Base Aèria de Morón

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'aeroportBase Aèria de Morón
Base Aérea de Morón

Roundel of Spain.svg

Base Aérea de Morón (OZP, LEMO) 20090216 1341 (2) Morón.JPG

IATA: OZP – OACI: LEMO – FAA:
Resum
Tipus d'aeroport Militar
Gestor Exèrcit de l'Aire espanyol
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
Localització Arahal, Espanya
En ús 1953
Guarnició
Altura (msnm) {{{elevation-f}}} ft / 87 m

La Base Aèria de Morón (codi IATA: OZPcodi OACI: LEMO) és un aeròdrom militar situat a 56 km al sud-est de la ciutat de Sevilla, a Espanya. Pren el seu nom de la localitat de Morón de la Frontera, i està operatiu des de 1941.

Des del 23 de setembre de 1953, el 80% de la base està sota sobirania nord-americana, concretament sota control de la Força Aèria dels Estats Units, en aplicació dels Pactes de Madrid de 1953 signats sota la dictadura franquista.

Història[modifica]

La construcció de la base aèria, que originalment es va cridar "Aeròdrom militar Vázquez Sagastizabal", va començar el 1940.[1] A l'any següent la base ja estava operativa, funcionant com una base per a l'entrenament de pilots de caça de la Força Aèria Espanyola.

En els anys 1953, en el context de la Guerra Freda i en virtut dels Pactes de Madrid de 1953, Espanya decideix cedir als Estats Units l'ús de quatre bases militars. Les bases aèries de Torrejón d'Ardoz (Madrid), de Zaragoza (Aragó) i de Morón (Sevilla), a més de la base naval de Rota (Cadis).[2] En 1991 la Força aèria dels Estats Units (USAF) es retira de Torrejón d'Ardoz, però roman en Morón i la US Navy també roman a Rota.[3]

En l'actualitat, la Base Aèria de Morón alberga:

Al juny de 2015 el govern espanyol va signar un acord amb els Estats Units per la qual la presència militar nord-americana a la base passava a ser permanent, permetent a més la instal·lació d'una base per a possibles intervencions militars a Àfrica, i una presència de fins a 2.200 militars i 500 civils nord-americans, així com l'estacionament de 26 aeronaus.[5]

Incidents[modifica]

El matí del 24 d'agost de 2010, un Eurofighter de l'Ala 11 es va estavellar després de l'enlairament a la velocitat de 300 km/h. En l'aparell anaven un comandant de l'Exèrcit de l'Aire, que va sortir il·lès gràcies al mecanisme d'ejecció, i un pilot saudita que no va poder escapar i va morir en l'accident.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Paul Preston (1978), Espanya en crisi: evolució i decadència del règim de Franco, Fons de Cultura Econòmica, pàg. 79
  2. Julio Gil Pecharromán (2008). Amb permís de l'autoritat. L'Espanya de Franco (1939-1975). Madrid: Temes d'Avui, pàg. 109
  3. Jorge Ortega Martín (2009). La Transformació dels Exèrcits Espanyols (1975-2008), UNED, pàg. 147
  4. Jorge Ortega Martín (2009). La Transformació dels Exèrcits Espanyols (1975-2008), UNED, pàg. 272-274
  5. «Espanya celebra la signatura de l'acord de la Base de Morón "enfront de l'amenaça terrorista"». elmundo.es, 17-06-2015. [Consulta: 7 juliol 2015].
  6. Saudi pilot dies in Spanish military crash

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Base Aèria de Morón

Coord.: 37° 10′ N, 5° 37′ O / 37.17°N,5.62°O / 37.17; -5.62