Basílica de Santa Anastàsia al Palatí

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Basílica de Santa Anastàsia al Palatí
Sant'Anastasia - Roma - facciata - Panairjdde.jpg
Dades
Tipus basílica menor
Característica
Estil arquitectònic arquitectura del Renaixement
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Roma Capital
CiutatRoma
41° 53′ 17″ N, 12° 29′ 03″ E / 41.888069°N,12.484189°E / 41.888069; 12.484189Coord.: 41° 53′ 17″ N, 12° 29′ 03″ E / 41.888069°N,12.484189°E / 41.888069; 12.484189
Activitat
Diòcesi bisbat de Roma
Modifica les dades a Wikidata
Interior de la basílica

La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí. Té la dignitat d'una basílica menor[1] També serveix com a església nacional per a la comunitat peruana de Roma.

Història[modifica]

Construït entre finals del segle III i principis del segle IV, va rebre el nom, segons l'arqueòloga Andrea Carandini, d'una germana de l'emperador Constantí I, Anastàsia. Es troba damunt de les tabernae preexistents que es trobaven al recinte exterior del Circ Màxim, i edificis privats que es trobaven al llarg d'un camí al vessant sud-oest del Palatí. En els actes del sínode de 499 l'església està registrada com a titulus Anastasiae. Posteriorment, l'església va ser dedicada a Santa Anastàsia de Sirmio. L'església està vinculada per la tradició a la predicació de sant Jeroni, que es diu que va celebrar la missa aquí i es representa en una pintura de Lazzaro Baldi i col·laboradors.

L'església va ser restaurada diverses vegades: pel Papa Damas I (366-383), pel papa Hilari (461-468), pel Papa Joan VII (705-707), pel papa Lleó III (795-816) i per Gregori IV (827- 844). L'església moderna deu la seva forma actual al Papa Urbà VIII, qui va ordenar la restauració el 1636 . Altres restauracions van ser ordenats al segle XIX pels papes Pius VII i Pius IX.

Fins al segle XVIII va ser el punt de partida de la processó penitencial presidida pel Papa el dimecres de cendra, i que acabava a la basílica de Santa Sabina, on es celebrava la primera missa estacional de la Quaresma.

Descripció[modifica]

Pintures interiors i el Sant Joan al desert per Pier Francesco Mola[modifica]

Aquí hi ha la pintura de Pier Francesco Mola amb Sant Joan Baptista al desert de l'any 1658. A l'interior de l'església hi ha una gran quantitat de pintures de Lazzaro Baldi (i col·laboradors) i una esplèndida pintura de Francesco Trevisani que representa a San Toribi.

Al creuer esquerre es troba la monumental tomba del filòleg i cardenal Angelo Mai, de l'escultor neoclàssic Giovanni Maria Benzoni.

Celebració del Jubileu de 2000[modifica]

Amb motiu del Dia Mundial de la Joventut celebrat a Roma durant el Jubileu de l'any 2000 en aquesta església que es va crear una enorme sagristia, on es van guardar 700.000 partícules de les que desenes de milers de persones que van ser consumides en les celebracions que es van realitzar al Circ Màxim.

Celebració de l'Adoració eucarística perpètua[modifica]

Sant'Anastasia va ser la primera església a practicar l'adoració eucarística perpètua. Aquesta iniciativa, nascuda el 2 de març de 2001, es deu a l'ex rector, el pare Alberto Pacini, un sacerdot diocesà romà, missioner actiu del culte eucarístic. Gràcies a la seva activitat, la iniciativa s'ha difós d'aquí a diferents parròquies de Roma, Itàlia i el món (Colòmbia, Perú, Sri Lanka, Tanzània, Uganda).[2]

El títol cardenalici[modifica]

Sant'Anastasia és un títol cardenalici establert pel papa Evarist al voltant del 105. Posteriorment, es va inserir entre els del sínode romà de l'1 de març del 499. L'església que l'inspirà es trobava situada als peus del Mont Palatí. Aquesta posició era una excepció, ja que els 24 títols existents en el moment del papa Marcel I eren fora de les muralles de Roma, mentre que la diaconia estava dins. Segons el catàleg de Pietro Mallio, compilat durant el pontificat d'Alexandre III, el títol estava col•legiat a la basílica de Sant Pere, i els seus sacerdots celebraven missa al seu torn.

Titulars[modifica]

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alessandra Cerrito, Contributo allo studio del titulus Anastasiae in Federico Guidobaldi, Olof Brandt e Philippe Pergola (a cura di), Marmoribus vestita. Miscellanea in onore di Federico Guidobaldi, Studi di antichità cristiana 63, Città del Vaticano, Pontificio Istituto di archeologia cristiana, 2011. ISBN 978-88-85991-53-8
  • Giovan Battista Fidanza (2010). Le vicende artistiche della chiesa di Sant'Anastasia al Palatino nel Seicento: una verifica con la Visita Apostolica del 1727. Bollettino d'Arte 6: pp. 123–144. ISSN 0391-9854
  • Andrea Carandini e Daniela Bruno, La casa di Augusto. Dai "Lupercalia" al Natale, Bari, Laterza, 2008. ISBN 88-420-8641-X.

Enllaços externs[modifica]