Basilisc de Reus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Basilisc de Reus

El Basilisc de Reus és un element del Seguici Festiu de la ciutat.

Història[modifica | modifica el codi]

Segons la veu popular, el Basilisc neix d'un ou de gall, fecundat per una serp i covat per un gripau. Quan neix té les característiques dels progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau. Altres versions fan néixer el Basilisc de la sang que vessa Medusa en ser decapitada.

Pel que fa al Basilisc com a element festiu només hi ha una referència al Dietari o llibre de Jornades, de Jaume Safont, on diu que el 8 de desembre de 1423 "arriba en la platja de Barchinona lo senyor rey ab XVII galeres, qui vénen de Nàpols [...] vengueren lo davant lo pont molts entramesos, ço és peradís, ifern, lo basalís, lo fènichs, l'àliga, e la processó de la Seu...".[1] Es desconeix la forma de les figures.

Amb aquestes referències, un grup de persones, l'Estol del Basilisc, de Reus, inicià el projecte de creació del Basilisc, que va ser encarregada a l'escultor Manel Llaurador Fortuny, també creador de l'Àliga, la Víbria, el Bou i el Gegant Carrasclet de Reus, entre d'altres. És una figura de nova creació, feta a partir de descripcions i iconografies antigues, i és singular en el panorama del bestiari festiu català. El Basilisc, pintat a l'oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta. Quan la bèstia executa el seu ball solemne, però, se li il·luminen i deixen entreveure una nineta de color vermell que atemoreix grans i petits. Segons la llegenda, el basilisc matava tan sols amb la mirada.

Les músiques acompanyen la coreografia pròpia de la bèstia i són la "Marxa del basilisc de Reus" i el "Ball Solemne del Basilisc de Reus", compostes per Jordi Brunet i harmonitzades per Jesús Ventura. Els instruments són gralles i metall[2] El 28 de juny de 2008 el Basilisc va ser entregat a l'Ajuntament. L'endemà, Sant Pere, la bèstia inicià el protocol d'oferir el Ball Solemne del basilisc de Reus a alguna personalitat reusenca. El 2014 el Ball de Diables de Mataró ha incorporat un Basilisc al bestiari festiu de la ciutat[3]

Protocol[4][modifica | modifica el codi]

Les sortides protocol·làries del Basilisc de Reus durant l'any a la seva ciutat són:

Per la Festa Major de Sant Pere (28 i 29 de juny)
  • 28 de juny (tarda) - L'anada a Completes - Sortida des de l'Ajuntament conjuntament amb la resta del Seguici Festiu direcció a la Prioral. En arribar es dóna pas a les autoritats i es finalitza tornant cap a l'Ajuntament.
  • 29 de juny (matí) - Ball de lluiment* - A la plaça Mercadal conjuntament amb la resta Seguici Festiu, el Basilisc fa el seu ball solemne.
  • 29 de juny (tarda) - L'anada a l'Ofici - Sortida des de l'Ajuntament conjuntament amb la resta del Seguici Festiu direcció a la Prioral. En sortir el reliquiari de Sant Pere, processó pels carrers cèntrics de la ciutat.
Per la Festa Major de Misericòrdia (24 i 25 de setembre)
  • 24 de setembre (tarda) - Cercaviles pel centre de la ciutat - Sortida lliure conjuntament amb la resta del Seguici Festiu pels carrers del centre de la ciutat.
  • 25 de setembre (matí) - Baixada al Santuari - Conjuntament amb la resta del Seguici Festiu baixada al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia.
  • 25 de setembre (tarda) - Ballada conjunta - A la plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia ballada conjunta del Seguici Festiu.

Característiques [5][modifica | modifica el codi]

  • Presentació: 15 de setembre de 2007
  • Material: Fibra de vidre, estructura de ferro, ulls i plomes de vidre
  • Pes: 65 kg.
  • Llargada: 2,60 m.
  • Amplada: 1,24 m.
  • Alçada: 2,40 m.
  • Escultor:Manel Llauradó Fortuny de Reus
  • Tracció: Portada interiorment per 1 persona
  • Acompanyament musical: Formació de Ministrers.
  • Músiques pròpies: Composició realitzada per Jordi Brunet i Castellano de Reus i harmonització per Jesus Ventura

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Citat per Gerard Pouget a "El Basilisc"
  2. Pouget, Gerard. "El Basilisc". A: Sant Pere: Festa Major de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 195
  3. «Basilisc de Mataró». [Consulta: 5-VI-2014].
  4. «El Basilisc». [Consulta: 5-VI-2014].
  5. «Basilisc de Reus». [Consulta: 9-VI-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basilisc de Reus Modifica l'enllaç a Wikidata