Basili i Emèlia de Cesarea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Basili».
Infotaula de personasants Basili el Vell i,
Emèlia (o Emília) de Cesarea
Biografia
NaixementΒασίλειος (Basíleios, "vigilant")
Segona meitat segle III Modifica el valor a Wikidata
Cesarea de Capadòcia o Neocesarea
Mortc. 350 Modifica el valor a Wikidata
Cesarea de Capadòcia (Turquia)
Dades personals
Es coneix perPares dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa, Macrina la Jove, Pere de Sebaste i Naucraci de Cesarea
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
pares
CelebracióEsglésia ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat30 de maig (ortodoxos)
Família
CònjugeEmèlia de Cesarea Modifica el valor a Wikidata
FillsBasili de CesareaNaucratius (en) TradueixPere de SebasteGregori de NissaMacrina la Jove Modifica el valor a Wikidata
MareMacrina la Major Modifica el valor a Wikidata

Basili, anomenat Basili el Vell (Cesarea, segona meitat del s. III - ca. 350) i Emèlia de Cesarea, o Emília[1] (morta ca. 375) van ésser un matrimoni, pares dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa, Macrina la Menor, Pere de Sebaste i Naucraci. Tots dos també són venerats com a sants per l'Església Ortodoxa.[2]

Biografia[modifica]

Basili era d'una noble família de Cesarea, fill de santa Macrina la Major; Emèlia de Cesarea era filla d'una família rica. Van casar-se, van patir les persecucions de Maximí (305-314) i van ésser desterrats al Pont. Ell fou mestre de retòrica i filosofia.[3]

Van tenir nou fills als que educaren en el cristianisme: tres d'ells foren bisbes: Pere de Sebaste, Basili el Gran i Gregori de Nissa. Basili, Gregori, Pere, Naucraci i una filla, Macrina la Jove, són venerats com a sants.

Veneració[modifica]

Després de la seva mort, els seus béns familiars es van convertir en una comunitat monàstica per a dones verges.[4] Basili i Emèlia són venerats al seu torn com a sants per l'Església ortodoxa i la seva festivitat es commemora el 30 de maig, suposadament el dia en què va morir Basili, la primera meitat del segle iv.

Referències[modifica]

  1. Teresa Rofes Llorens, Carlos Pérez Criado (edit). Calendario-directorio del año litúrgico 2021: Ciclo Dominical B Ciclo Ferial Año impar (en castellà). Fundación Pedro Farnés, p. 73. ISBN 978-84-949435-6-0. 
  2. Holböck, Ferdinand. Married Saints and Blesseds: Through the Centuries (en anglès). Ignatius Press, 2002, p. 57. ISBN 978-0-89870-843-1. 
  3. Keenan, Mary Emily «De Professione Christiana and De Perfectione: A Study of the Ascetical Doctrine of Saint Gregory of Nyssa». Dumbarton Oaks Papers, 5, 1950, pàg. 170. DOI: 10.2307/1291077. ISSN: 0070-7546.
  4. Smith, J. Warren «The Body of Paradise and the Body of the Resurrection: Gender and the Angelic Life in Gregory of Nyssa's De hominis opificio» (en anglès). Harvard Theological Review, 99, 2, 2006-04, pàg. 224. DOI: 10.1017/S0017816006001210. ISSN: 1475-4517.