Bartolomé Bennassar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBartolomé Bennassar
Bartoloméo-Bennassar.jpg
Bartolomé Bennassar el 15 d'octubre de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Bartolomé Marie Henri Bennassar Modifica el valor a Wikidata
8 abril 1929 Modifica el valor a Wikidata
Nimes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 2018 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Professeur des universités
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversité Toulouse II-Le Mirail
Activitat
Camp de treballHistòria contemporània d'Espanya, història d'Amèrica Llatina i història moderna d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador
OcupadorUniversitat de Tolosa-Lo Miralh Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enInquisició espanyola i història moderna d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRobert Chamboredon, Jean-Pierre Amalric i René Souriac Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLucile Bennassar Modifica el valor a Wikidata
FillsJean Bennassar Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3353281 Modifica el valor a Wikidata

Bartolomé Bennassar (Nimes, 8 d'abril de 1929 Tolosa de Llenguadoc, 8 de novembre de 2018)[1] fou un escriptor i historiador francès, especialitzat en la història d'Espanya durant l'època moderna i en la història d'Amèrica Llatina. També fou un reconegut crític taurí.[2] És professor emèrit d'història contemporània a la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés (antiga Universitat de Tolosa-Lo Miralh).

Va estudiar a les Universitats de Montpeller i Tolosa de Llenguadoc (1949); va ser professor de Secundària a diversos liceus (1950-1955) i becari resident a la Casa de Velázquez (Madrid, 1955-56). Fou professor i catedràtic d'Història Moderna a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (1956-1990), de la qual en fou rector (1978-1980) i professor visitant a Oxford (1973). Ha impartit conferències per Europa, Amèrica i Àfrica. Doctor Honoris causa per la Universitat de Valladolid, posseeix la Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi i el Gran Premi d'Història de l'Acadèmia Francesa pel conjunt de la seva obra (2005). Des de 1998 és membre del Consistori de Tolosa.

Va escriure biografies de Francisco Franco, Hernán Cortés i Joan d'Àustria i estudià especialment el Segle d'Or espanyol; va ser un dels primers a revisar el concepte antic que de la Inquisició espanyola es tenia, llastrat per la Llegenda negra. A més d'historiador, es dedicà a la literatura escrivint diverses novel·les.

Des de 1982 fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.[3]

Publicacions[modifica]

  • (castellà) La América espanola y portuguesa, siglo XVI a XVIII, Madrid, Akal., 1980.
  • L'Histoire des Espagnols, Paris, Armand Colin, 1985.
  • 1492. Un monde nouveau?, amb Lucile Bennassar, Paris, Perrin, 1991. Rééd. 2013
  • Histoire de la Tauromachie, Paris, éditions Desjonquères, 1993, ISBN 2-904227-73-3 réédition 2002, ISBN 2-84321-046-1.[4]
  • Le Voyage en Espagne: anthologie des voyageurs français et francophones du XVIe au XIXe siècle, Lucile et Bartolomé Bennassar, Paris, Robert Laffont, coll. « Bouquins », 1998, ISBN 2-221-08078-5, 1312 pages.[4]
  • La Carrera de Indias : Histoire du commerce hispano-américain XVIe-XVIIIe siècles), Antonio García-Baquero Gonzalez et Bartolomé Bennassar, Paris, Éditions Desjonquères, 1997, ISBN 2843210038, 256 pages.
  • Cortés le conquérant de l'impossible, Paris, Éditions Payot, 2001, ISBN 2228894753, 356 pages.
  • Le XVIe, 3e édition, Paris, Armand Colin, 1997 (amb Jean Jacquart).
  • Chrétiens et Musulmans à la Renaissance, Actes du 37e colloque international du CESR, sous la direction de Bartolomé Bennassar et Robert Sauzet, éditions Honoré Champion, 1998.[5]
  • Franco, Paris, Perrin, 1995 et 2002.
  • Franco, Enfance et adolescence, Éditions Autrement, 1999.
  • L'inquisition espagnole 15 - 19 siècles, Paris, Hachette, collection « Pluriel », 2002, réédition 2009, ISBN 2012705421, 382 pages.
  • Les Chrétiens d'Allah. L'histoire extraordinaire des renégats, XVI-XVIIe, avec Lucile Bennassar, Paris, 1989, prix XVIIe siècle en 1991. Réédition Librairie académique Perrin, Paris, 2006, ISBN 2262024227, 595 pages.
  • Le Temps de l'Espagne, sp XVIe XVIIe, avec Bernard Vincent, Paris, Hachette, 2001, ISBN 2-01-279022-4, rééd. 2010, ISBN 9782012705579, 250 pages.
  • (castellà) Don Juan de Austria. Un Héroe para un imperio. Madrid: Temas de Hoy, 2004. ISBN 9788484603757
  • Le Lit, le pouvoir et la mort : Reines et Princesses d'Europe de la Renaissance aux Lumières, Paris, De Fallois, 2006, ISBN 2877066053, 270 pages.
  • Histoire du Brésil 1500 -2000, Paris, Librairie Arthème Fayard, 2000, avec Richard Marin.
  • La Guerre d'Espagne et ses lendemains, Paris, Perrin, 2004, ISBN 2262020019.
  • Vélasquez : une vie, Paris, De Fallois, 2010, ISBN 9782877067300, 330 pages.
  • Histoire de Madrid, Paris, Perrin, 2013, ISBN 978-2-262-03445-0.

Notes i referències[modifica]

  1. L'historien de l'Espagne Bartolomé Bennassar est mort à l'âge de 89 ans
  2. Histoire et dictionnaire de la Tauromachie, ouvrage collectif sous la direction de Robert Bérard, Bouquins Laffont, Paris, 2003, p. 600 ISBN 2221092465
  3. «RAH. Académicos Correspondientes». Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 9 març 2016].
  4. 4,0 4,1 Robert Bérard, Bouquins Laffont, 2003, p. 1041
  5. Voir Bibliothèque de l'Institut de recherche et d'histoire des textes (CNRS/UPR 841)