Batalla d'Aquae Sextiae

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla d'Aquae Sextae
Guerres romano-germàniques
Guerra Cimbria
Batalla d'Aquae Sextiae (França)
Batalla d'Aquae Sextiae
Batalla d'Aquae Sextiae
Coord.: 43° 31′ 52″ N, 5° 27′ 14″ E / 43.53111°N,5.45389°E / 43.53111; 5.45389
Data 102 aC
Localitat L'actual Ais de Provença, França.
Resultat Victòria romana
Bàndols
Teutons
Ambrons
República Romana
Comandants en cap
Teutobodus Gai Mari
Forces
100.000-130.000 homes incloent-hi els no combatents. 40.000 homes (6 legions amb cavalleria i auxiliars)
Baixes
90.000 morts
20.000 capturats
Probablement, menys de 1.000
Cronologia
Batalla d'Arausio Batalla de Vercellae

La batalla de Aquae Sextae va succeir l'any 102 aC, entre les legions romanes del cònsol Gai Mari i les tribus germàniques dels teutons i els seus aliats els Ambrons.

La batalla va tenir lloc en una vall dominat per costeruts i boscosos turons, a les proximitats del poblat de Aquae Sextae, que bloquejava el pas pels Alps. En aquest lloc Gai Mari amb uns quaranta mil legionaris va vèncer a un nombre de germànics que s'estima superior a cent deu mil.

Preludi[modifica]

Mentre passava el desastre de Arausio, Mari tornava a Roma amb les seves veteranes legions de la Guerra de Jugurta. Va ser elegit cònsol de nou, després d'això va partir a enfrontar-se a les hordes Cimbres. Mari va decidir acampar en una magnífica posició a prop d'Aquae Sextae, amb la intenció d'esperar que fossin els Cimbres els qui ataquessin. Aquesta posició va ser escollida perquè des Aquae Sextae es podia controlar el pas dels Alps, camí que havien d'agafar els germànics per entrar en territori romà.

Van passar gairebé tres anys fins que els germànics van irrompre a la zona, anys en els quals Mari va utilitzar l'exèrcit en tasques de construcció civil com crear noves carreteres, arreglar ponts, aixecar obres hidràuliques, etc., i per descomptat, entrenar. També va millorar l'arma llancívola de la legió, el pilum, aportant-li una unió dèbil entre l'asta metàl·lica i el mànec de fusta. Aquesta unió es trencava després de l'impacte, de manera que, una vegada llançada, cap enemic podia capturar-la i llançar-la contra els mateixos romans. A més, després de la batalla, els soldats podien recollir un pilum "partit" i reparar-lo fàcilment.

D'altra banda, Boiorix, després de vagar per la Hispania i la Gàl·lia des de la Batalla d'Arausio, va decidir dividir en tres grups al seu seguici, que ja superaven el milió de persones, i per fi, envair Itàlia. Els teutons serien els encarregats d'entrar a Itàlia per l'oest, a través d'un pas als Alps a prop de Aquae Sextae.

Desenvolupament de la batalla[modifica]

Es diu que Gai Mari va comptar amb diversos soldats que coneixien la llengua celta. Va escollir a uns pocs, entre ells Quint Sertori, i els va manar inflitrarse en territori teutó per conèixer la data de l'atac i les intencions que portaven. Quan Mari va rebre l'avís de perill imminent d'atac, va ordenar a Claudi Marcel que s'ocultés amb 3000 legionaris als turons properes per realitzar una emboscada. A més, va instruir la resta dels seus legionaris perquè deixessin els germànics carregar contra ells costa amunt.

La batalla va començar quan l'avançada germana, els Ambrona, va atacar la posició romana sense esperar reforços. Els germànics van carregar turó amunt quedant trencada la seva formació per la pendent i el terreny rocós, quedant a més delmada a causa de la pluja de pila (pilum en singular). Va seguir un combat a cops i punyalades, en què els romans, amb el gladius i millor entrenats i situats, van tenir un avantatge decisiu. Els germànics van ser rebutjats cap a la plana, on van intentar formar un mur d'escuts, a l'espera del gruix de les tropes germanes.

Quan la força principal (els teutons) va arribar, van atacar immediatament als romans, però les cohorts de Marcelo aparèixer des dels turons i van carregar contra els teutons caient per la seva rereguarda, mentre Mari les atacava de cara. La rereguarda germana va cedir, les primeres files es van dispersar i tot l'exèrcit va quedar desfet. Pel que sembla ser una veritable massacre van morir uns noranta mil germànics, i altres vint mil més van ser fets presoners, incloent el seu rei Teutobodus. Aquest va ser conduït a Roma, per celebrar el triomf, on finalment va ser executat.

Conseqüències[modifica]

El desastrós resultat d'aquesta batalla va fer que el tercer grup d'invasió germànic es desanimés i tornés a Jutlàndia.

El Senat va oferir celebrar un triomf a Mari però aquest adonant-se del perill que encara significaven els Cimbres es va negar i es va unir a Gai Valeri Catul per enfrontar-los.

Un any després els Cimbres serien igualment derrotats a la Campi Raudii, la qual cosa suposaria el fracàs dels plans d'envair Roma per part de les tribus germàniques.

Referències[modifica]

Les úniques referències que ens han arribat d'aquesta batalla provenen exclusivament de fonts romanes, el que pot portar a qüestionar les xifres tant de combatents com la de baixes.