Basílica de Santa Maria Major

(S'ha redirigit des de: Basílica de Santa Maria la Major)
Per a l'església principal de Montblanc, vegeu Santa Maria de Montblanc.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Santa Maria Major
Imatge de l'interior
Imatge
Basílica de Santa Maria Major
EpònimNostra Senyora de les Neus Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBasílica major, basílica papal, districte eclesiàstic, basílica patriarcal i santuari marià Modifica el valor a Wikidata
Part decentre històric de Roma, propietats de la Santa Seu i Pelegrinatge de les Set Esglésies de Roma Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFerdinando Fuga Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle V Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura paleocristiana Modifica el valor a Wikidata
Mesura75 (alçària) × 80 (amplada) × 92 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma i Ciutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRoma
Itàlia Itàlia
Map
 41° 53′ 51″ N, 12° 29′ 55″ E / 41.8975°N,12.4986°E / 41.8975; 12.4986
Format percampanile della basilica di Santa Maria Maggiore (it) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1980 (4a Sessió)
Identificador91-003
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol

Activitat
Diòcesibisbat de Roma Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FundadorSixt III Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbasilicasantamariamaggiore.va… Modifica el valor a Wikidata

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu. El sobrenom de Basílica Liberiana li ve donat en honor del papa Liberi, ja que s'identifica amb la basílica profana que aquest devia cristianitzar, al segle iv, segons una llegenda per commemorar el miracle d'una nevada el mes d'agost; d'aquí l'altre sobrenom de Santa Maria de la Neu.

Juntament amb Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà i Sant Pau Extramurs, és una de les quatre basíliques majors de la ciutat i, juntament amb Sant Llorenç Extramurs, una de les cinc basíliques patriarcals associades a la Pentarquia. Construïda sobre un temple pagà de Cíbele, Santa Maria Major és (juntament amb Santa Sabina, una mica posterior) l'única església romana que conserva la planta estrictament basilical i l'estructura d'arquitectura paleocristiana primitiva. L'alçat, en canvi, no es manté en el seu estat original a causa dels diversos projectes de construcció addicionals (gairebé tots intentant imitar l'estil primitiu) i els danys del terratrèmol de 1348.

El nom de l'església reflecteix dues idees de grandesa, d'una banda la d'una basílica major en oposició a una basílica menor, i també la de la Verge Maria, com a veritable Mare de Déu. En grec aquesta doctrina és coneguda com a theótokos (literalment, 'mare de déu'), i fou oficialment adoptada al Concili d'Efes l'any 431. La basílica de Santa Maria Major és el lloc més gran i important dels dedicats a Roma al culte marià.

Després que el papat d'Avinyó acabés formalment i els papes tornessin a Roma, la basílica de Santa Maria Major es va convertir temporalment en palau papal a causa de l'estat de deterioració en què es trobava el palau del Laterà. La residència papal es va traslladar posteriorment al palau del Vaticà, en el que actualment és la Ciutat del Vaticà.

L'organista titular de Santa Maria Major ha estat durant molts anys el músic igualadí Joan Paradell i Solé.

Arxiprestes de la Basílica de Santa Maria Major[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de Santa Maria Major