·liciten el dret a tenir ajuntament separat i independent al del poble de Sarrià.

Les Corts independent[modifica | modifica el codi]

Després d'uns anys de lluita, el 1821, a l'inici del Trienni Liberal, els habitants de les Corts aconseguien que els hi acceptessin el projecte de rodalia del nou terme cortsenc. Aquest projecte permetia una constitució pròpia dos anys més tard. El 5 de gener de 1823 es procedí a l'elecció de l'ajuntament de les Corts, independent de Sarrià, a Cal Prat d'en Cuyàs. El somni cortsenc va durar però fins al novembre del mateix any, quan van tornar a ser obligats a pertànyer a Sarrià.

La lluita en contra del Sarrià annexionista i ultraconservador va donar els seus fruits finalment l'any 1836, quan es va aconseguir la plena autonomia. Llavors es construí la parròquia (1850), el cementiri i l'eixample cortsenc.

El 1858 el terme es va dividir en quatre districtes: les Corts Velles, les Corts Noves, el Camp de la Creu i Can Batlló.

Annexió a Barcelona[modifica | modifica el codi]

El 20 d'abril de 1897, en contra dels cortsencs de l'època, entra en vigor un Decret Reial d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Santa Maria de Sants i les Corts s'havien d'integrar al municipi de Barcelona.

El territori que avui forma el districte de les Corts és fruit de l'annexió a Barcelona dels antics municipis de les Corts de Sarrià, més conegut simplement com les Corts, i deSarrià. Dels tres barris del districte, dos formaven part del municipi de les Corts (les Corts i la Maternitat i Sant Ramon) i un de Sarrià (Pedralbes).

Fins al segle XX, fou un poble camperol, amb nombrosos masos que es construïen al voltant dels torrents que baixaven de Collserola. També s'instal·laren diversos edificis de serveis, com l'edifici de la Maternitat i diversos ordes religiosos. A principis del segle XX, comencen a establir-se al poble diverses fàbriques i colònies obreres (la Colònia Castells és una mostra viva d'aquesta època).

A principi dels anys 60, comença una urbanització salvatge que fa desaparèixer bona part de les masies de les Corts. Avui, d'aquestes masies només en queden 3 mostres: la Biblioteca de Can Rosés, la masia de Can Planes (la Masia del Barça) i la masia Torre Rodona, propietat de la cadena d'hotels HUSA.

Sectors[modifica | modifica el codi]

Camp de la Creu[modifica | modifica el codi]

El carrer de Loreto, al barri del Camp de la Creu

Els límits d'aquest veïnat són l'avinguda de Josep Tarradellas, el carrer de Berlín, el carrer de Numància, la travessera de les Corts, el carrer d'Entença, l'avinguda Diagonal i l'avinguda de Sarrià. El barri del Camp de la Creu correspon a l'antiga partida medieval de Magòria i fa referència a la creu de terme que hi havia en aquest indret (la Creu de Magòria). Durant la dècada dels anys setanta del segle XIX es van obrir els principals carrers (carrer de Morales) i la plaça del Carme (anomenada primer de la Llibertat). A finals de segle va adquirir un aspecte industrial amb la instal·lació de la fàbrica Castells i altres indústries i, més endavant, amb la construcció de les casetes obreres de la Colònia Castells (avui amenaçades per un Pla d'Ordenació Urbanística).

Camp Vell[modifica | modifica el codi]

Els límits d'aquest veïnat són el carrer de Joan Güell, la travessera de les Corts, el carrer de Numància i l'avinguda de Madrid, que limita amb el districte de Sants-Montjuïc. El nom d'aquest barri ve donat perquè en aquestes terres és on es va edificar l'antic camp del Futbol Club Barcelona, conegut llavors com el Camp de les Corts.

Can Batllori[modifica | modifica el codi]

Els límits d'aquest veïnat són l'avinguda Diagonal, l'avinguda de Sarrià, el carrer de Jiménez i Iglesias i el passeig de Manuel Girona. El nom del barri ve donat per l'històric mas de Can Batllori, important pels vestigis ibers i romans que conservava en el seu territori. Abans de ser enderrocat, s'hi van trobar sitges de gra, un caldarium i fragments de les columnes de l'hipocaust al costat d'una necròpoli romana. Avui en dia, als antics terrenys del mas hi ha els jardins de Can Batllori.

Can Sol de Baix[modifica | modifica el codi]

Els límits d'aquest veïnat són la travessera de les Corts, la Gran Via de Carles III, el carrer de Joan Güell i l'avinguda de Madrid, que limita amb el districte de Sants-Montjuïc. El nom ve donat perquè ocupa l'espai on hi havia els camps i la masia de Can Sol de Baix. El nom originari d'aquest mas era de Can Planes de Baix, però el sol de ferro forjat que presidia l'entrada de la finca va donar aquest malnom a la masia, que va perdurar fins que la van enderrocar. L'any 1965 es va recuperar el topònim amb la construcció de la plaça del Sol de Baix, entre els carrers de Gerard Piera i de Fígols.

Centre[modifica | modifica el codi]

Els límits d'aquest veïnat són l'avinguda Diagonal, la Gran Via de Carles III, la travessera de les Corts i el carrer d'Entença. Conegut com el Barri Vell, conté els edificis més representatius del barri: l'Ajuntament, l'Església del Remei, la Biblioteca de Can Rosés i el Centre Cívic de Can Déu. També inclou el que en el seu dia es va conèixer com a l'Eixample de les Corts.

Tradicions[modifica | modifica el codi]

La Festa Major de les Corts es celebra al voltant de la festivitat de la Mare de Déu del Remei, que és la patrona d'aquesta antiga vila, actual barri de la ciutat. El pregó obria aquests actes, que acostumaven a ser jocs, concursos, àpats de germanor i diferents actes culturals i esportius. L'església de Santa Maria del Remei, dedicada a la patrona, està situada a la plaça de la Concòrdia d'aquest barri.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Casasús i Gurí, Josep M. Les Corts: un poble perdut, un barri introbable. Edicions 62 (Llibres a l'abast, 129).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barri de les Corts Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 23′ 3″ N, 2° 7′ 58″ E / 41.38417°N,2.13278°E / 41.38417; 2.13278