Vés al contingut

Basílica de Santa Maria d'Alacant

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Basílica de Santa Maria d'Alacant
Imatge
Portada barroca
Dades
TipusEsglésia i monument Modifica el valor a Wikidata
Part dePatrimoni Cultural de la província d'Alacant Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXV, XVI i XVIII
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònicGòtic i barroc
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç. Carreus
Altitud269 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAlacant Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCentre població
Map
 38° 20′ 46″ N, 0° 28′ 46″ O / 38.34617°N,0.47931°O / 38.34617; -0.47931
Bé d'interès cultural
Data25 gener 1983
IdentificadorRI-51-0004789
Codi IGPCV03.32.014-006[1] Modifica el valor a Wikidata
Bé d'interès cultural
IdentificadorRI-51-0004789
Codi IGPCV03.32.014-006[1] Modifica el valor a Wikidata
Activitat
DiòcesiOriola-Alacant
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

La basílica de Santa Maria d'Alacant (País Valencià) està situada a la plaça de Santa Maria, al centre històric de la ciutat. És l'església més antiga d'Alacant, gòtica del segle xv i xvi, sobre les restes de l'antiga mesquita major anterior.

Història

[modifica]

Segons la Crònica de Bendicho, fou el rei Alfons X de Castella qui va consagrar la mesquita sota l'advocació de la Mare de Déu cap al 1248. La nova construcció cristiana s'iniciaria sota domini castellà vers el 1280 i s'acaba sota domini de la Corona d'Aragó el 1308.[2] Aquest primer temple degué ser destruït a les darreries del segle xiv o principis del següent, ja que han aparegut restes de l'incendi a la plementeria de les voltes.[3]

Se sap que l'actual temple començà a construir-se cap al 1417, amb els mestres Vicent Cubelles i Rufes al capdavant, aquestos venien de treballar a l'església de Sant Jaume d'Oriola. L'escut dels Reis Catòlics a la volta de la capçalera permet datar-la cap al 1480, encara que la resta de la nau es va perllongar més anys. El 31 d'agost de 1484, l'església va patir un incendi i la imatge de la verge va desaparèixer.[4] El cor i la sagristia s'acabaren vers el 1530 ja amb elements del llenguatge renaixentista.

Posteriorment, en el segle xviii, es va remodelar el presbiteri i les finestres en estil rococó, s'hi construí una nova torre el 1713 i les façanes barroques que substituïen a les gòtiques conservades fins aleshores.

Entre els anys 1992 i 2005 es produí la seua restauració, amb una restauració i investigació completa de les cobertes. L'any 2007 el temple va ascendir a la categoria de Basílica, després de la petició que l'Ajuntament d'Alacant feu al Vaticà.

L'esmentat cronista Bendicho parlava així de l'església:

« Uno de los más hermosos y magníficos templos que se hallan en el Obispado, porque es de gran capacidad, todo suelo, paredes y techo de piedra blanca cortada en la sierra de San Julián [...] de sólo una nave pero de muy linda proporción. La puerta principal está a poniente y el altar mayor hacia levante, de manera que el que celebra misa a Oriente [...] es la puerta muy bien labrada de obra y traza a lo antiguo, y encima está una imagen de piedra de la Asunción de la Virgen con su dosel de piedra [...] tiene aquesta iglesia su capilla mayor con capillas colaterales que la una sirve de coro con ventana hacia el mar [...] y la otra es de los caballeros Martínez de Vera, señores de Busot, y en el cuerpo de la iglesia hay seis capillas por cada uno de los lados, la una ocupa la torre del campanario que está en la esquina que entra a mediodía y poniente, hecha con singular traza, pues es torre de cinco esquinas, muy levantada y vistosa, y en la otra esquina que mira a poniente y tramontana es del bautismo[5] »

Descripció arquitectònica

[modifica]
Capçalera de l'església

L'edifici té una nau única amb capelles laterals entre contraforts connectades i una capçalera poligonal, tipologia que segueix l'esquema del gòtic català o mediterrani. Les torres de la façana, encara que semblen iguals, una és del segle xiv i té forma en L i l'altra, rectangular, data de 1713. La portada principal i les dues laterals són d'estil barroc, el conjunt escultòric d'aquestes és obra de Joan Baptista Borja.

A l'interior destaca la volta de la capçalera, amb quatre claus centrals a més de les dels tercelets, els nervis es creuen formant un rombe amb la superposició de nervadures en un tram de nau amb creueria simple i mitja figura huitavada coberta amb una volta estrelada. Aquest tret es podria encabir dins d'una escola de la diòcesi de Cartagena, ja que també està present a la catedral de Múrcia de mitjan segle xv i a la catedral d'Oriola (que en el segle xv pertanyia a la diòcesi murciana). Les claus d'aquesta capçalera són de pedra i estan policromades amb representacions de la Mare de Déu, els quatre evangelistes, l'escut de la ciutat, el dels Reis Catòlics i les armes heràldiques d'un beneficiari local no identificat. L'aparició de l'escut dels Reis Catòlics situaria la volta cap al 1480 com hem dit, dada que quadra amb l'estada a Alacant del prestigiós pintor Roderic d'Osona, que degué elaborar-ne el retaule major, conservat fins a la remodelació barroca de 1750. Aquesta remodelació convertí el presbiteri en un espai d'exuberant decoració barroca, o rococó. També destaca el cor gòtic del xiv; la capella de la Immaculada, del segle xvi amb una imatge d'Esteve Bonet del segle xviii; l'avantcor que té una portada barroca de pedra i la capella del Baptisme on hi ha una pila de marbre blanc de Carrara d'estil renaixentista.

Menció a banda mereix el cor, situat al costat dret de la capçalera i construït ja a principis del segle xvi. La seua planta és rectangular de set metres i setanta centímetres per set metres, amb una alçària de set metres i setanta centímetres, espai cobert amb una volta estrelada amb vuit arcs creuers i resol les cantonades en voltes triangulars, esquema que remet a la Sala Capitular de la catedral de València, encara que, en el cas alacantí, els arcs creuers són de mig punt i els formers apuntats. En el cor existeixen elements escultòrics que ja anuncien el canvi de llenguatge, amb motllures clàssiques, gallets i garlandes de llorer (potser relacionats amb els dibuixos del tracta de Diego de Sagredo).

La nau de l'església es prolonga amb sis trams oblongs d'unes dimensions i d'una factura semblants, només diferenciats per la variació en les bases, en els capitells, en els nervis i en les impostes, demostrant que la construcció del temple nou va partir de la capçalera i del primer tram, i que el segon i la resta es construïren en èpoques diferents. Les pilastres amb semicolumnes adossades fan de suport als arcs i a les voltes de factura homogènia construïts a la darreria del segle xv.

Al costat de la porta de la torre més antiga hi ha una capella sepulcral formada per un arcosoli flamíger emmarcat per dos pinacles recanviats i recolzats sobre mènsules amb figures de lleó. L'arc d'aquesta capella és trilobulat conopial i està coronat per un floró i una fronda de fulles a l'extradós i és recorregut des de les seus arrancades per una sanefa a manera de parres. Aquesta obra, de finals del xv i principis del xvi, es pot atribuir, formalment, a l'escola de Pere Compte i al seu cercle.

L'església de Santa Maria guarda diverses obres d'art moble valuoses, les més destacades són una imatge gòtica de pedra de santa Maria[6] i una taula pintada, representant als sant Joans, atribuïda a Roderic d'Osona i al Museu del Prado es conserven sis taules de les catorze originals de l'església.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 URL de la referència: http://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1491.
  2. BEVIÀ GARCIA, Màriua i AZUAR RUIZ, Rafael, Santa María descubierta, Alacant, 2005, p. 14.
  3. BEVIÀ GARCIA, Màrius i AZUAR RUIZ, Rafael, Santa María descubierta, Alacant, 2005, pàg. 17.
  4. «Agres». Ajuntament d'Agres. [Consulta: 2 gener 2012].
  5. BENDICHO, V. C., Crónica de la Muy Ilustre, Noble y Leal ciudad de Alicante (a cura de M. Luisa Cabanes Catalá. Introducció de Cayetano Más Galván), 1640, ed. 1991, Alacant
  6. «Imatge gòtica de Santa Maria». Arxivat de l'original el 2007-12-04. [Consulta: 4 octubre 2009].

Aquest article incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que mitjançant una autorització va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.

Enllaços externs

[modifica]