Bartomeu Porredon i Cirera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBartomeu Porredon i Cirera
Ros de Eroles.png
Biografia
Naixement 1795
Oliana
Mort 1847 (51/52 anys)
Clariana de Cardener
Activitat
Ocupació Militar
Modifica les dades a Wikidata

Bartomeu Porredon i Cirera (Castell-llebre, Oliana, 1795 - Clariana de Cardener, 1847), conegut com El Ros d'Eroles, va ser un important capitost carlí durant les primera i segona guerres carlines.

Orígens[modifica]

Va néixer al Mas d'Eroles, al veïnat de les Anoves del municipi d'Oliana, Alt Urgell, el 4 d'abril de 1795. Va ser batejat a la parròquia de Castell-llebre (Peramola) perquè llavors el Mas d'Eroles hi pertanyia. Els seus pares, Juan i Serafina eren pagesos benestants i la mare procedia del mas de la Cruella a la parròquia de la Torre, al bisbat d'Urgell.

De ben jove es va traslladar a la vila d'Oliana on exercí l'ofici de carreter. A causa del color del seu cabell i tal com era habitual als pobles, va ser conegut, més que pel seu autèntic nom, com a Ros d'Eroles.

L'any 1822 va participar en l'aixecament reialista contra el govern liberal que va encapçalar la Regència d'Urgell i que més tard, el 1823, va acabar amb l'entrada dels Cent mil fills de Sant Lluís, que propiciaren la instauració de Ferran VII com a rei absolut.

En acabar el conflicte es quedà a Oliana com a tinent graduat, de capità dels voluntaris reialistes.

El 1827 participà activament a la Guerra dels Malcontents, tot i que va deixar les armes quan el rei va venir a Catalunya al front de l'exèrcit, igual que els altres caps de la rebel·lió. En la repressió posterior, dirigida pel comte d'Espanya, va ser enviat al presidi d'El Hacho (Ceuta).

Primera Guerra Carlina[modifica]

El mes d'abril de 1834, durant la Primera Guerra Carlina ja havia tornat a agafar les armes i encapçalava una partida de 190 o 200 homes, per defensar els drets a la successió dels tron de l'infant Carles Maria Isidre, el Carles V dels carlins, davant de la reina Isabel II, filla de Ferran VII.

Durant tota la guerra, el Ros d'Eroles va participar en nombrosos combats amb sort diversa. Podríem destacar la seva participació, amb Torres, en la batalla del Perotillo, una masia avui desapareguda sota les aigües del pantà de Rialb, situada prop de la confluència entre la Ribera de Madrona o Riu de Pinell i el Segre. En aquest fet es causà una important desfeta en les forces isabelines que, a les ordres d'Azpiroz, havien sortit en columna del poble ocupat de Peramola.

El seu marc d'actuació van ser principalment les comarques de l'Alt Urgell, la Noguera i el Pallars, lloc d'origen d'ell mateix i de la gran majoria dels seus homes. Sempre va emprar el sistema de lluita de guerrilla, utilitzant el factor sorpresa i fugint ràpidament.

L'estiu de 1836 ja constava com a cap de la Divisió de Lleida de l'exèrcit carlí amb el grau de coronel. Aquesta divisió es componia de dues brigades, compostes cadascuna d'elles per dos batallons d'infanteria. La primera brigada també disposava de vint cavalls.

El 29 de maig de 1837, al davant d'un petit escamot va anar a sol·licitar a l'expedició reial a Barbastre el seu pas a Catalunya. Participà en la batalla de Gra en comandar l'ala dreta de l'exèrcit carlí. Fou acusat d'haver propiciat la derrota carlina en aquella batalla a causa del fet que els seus homes, acostumats a la lluita de guerrilles en terrenys aspres, no aguantaren l'envestida de la cavalleria isabelina en camp obert.[1]

El dia 30 d'octubre de 1839, era a Organyà com a comandant de la plaça amb el grau de brigadier. Fou aquest dia que arribà al mas de Caselles el seu antic enemic el comte d'Espanya, que acabava de ser destituït com a cap de l'exèrcit carlí. Tots els indicis indiquen que Bartomeu Porredon estava al corrent dels fets que la nit del 2 al 3 de novembre mataren el comte.

Com la resta de l'exèrcit carlí passà a França en acabar la primera guerra carlina.

Segona Guerra Carlina[modifica]

El 1846 es produeix un nou aixecament carlí, la Segona Guerra Carlina, que dirigeix a les comarques de Lleida Benet Tristany. El Ros d'Eroles torna a l'activitat i el 16 de febrer de 1847 participa en l'assalt a la ciutat de Cervera.

El 16 de maig de 1847, Bartomeu Porredon havia emmalaltit i s'havia refugiat a can Borrelles de Clariana de Cardener, al Solsonès. Allà, per la confidència d'un delator, el localitzaren les forces isabelines que el perseguien i, estant al llit malalt, l'assassinaren a cops de baioneta sense deixar-lo aixecar del terra.

L'endemà, tot i mort, assegueren el seu cadàver en un banc al firal de Solsona i l'afusellaren per l'esquena amb els seus companys de revolta: mossèn Benet Tristany, capturat, per traïció, el mateix dia a Llanera i mossèn Josep Rosell d'Àger i Valeri Roca de l'Aranyó, ajudant de camp i gendre del Ros d'Eroles, respectivament, que havien estat capturats en l'acció de Clariana de Cardener.

Referències[modifica]

  1. Félix Lichnowsky, Recuerdos de la guerra carlista, pàg. 95. Espasa-Calpe, S.A. Madrid, 1942

Bibliografia[modifica]