La Basílica de sa Carrotja és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte, descobert el 1908 prop de Porto Cristo (Manacor), tenia 23 metres de llargària per 10 d'amplària dividida en tres naus separades per columnes, s'hi va trobar un baptisteri de planta cruciforme i conservava vestigis del lloc que devia ocupar l'altar, a l'església i al seu entorn també s'hi localitzaren diverses tombes, alguna d'elles amb mosaic com el d'Honòria. Presenta semblances constructives amb la Basílica de Son Peretó i, com en aquesta, se suposa que la seva construcció degué ser realitzada a finals del segle v. Amb la urbanització de Porto Cristo, la basílica fou destruïda i actualment el seu emplaçament es troba ocupat per edificis moderns i soterrada per carrers.
Vista general del que queda de la basílica a l'avinguda Juan Amer 44 de PortocristoEl cartell
Durant l'hivern de 1996-97, per qüestions d'obres a les xarxes d'aigua potable i de clavegueram es realitzà una excavació d'urgència el resultat de la qual ha estat la restauració de la pila baptismal i la seva museïtzació. Actualment es pot veure a la voravia de l'avinguda de Joan Amer darrere un vidre de seguretat i acompanyat d'un plafó explicatiu.[1]
Amengual i Batle, Josep. Els orígens del cristianisme a les Balears, vol 1,. Mallorca: Editorial Moll, 1991, p. 306-307 (Els treballs i els dies). ISBN 84-273-0676-8.
Lagarda Mata, Ferran (2012). Las Basílicas Paleocristianas de las Baleares. Sobradiel: FLM-Editor. pp. 168-175. ISBN 978-84-96810-24-2.
