Bastaix

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula ocupacióBastaix
Bastaixos.jpg
Modifica dades a Wikidata
Bastaixos a l'església de Santa Maria del Mar.

Un bastaix era una professió antiga al port de Barcelona entre el segle XIII i el segle XV.[1] Els bastaixos realitzaven les tasques de descàrrega al també anomenats macips de ribera pel seu origen esclau. Durant el primer quart del segle XIV tots ells ja eren homes lliures; pertanyien no obstant a una confraria humil que havia de destinar els pocs recursos a l'assistència de les seves viudes o ancians.

Avui en dia se'ls coneix principalment per haver estat els impulsors, juntament amb els treballadors del mar i els veïns de l'entorn, de la construcció de l'església de Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera de la ciutat de Barcelona, que és el major exponent de l'anomenat gòtic ample o gòtic català, i amb la que pretenien superar en bellesa a la catedral del barri Gòtic que finançaven el rei i l'església.[2][3]

Els bastaixos assumiren com a tasca pròpia el portatge gratuït, des de la distant pedrera reial de Montjuïc fins als peus de l'església, de tota la pedra necessària per a la construcció d'aquesta; i ho varen fer carregant sobre les seves espatlles les impressionants pedres que després serien treballades a peu d'obra.

La paraula "bastaix" ha perdurat a la comarca aragonesa de la Ribagorça, particularment als pobles de Tolba, Lluçars, Viacamp i Lliterà, Segarres..., on s'ha continuat utilitzant al llarg del temps com una paraula pejorativa per a designar persones de "poques llums". L'origen de la paraula s'ha de situar a la presència a la zona de pedreres per a fer carreus, que haurien estat transportades pels bastaixos.[4]

El mot "bastaix" també ha sobreviscut a les Illes Balears i, concretament a l'illa d'Eivissa, on, a banda de significar també "carregador de mercaderies", té un significat equivalent a persona de baixa condició social. Així, hom fa diferència entre "senyors" i "bastaixos". A l'àmbit familiar, quan un infant no és educat i fa una grolleria, se li diu: "no siguis bastaix !".[5]

Referències[modifica]

  1. «Bastaix». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Serra, Catalina «La catedral dels bastaixos». El País, 09-11-2006 [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. Moreno Cullel, Vicente «La Barcelona medieval i Santa Maria del Mar (1)». Sapiens [Consulta: 31 desembre 2015].
  4. Bastaix a ribagorçaparla.cat
  5. Bastaix, per Joan Albert Ribas, noudiari.es

Bibliografia[modifica]