Batalla d'Albelda

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla d'Albelda
Reconquesta
Data 851
Localitat Albelda de Iregua
Resultat Victòria cristiana
Batalla d'Albelda (PI 814)
Batalla d'Albelda
Batalla d'Albelda
Batalla d'Albelda
Coord.: 42° 21′ 58″ N, 2° 28′ 0″ O / 42.36611°N,2.46667°O / 42.36611; -2.46667
Bàndols
Francs
Ducat de Gascunya
Emirat de Còrdoba
Comandants
Sanç II
Emenó de Poitiers
Mussa ibn Mussa ibn Fortun

La primera batalla d'Albelda tingué lloc a la vora d'Albelda de Iregua el 851 entre les forces musulmanes de Mussa II el Gran, cap dels Banu Qassi i governador de Tudela, en nom de l'Emirat de Qúrtuba, i un exèrcit de francs i gascons de França Occidental, probablement aliats amb el Regne d'Astúries. Els musulmans, que eren probablement els agressors, en sortiren victoriosos. La batalla és relacionada normalment amb una campanya que féu Ordoni I d'Astúries per suprimir una revolta basca i pot estar també relacionada amb la captura de certs dirigents francs i gascons. Molts historiadors havien fusionat dades d'aquesta batalla amb la batalla de Monte Laturce que també esdevingué prop d'Albelda però uns poc anys més tard, el 859 o 860.

Antecedents[modifica]

El 851 Ordoni I d'Astúries, l'any després que succeí al tron, suprimí una revolta dels bascos del seu territori. Això féu que ell anés a l'altre costat del riu Ebre i, "amb l'ajuda de Déu" segons la Crònica d'Alfons III, forçà els musulmans a fugir. Després d'aquesta feta, la Crònica afegeix, els bascos es sotmeteren. Aquest encontre amb els musulmans pot ser que sigui el mateix que fou enregistrat per Ibn Hayyan i per Ibn al-Athir pel mateix any. Pot haver estat un encontre proper a Albelda; Mussa pot haver estat manant els musulmans i és possible que els gascons, cridats per ajudar a aixafar la insurrecció basca, haguessin estat posats per Ordoni a lluitar contra els musulmans. És possible que, en aquell temps, hi hagués llaços propers entre Astúries i Gascunya: el parent d'Ordoni, Alfons II d'Astúries, havia estat alliat de Velasc el Gascó i els gascons en els temps de rebel·lió podien haver buscat ajut fora d'Astúries, fins i tot fora de la zona d'influència asturiana, com sembla indicar-ho una carta aragonesa del 867.[nota 1]

La batalla[modifica]

Segons Ibn Hayyan, el 237 Un.H. (851/2 AD), el mateix any que morí Ènnec Aritza, Mussa II derrotà els gascons (Glaskiyyun) en una batalla davant de la muralla d'Albelda. En el primer dia de batalla Mussa patí pèrdues serioses i ell mateix rebé trenta-cinc cops de llança. En el segon dia Mussa contraatacà i forçà la retirada dels gascons. La Crònica d'Alfons III enregistrà que Mussa dirigí les seves forces contra "francs i gals", matant-ne molts i arrasant molts llocs. La presència gascona a Albelda el 851 pot ser explicada com un intent de represàlia per un atac de Mussa al nord dels Pirineus, del temps que Mussa havia estat aliat del Regne de Pamplona, el veí del sud de Gascunya.

Conseqüències[modifica]

La Crònica registra que, després de la batalla d'Albelda del 851 i en part mitjançant guerra, en part per traïció, Mussa II el Gran capturà dos caps francs, Sanç II i Emenó de Poitiers,[1] que tirà a una masmorra.[nota 2] La data de la captura no és donada, però Sanç desapareix de cop de Gascunya el 855, quan el seu nebot, Arnau de Vasconia, un fill de Emeno, apareix com a duc. És sabut que Mussa havia fet una expedició contra la Marca Hispanica el 855–6, com enregistrà Ibn al-Athir, Ibn Idhari i Ibn Khaldun. És possible, d'altra banda, que Sans II Sancion i Emenon haguessin estat capturats a aquest encontre d'Albelda de 851, on és sabut que els gascons havien estat presents, o el 852, durant una campanya dels francs per rescatar el comtat de Barcelona (recentment capturat) enregistrada als Annales regni Francorum. Els "regals" del rei dels francs, Carles II el Calb, que soldats d'Ordoni haurien trobat en el campament de Mussa a Monte Laturce, pot haver estat el rescat pagat per Sanç i Emeno, en aquest cas la seva captura hauria esdevingut prèvia al 859.

Aquesta batalla, junt amb la Batalla de Monte Laturce de 859, aportaren les dades per la ficticia batalla de Clavijo.[2][3][4]

Notes[modifica]

  1. La carta, una donació de Galí I Asnar a l'església del Monestir de San Pedro de Siresa, utilitza la fórmula Facta carta era DCCCCV, regnante Carolo rege in Francia, Aldefonso, filio Ordonii, in Gallia Comata, Garsea Enneconis in Pampilona ( "Aquesta carta fou feta l'any de l'Era 905 [AD 867], amb Carles el Calb regnant a França, Alfonso Ordóñez a Gallia Comata, i Garcia Ènnec a Pamplona". La regió exacta que implica l'ús ibèric de Gallia Comata ha estat objecte de debat, cf. opinió en Jesús María Alday Otxoa de Olano, "¿Un santo alavés desconocido? San Sancho mártir", Sancho el sabio: Revista de cultura e investigación vasca, 19:189–218. Es pot haver indicat Gascunya o, en el seu lloc, abastat una àrea més gran que inclou els dominis asturians de l'oest del País Basc). La carta té algunes característiques sospitoses, però no és un muntatge completament.
  2. A la Crònica, llegiu "Emenonem" per "Epulonem".

Referències[modifica]

  1. Settipani, Christian. La noblesse du Midi carolingien: études sur quelques grandes familles d'Acquitaine et du Languedoc du IXe au XIe siècle, Toulousain, Périgord, Limousin, Poitou, Auvergne (en francès). Occasional Publications UPR, 2004, p. 80. ISBN 1900934043. 
  2. Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Cuadernos de Historia de España [Buenos Aires], vol.9, 1948, pàg. 94–139. ISSN: 0325-1195.
  3. Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Orígenes de la nación española [Oviedo], vol.III, 1975, pàg. 281–311.
  4. Fletcher, Richard A. Saint James's Catapult: The Life and Times of Diego Gelmírez of Santiago de Compostela (en castellà). Oxford: Oxford University Press, 1984, p. 67. ISBN 0-710609-0-8. 

Bibliografia[modifica]