Batalla d'Ascoli

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Ascoli
guerra civil pel Regne de Nàpols
Batalla d'Ascoli (Mediterrani central)
Batalla d'Ascoli
Batalla d'Ascoli
Batalla d'Ascoli
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data10 d'abril de 1392
Coordenades41° 12′ 56″ N, 15° 33′ 28″ E / 41.215556°N,15.557778°E / 41.215556; 15.557778
LlocAscoli Satriano
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria angevina
Bàndols
Lluís II de Provença Ladislau I de Nàpols
Comandants
Tommaso da San Severino
Bernabò da San Severino
Alberico da Barbiano
Otó de Brunswick

La Batalla d'Ascoli de 10 d'abril de 1392 fou un dels combats de la guerra civil pel Regne de Nàpols entre Lluís II de Provença i el seu cosí Ladislau I de Nàpols.

Antecedents[modifica]

Lluís II de Provença rivalitzà amb el seu cosí Ladislau I de Nàpols pel tron napolità i el 1390 manà una expedició vers la ciutat de Nàpols i aconseguí capturar-la i expulsar-ne Ladislau.[1]

Batalla[modifica]

El 10 d'abril de 1392 Tommaso da San Severino i Bernabò da San Severino, en favor de Lluís II de Provença van derrotar i capturar en una emboscada a Ascoli Satriano Alberico da Barbiano i Otó de Brunswick, que lluitaven per Ladislau I de Nàpols.[2]

Conseqüències[modifica]

Lluís II de Provença va retenir el tron, i l'abril de 1393 la flota de Bernabò da San Severino va aixecar el nou setge a Nàpols que Ladislau havia iniciat, i a continuació es va dirigir a aixecar el setge de Sorrento que havia establert Giovanni di Trezzo, i l'any següent va atacar Aversa, on va derrotar els partidaris de Ladislau.[3]

En 1400, mort Bernabò da San Severino i amb Tommaso da San Severino passat al bàndol de Durazzo,[3] un cop llicenciat Alberico da Barbiano del seu càrrec per a Joan Galeàs Visconti, aquest fou cridat en d'auxili de Ladislau I de Nàpols, que s'havia refugiat a Gaeta quan Lluís va prendre Nàpols, va acampar en Afragola,[4] i quan els nobles napolitans van donar suport a Lluís, aquest va cridar la flota de i va desembarcar a la capital, posant setge al Castell Nou, del que Lluís II de Provença va fugir per mar a Provença.[5]

Referències[modifica]

  1. Sumption, Jonathan. The Hundred Years War, Volume III: Divided Houses (en anglès). Faber and Faber, 2009, p. 781-782. ISBN 978-0-571-24012-8. 
  2. Studi romagnoli (en italià). Volum 57. Fratelli Lega, 2007, p. 442. 
  3. 3,0 3,1 Filograna, Roberto «Bernabó di Sanseverino, da capitano de guerra a signore de Nardo (1384-1400)» (en italià). Spicilegia Sallentina, 2, 2010.
  4. Pagano, 1835, p. 500.
  5. Pagano, 1835, p. 501.

Bibliografia[modifica]