Barthold Heinrich Brockes

De Viquipèdia
Infotaula de personaBarthold Heinrich Brockes
Barthold Heinrich Brockes.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 setembre 1680 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1747 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Leiden
Universitat de Halle Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, llibretista, traductor, escriptor, poeta advocat Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoachim Wilhelm BrockesErich Nikolaus Brockes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e8ad6220-d45a-4f7c-b92b-ab3e3ec552d3 Discogs: 2426585 IMSLP: Category:Brockes,_Barthold_Heinrich Modifica el valor a Wikidata

Barthold Heinrich Brockes (Hamburg, 1680 - 1747) fou un poeta alemany.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Hamburg i va ser educat al Gelehrtenschule des Johanneums. Va estudiar jurisprudència a Halle, i després d'amplis viatges per Itàlia, França i Països Baixos, es va establir a Hamburg el 1704. Va ser un dels fundadors de la Teutschübende Gesellschaft (1714), que sis anys després esdevingué Patriotische Gesellschaft. El 1720 va ser nomenat membre del senat d'Hamburg, i se li van encomanar diverses i importants funcions. Sis anys (de 1735 a 1741) va treballar com a amtmann (algutzir) a Ritzebüttel. Va morir a Hamburg.

Influït primer pel marinisme, assolí una forma d'expressió més senzilla gràcies a les seves traduccions de Pope i Thomson. És autor de Irdisches Vergnügen en Gott (1721–1748), que té com a base filosòfica la teoria de Leibniz. Handel i J.S. Bach posaren música a oratoris i poemes seus.

Obres[modifica]

Les obres poètiques de Brockes van ser publicats en una sèrie de nou volums sota el títol fantàstic de Irdisches Vergnügen a Gott (1721-1748); va traduir l'obra de Giambattista Marino titulada La Strage degli Innocenti (1715), l'assaig d'Alexander Pope Essay on Man (1740) i l'obra de James Thomson Les Estacions (1745). La seva poesia té poc valor intrínsec, però és simptomàtica del canvi que va ocórrer en la literatura alemanya a principis del segle xviii.[2]

Les Passions de Brockes[modifica]

El seu llibret Der für die Sünden der Welt gemarterte und sterbende Jesus (1712), també conegut com la Passió de Brockes, va ser un dels primers oratori-passió, una meditació lliure i poètica sobre la història de la Passió que no utilitza com a inspiració cap dels quatre evangelistes i que va ser bastant popular i musicada per Reinhard Keiser (1712), Georg Philipp Telemann (1716), George Frideric Handel (1716), Johann Mattheson (1718), Johann Friedrich Fasch (1723), Gottfried Heinrich Stölzel (1725), i Johann Caspar Bachofen (1759), entre d'altres.[3]

Referències[modifica]

  1. Eckart Kleßmann: Barthold Hinrich Brockes, Hamburg 2003, S. 118, Anm. 1.
  2. Poesia alemanya. Barcelona: Edicions 62/La Caixa, 1984, p. 67. ISBN 84-297.2120.7. 
  3. Howard E. Smither. A History of the Oratorio: The oratoria in the baroque era: Protestant Gernay & England. The University North Carolina Press, 1977, p. 111. 

Bibliografia[modifica]

  • Brockes «Autobiografía, publicada por JM Lappenberg». Zeitschrift des Vereins für Hamburguesa Geschichte, 1847, pàgines 167 i següents.
  • Alois Brandl, B. H. Brockes (1878)
  • David Strauss, Brockes und H. S. Reimarus (Gesammelte Schriften, ii).
  • Enciclopedia Británica 1911: Chisholm, Hugh, ed. (1911).