Barstowita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBarstowita
Barstowite-90280.jpg
modifica
Fórmula químicaPb4Cl6(CO3)·H2O
EpònimRichard W. Barstow (en) Tradueix modifica
Localitat tipusBounds Cliff, St Endellion, Districte de Wadebridge, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.DC.95
Nickel-Strunz 9a ed.3.DC.95 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.V/E.08 modifica
Dana12.1.7.1
Heys12.1.24
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 4,2043(8) Å; b = 9,199(2) Å; c = 16,663(3) Å; β = 91,82(1)°
Simetria2/m - prismàtica
Colortransparent a blanc
Duresa3
Lluïssoradamantina
Color de la ratllablanc
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1989-057
Referències[1]

La barstowita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom per Richard W. Barstow (1947-1982), col·leccionista i distribuïdor de minerals de Cornualla.

Característiques[modifica]

La barstowita és un halur de fórmula química Pb4Cl6(CO3)·H2O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la barstowita pertany a "03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu" juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita i pseudocotunnita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a Bounds Cliff, al districte de Wadebridge, a Cornualla, Anglaterra. També ha estat descrita a Àustria, Grècia, República Txeca, Itàlia, Tunísia i el Kazakhstan.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barstowita
  1. «Barstowite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2017].