Barxeta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBarxeta
Bandera de Barxeta Escut de Barxeta
Bandera de Barxeta Escut de Barxeta
Barxeta 14.jpg

Localització
Localització de Barxeta respecte del País Valencià.png
39° 01′ 16″ N, 0° 24′ 57″ O / 39.021111111111°N,0.41583333333333°O / 39.021111111111; -0.41583333333333
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Costera
Municipis 1
Població
Total 1.607 (2016)
• Densitat 56,35 hab/km²
Gentilici Barxetà, barxetana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 28,52 km²
Altitud 93 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història
Festa major Darrera setmana de juliol
Organització i govern
• Alcalde Vicente Huet Ballester
Economia
Pressupost 1.155.511,32 (2006)
Indicatius
Codi postal 46667
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46045
Codi ARGOS 46045
Altres dades

Web www.barxeta.cat
Modifica dades a Wikidata

Barxeta és una població valenciana de la comarca de la Costera.

Geografia[modifica]

Està situada a l'extrem oriental de la comarca, sobre la ruta natural que comunica la ciutat de Xàtiva amb la vall de la Valldigna i la mar. La vall de Barxeta està constituïda per una fondada de monticles i llomes, que s'obren des de l'oest a l'horta de Xàtiva. La delimiten, pel nord, la serreta de Manuel (la Barcella, 300 m.; la Penya Vermella, 344 m.); per l'est, el massís muntanyenc de Mondúber i el pla de Corrals, i pel sud, la serra de Requena, prolongació de la Serra Grossa (l'alt del Vedat de Requena, 433 m; l'alt de la Malladeta, 458 m.). Drena i recorre la vall, de llevant a ponent, el rierol de Barxeta. Hi ha biodiversitat de la flora i fauna mediterrània, encara que principalment el tipus de vegetació que es desenvolupa és matollar i pinedes de pi blanc.

El seu terme municipal limita amb El Genovés, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca), Benigànim i Quatretonda (a la Vall d'Albaida), l'Ènova i Rafelguaraf (a la Ribera Alta) i Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor). Des de València, s'accedeix a Barxeta a través de la A-7 per a enllaçar amb la N-340 i finalitzar en la CV-600.

Història[modifica]

Durant l'edat del bronze i l'època ibèrica, van ser ocupats per xicotets poblats de ramaders alguns de les muntanyes del terme actual de Barxeta. La majoria de les làpides i escultures del Ager Saetabensis van ser llaurades en marbre de la partida de Buscarró. Les restes més antigues que s'hi conserven es troben al poblat ibèric de Casa Perot, en el qual es trobaren ceràmiques i joies, i un monument funerari romà al Barranc del Llop.

El seu origen és una alqueria musulmana dintre del terme de Xàtiva, d'on prové el nom de la localitat. L'alqueria musulmana va ser conquerida per Jaume I i donada a Pere Zapata, cavaller aragonés, per tal d'obtenir el títol de Senyor de Barxeta hagué de renunciar a totes les seues possessions en Aragó, i va acudir a Barxeta amb tota la família, tant fills com germans i cunyats. Al cap de poc va arribar a aconseguir el títol de Senyor d'Alzira. Un germà seu el succeí com a Senyor de Barxeta. En 1312 Jaume II el Just donà la senyoria a Bernat de Cruïlles i de Peratallada.[1] En 1488, el poble era propietat dels senyors de Tallada, d'ascendència italiana. El 1574 va assolir la independència de Xàtiva.

En el segle XVI, arran de la forçosa conversió dels musulmans en moriscs la mesquita va ser convertida en església (1535). Poques dècades després, el 1609, les 46 famílies morisques del poble van ser expulsades. La localitat va ser repoblada llavors per 15 colons cristians vells procedents d'altres pobles de la comarca i del regne veí de Mallorca. El 19 de març de 1644, Felip V la va elevar a la categoria de baronia en la persona de Francesc Martínez Morcilla, que aleshores era el senyor del poble, a qui dóna tota la jurisdicció fins a 1647.

En el segle XVIII diversos burgesos van mobilitzar grans transformacions agrícoles. La més rellevant va ser la promoguda pel marqués de Valderas, que va manar construir una enorme bassa i, mitjançant un sistema de séquies i un aqüeducte de sis arcs, va aconseguir regar una zona de camps que era fins aquest moment erm. Durant el segle XIX, van prosperar les vinyes i altres cultius de secà, en un terme on la propietat estava molt mal repartida. Van començar a perforar-se, així mateix, pous a motor, que afavoririen l'expansió del taronger sobre els antics secans, fenomen que s'ha perllongat fins als nostres dies.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2009
1.636 1.605 1.631 1.610 1.612 1.612 1.634 1.619 1.623 1.650 1.669

Economia[modifica]

És un municipi fonamentalment agrícola. Aquest sector es dedica la major part de la població. La superfície conreada és de 877 hectàrees, de les quals: 804 hectàrees són fruiteres, 53 hectàrees oliveres, 12 hectàrees d'herbacis, 2 hectàrees de vinya i altres 6 hectàrees amb altres cultius. Existeixen tres magatzems hortofrutícoles.

En la ramaderia cal assenyalar l'existència de granges destinades a la criatura i engreixament d'aus i porcs. Destaquen també a Barxeta l'existència de pedreres d'extracció de marbre i granit i d'àrids.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Lorente Calabuig PCE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Lorente Calabuig PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Reig Maronda CDS 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicent Antoni Giner i Segarra EUPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicent Antoni Giner i Segarra EUPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicent Antoni Giner i Segarra EUPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicent Antoni Giner i Segarra EUPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Vicent Antoni Giner i Segarra EUPV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Vicent Huet Ballester PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Vicent Mahiques Margarit AC 13/06/2015 --

Darreres eleccions municipals[modifica]

A les darreres eleccions municipals, Acord Ciutadà va traure 4 regidors, el PPCV en va traure 4 i Compromís 1. El PSPV no va obtindre cap regidor.[2] L'actual alcalde és Vicent Mahiques Margarit, d'Acord Ciutadà.

Resultats electorals - Barxeta, 2015[3]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Acord Ciutadà: EUPV-ERPV-GB Vicent Mahiques Margarit 467 4 41,73%
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Vicent Huet Ballester 437 4 39,05%
Compromís per Barxeta Joan Segarra Gómez 193 1 17,25%
Partit Socialista del País Valencià Bautista Llopis Vila 12 0 1,07%
Total 1.165 9 89,34%

Monuments[modifica]

L'Església dels Sants Esposoris és l'única referència arquitectònica que consta. Fou bastida en 1958 prop del lloc on s'aixecava l'original, de 1733, destruïda en la Guerra Civil espanyola pels anarquistes del poble.

Festes i celebracions[modifica]

Les seues Festes Patronals i populars tenen lloc durant l'última setmana de juliol i són en honor als patrons del poble, els Sants Desposoris. Consten d'una barretja de festes amb caràcter religiós amb el lúdic. Entre els seus actes cal destacar les vaquetes i bous al carrer, els espectacles pirotècnics, el festival de bandes de música "Memorial Alcalde Josep Lorente", la festa de moros i cristians, els nombrosos actes esportius i culturals com partides de pilota valenciana, la nit de les disfresses o la nit de les paelles.

Referències[modifica]

  1. «Bernat de Cruïlles i de Peratallada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «BARXETA - Resultats Eleccions Municipals 2015» (en castellà). elpais.com.
  3. «Candidatures circumscripció electoral Barxeta». Butlletí oficial de la Província de València.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barxeta Modifica l'enllaç a Wikidata