Basili d'Ais
 |
Per a altres significats, vegeu «Sant Basili». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Basilius Acquensis A mitjan segle V  Provença |
| Mort | 494 Ais de Provença |
| Arquebisbe d'Ais de Provença | |
| | |
| bisbe | |
| Celebració | Església catòlica |
| Festivitat | 1 de gener |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Patró de | Diòcesi |
Basili d'Ais va ser el segon bisbe d'Ais de Provença conegut al segle v.[1] És venerat com a sant per l'Església catòlica. Va ser prevere a Arles. Tot i que la data exacta de l'inici i de la fi del seu mandat no són univoques, hi va ser almenys trenta anys.[2]
Biografia
[modifica]El seu mandat va començar entre 470 i 475. Li van atribuir la mort a Ais el 494 o poc abans, però podria ser una mala interpretació d'una làpida mutlilada conservada al claustre de la catedral de sant Salvador a Ais. Ais i és probable que el 494 encara vivia.[3] Es conserva una lletra de 475 de Sidoni Apol·linari qui en parla.[4] Sidoni Apol·linari ja en parla com d'un «sant» que ningú pot considerar com un «pecador»,[a] per bé que en aquesta època la paraula encara no tenia el sentit estricte d'avui i podria significar «bona persona».[5] Amb els bisbes Lleonci d'Arle, Faust de Riez i Grec de Marsella, va rebre l'encàrrec de l'emperador Juli Nepot de negociar la pau amb els visigots. Les va cedir Alvèrnia si a canvi que desocupessin la Provença,[3] la qual cosa va provocar acusacions de traïció.
L'Església catòlica el va declarar sant i se celebra l'1 de gener.[6]
Notes
[modifica]- ↑ Nec nobis peccatoribus hic accusare, nec vobis sanctis hic discutere permissums est
Referències
[modifica]- ↑ Cristiani, Léon «Liste chronologique des saints de France, des origines à l'avènement des carolingiens (essai critique) [Llista cronològica dels sants de França, des dels orígens fins a l'arribada dels carolingis (assaig crític)]» (en francès). Revue d'histoire de l'Église de France, 31, 118, 1945, p. 40. DOI: 10.3406/rhef.1945.2986.
- ↑ Guyon, 1977, p. 214.
- 1 2 Guyon, 1977, p. 213-214.
- ↑ de Tours, Grégoire; Loyen, A. (ed.). «Sidoine Apollinaire, Epist. VII,6». A: Historia francorum (en francès). II,25. París: Les Belles Lettres, 1970, p. 43-46.
- ↑ de Tours i Loyen, 1970, p. 46.
- ↑ «Saint Basilius» (en francès). [Consulta: 29 setembre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Guyon, Jean «A propos d'une inscription du Cloître de Saint-Sauveur. La double vie posthume d'un clerc aixois : chanoine du XIe s. ou évêque du Ve siècle ?». Revue archéologique de Narbonnaise, 10, 1, 1977, p. 199-216. DOI: 10.3406/ran.1977.1013.