Barri xinès

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióBarri xinès
China Town at San Francisco.JPG
Chinatown de la ciutat de San Francisco, lloc on es troba la major concentració de xinesos a Amèrica.
Modifica dades a Wikidata
Barri xinès de la ciutat de Washington DC.

Un barri xinès és una zona urbana en la qual resideix una gran quantitat de població d'origen xinès en una societat no xinesa, encara que també ha estat utilitzat per descriure àrees urbanes on viuen un gran nombre de residents d'origen asiàtic, com ara vietnamites, japonesos i coreans. Els barris xinesos són comuns al Sud-est asiàtic i a Amèrica del Nord, encara que també són freqüents a Europa i Amèrica llatina.

A la ciutat de San Francisco (Estats Units) és on hi ha el barri xinès (o Chinatown) més important del món. El segon lloc en importància numèrica és el Barri xinès de Lima (Perú), que es troba al costat del Centre històric de Lima. A la costa del Perú, i especialment a Lima, es poden comptar més d'un milió tres-cents mil xinesos o descendents de xinesos.[1] Es dediquen principalment al comerç minorista i a la gestió de restaurants de menjar xinès fusionada amb el menjar peruana anomenats chifas i són part de la gastronomia peruana. Molt conegut és també el Barri xinès de Manhattan a Nova York (Estats Units).

A Barcelona, el barri xinès o "barri xino", tal com era realment anomenat (mentre que administrativament s'anomenava "districte cinquè"), era un sector del Raval comprès, aproximadament, entre la Rambla, el Paral·lel, i el carrer Hospital. S'hi concentraven un gran nombre de prostíbuls i activitats relacionades amb la prostitució, afavorida per la proximitat del port i de la Rambla i també per la presència de la caserna de les Drassanes. La denominació "barri xino" té més a veure amb això que no pas amb la presència de ciutadans d'origen oriental, que no s'hi van començar a implantar de manera significativa fins a la fi del segle XX,[2] per bé que als anys 30 del segle XX hi vinqué una petita comunitat xinesa.[3] Aquesta denominació va fer fortuna a partir dels anys 20 del segle XX impulsada des del camp literari per autors com Francisco Madrid, Juli Vallmitjana, Alfons Vidal i Planas, Josep Maria de Sagarra, Jean Genet, André Pieyre de Mandiargues o Joan Llarch. Cal destacar així mateix els reportatges fotogràfics de Margaret Michaelis, Josep Badosa o Joan Colom.[4] L'any 1927 es va estrenar al teatre Apol·lo una sarsuela anomenada La Reina del barrio Chino, amb llibret de Rfael Salanova i musica de Rafael Adam. Rossend Llurba també va escriure una cançó dedicada al barri. El 1937 es va estrenar la pel·lícula Barrios Bajos, que té el barri xino coma escenari

Entre els segles XIX i XX la realitat social d'aquest barri, el districte vermell de Barcelona, va estar molt marcada per la marginalitat i la pobresa, situació que es va mantenir pràcticament fins a la fi del franquisme i els primers anys de la transició. L'urbanisme democràtic va propiciar una sèrie de transformacions orientades a la millora de les condicions de vida dels habitants del barri i que van comportar, entre altres coses, el gradual desplaçament de la denominació "barri xino", plena de connotacions negatives, i la seva subsitució per la de El Raval. Una d'aquestes transformacions urbanístiques, l'obertura de la Rambla del Raval, va ser determinant per posar fi a la configuració tradicional del "barri xino" de Barcelona i, en definitiva, per a la seva desaparició.

A partir de les lleis contra la prostitució de l'any 1956 i per la pròpia evolució de la ciutat, aquesta activitat es va anar traslladant, en part, cap a la zona alta de Barcelona sota la cobertura de clubs, whiskeries, barres americanes, etc D'aquesta manera es va configurar un nou districte vermell que es va acabar anomenant "barri xino perfumat" en un sector de l'Esquerra de l'Eixample al voltant del final del carrer Urgell i el començament de l'avinguda de Sarrià però amb extensió cap a altres punts com l'entorn del carrer Rios Rosas.[5]

Referències[modifica]

  1. «:: Overseas Chinese Affairs Council, R.O.C. (Taiwan) ::».
  2. Sapiens.cat «D'on surt el nom del Barri Xino de Barcelona?». Sapiens.cat.
  3. «Chinos en el Barrio Chino de Barcelona». Xavier Ortells-Nicolau, "Archivo China-España, 1850-1950", Grup de recerca ALTER (Universitat Oberta de Catalunya). [Consulta: 4 gener 2017].
  4. «Què queda del mític Barri Xino?». El Punt Avui.
  5. Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA: EL BARRI XINO PERFUMAT. Barres americanes. (1950's-1980's)», diumenge, 5 d’abril 2015. [Consulta: 13 desembre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Paco VILLARː Historia y leyenda del Barrio Chino (1900-1992)ː crónica y documentos de los bajos fondos de Barcelona. Barcelonaː La Campana, 1996
  • Joan SUBIRATS i Joaquim RIUSː Del Xino al Ravalː cultura i transformació social a la Barcelona central. Barcelonaː CCCB, 2004.

Vegeu també[modifica]