Basilica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Vegeu basílica per als temples

La Basilica és una obra jurídica de Lleó VI de Bizanci amb un gran nombre de lleis i constitucions (codis) anteriors.[1] Fou compilada per ordre de l'emperador i amb l'ajut del comandant de la guàrdia imperial Sabati (Sabathius).

La versió grega és coneguda com Βασιλικαὶ Διατάξεις o abreujadament Βασιλικὰ, en llatí Basilica, equivalent a Constitucions imperials o lleis. Està dividida en seixanta llibres subdividits en títols, incloent tota la legislació de Justinià I (els "Instituts", el "Digest", el "Còdex" i els Novellae) i les emeses pels successors de Justinià fins al mateix Lleó VI. Algunes lleis del Digest foren omeses i en canvi altres anteriors hi foren incloses.

Composició[modifica]

Raons[modifica]

Aquesta reforma de llei va ser motivada per la gran incertesa que predominava al segle IX en la interpretació del dret romà, representada pel Corpus juris civilis promulgada al segle VI, en llatí, per Justinian I, amb Novelles d’aquest emperador i la paràfrasa en grec dels instituts pel jurista Teòfil, però també per l’ecloga de l’emperador Lleó III l’Isaurià (any 726), que havia estat el primer gran intent d’actualitzar la llei a Bizanci. Els conflictes de doctrina entre juristes s’havien manifestat des del segle VI, i l’Ecloga només s’havia afegit a la confusió. També es va posar en qüestió el sistema d’ensenyament del dret, que també va ser reformat per Lleó VI.

Execució[modifica]

La gran reforma va ser iniciada cap al 877 per Basil I el Macedonià, que va publicar cap al 885 una Introducció (en grec antic: Εἰσαγωγή), que és un resum de Corpus iuris civilis amb addicions atribuïdes al Patriarca Photios I. En comparació amb Ecloga, Eisagogue va restablir les lleis antigues i sobretot va establir les bases per a una consideració molt més àmplia del Corpus iuris civilis. A la mort de Basil I, una bona part del nou codi estava llesta amb 40 llibres, mentre que la versió final en té 60.

Malgrat la seva hostilitat al seu predecessor i a Photios I, Lleó VI va continuar amb la companyia sota la supervisió del nou logotip del Drome, Stylianos Tzaoutzès; va ser confiat a una comissió presidida pel patrici Symbatikios. El nou codi, en seixanta llibres, es va promulgar el 888. Completament en grec, es basa en traduccions, parafrasis i comentaris antics, i inclou tant el Codi Justinià, el Digest, els Instituts i les Novel·les. Les parts que es consideren obsoletes s'eliminen i la resta es reordena. A més, aquest cos de dret s’actualitza amb l’addició de cent tretze novel·les addicionals (promulgades en bloc a una data compresa entre el 888 i el 893). El títol original d'aquesta obra sembla haver estat la purificació de les lleis antigues (en grec antic: Ἀνακάθαρσις τῶν παλαιῶν νόμων). El 907, es va publicar una versió revisada de l'Eisagoge, titulada el Manual (en grec antic Πρόχειρον).

Radiodifusió[modifica]

A Bizanci[modifica]

El volum considerable de l’obra va limitar la multiplicació de les seves còpies, i sabem que des del període romà d'Orient la seva difusió es va restringir: al final de la Plantilla: S-, una carta del patriarca Marc III d’Alexandria dirigida al canonista (i Patriarca d’Antioquia) Theodore Balsamon demostra la dificultat, a partir d’aquest moment, d’obtenir una còpia. De fet, eren resums i resums que circulaven. Aquesta circumstància explica que, malgrat la seva importància històrica, les Basiliques no ens van arribar del tot.

A l'Occident[modifica]

Durant molt de temps van ser ignorats pels juristes occidentals: el Corpus juris civilis va ser redescobert a Itàlia cap al 1070, però no va ser fins al 1533 que el jurista holandès Viglius Zuichemus, en el prefaci de la seva edició de la paràfrasi de Teòfil, va atraure. l’atenció dels seus col·legues sobre la importància de Basilica en la història del dret romà. La primera edició global amb traducció llatina, en set volums, la va fer a París el 1647 per Charles Annibal Fabrot, encarregat per al rei Lluís XIII, que havia assignat un processament anual de 2000 lliures i havia posat la impressió reial a la seva disposició. Aquesta edició incorpora la important tradició escolar, però només ofereix trenta-dos llibres complets, altres set en part, i els vint-i-un altres en forma de fragments breus. Wilhelm-Otto Reitz va publicar una versió lleugerament ampliada a Leiden el 1752 (amb quatre llibres inèdits). A la Plantilla: S-, Karl Wilhelm Ernst Heimbach va fer una edició molt més completa, amb un text més rigorosament establert (6 vol., Leipzig, 1833-1870). Finalment, l’edició més recent és la de Herman Jan Scheltema (17 vol., Groningen, 1953-1988). La col·lecció de novel·les de Lleó VI va ser publicada el 1944 per Alphonse Dain i Pierre Noailles (París, Les Belles Lettres).

Bibliografia[modifica]

  • Jean Anselme Bernard Mortreuil, Histoire du droit byzantin, ou du droit romain dans l'Empire d'Orient, depuis la mort de Justinien jusqu'à la prise de Constantinople en 1453, Guilbert, Paris, 1846.

Referències[modifica]

  1. *Sherman, Charles (1918). "The Basilika. A Ninth Century Roman Law Code Which Became the First Civil Code of Modern Law a Thousand Years Later". University of Pennsylvania Law Review and American Law Register (66): 363–367.