Batalla d'Azaz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla d'Azaz
croades
Azaz (Orient Proper)
Azaz
Azaz
Azaz (Orient Proper)
Coord.: 36° 35′ 10″ N, 37° 2′ 41″ E / 36.58611°N,37.04472°E / 36.58611; 37.04472
Coin Baldwin2.jpg
Tipus batalla
Data 11 o 13 de juny del 1125
Coordenades 36° 10′ 44″ N, 36° 43′ 10″ E / 36.178934°N,36.719484°E / 36.178934; 36.719484
Lloc Azaz
Resultat Victòria dels croats.
Bàndols
Regne de Jerusalem
Regne d'Armènia Menor
seljúcides de la dinastia búrida
Comandants en cap
Balduí II de Jerusalem
Lleó I d'Armènia Menor
Joscelí d'Edessa
Ponç de Trípoli
Aq-Sunqur il-Bursuqi
Zahir al-Din Tughtegin
Forces
3.100 desconeguda
Baixes
desconegudes de 1000 a 5000
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

En la batalla d'Azaz les forces dels estats croats, comandades pel rei Balduí II de Jerusalem, derrotaren l'exèrcit dels turcs seljúcides que tenia com a cap a Aq-Sunqur il-Bursuqi, l'11 de juny del 1125 —o el 13 de juny segons una altra font—[1] i aixecaren el setge que havien posat a la ciutat.

Context[modifica]

El 1118, Joscelí I d'Edessa havaia capturat Azaz, ciutat del nord de Síria, que estava sota control de l'atabeg d'Alep. L'any següent els croats, comandats per Roger de Salern, patiren una greu derrota en la batalla de la batalla de l'Ager Sanguinis, i el rei Balduí II de Jerusalem fou capturat mentre patrullava pel Comtat d'Edessa el 1123.

Preludi[modifica]

El 1124 Balduí II fou alliberat i gairebé immediatament després muntà un setge a la ciutat d'Alep, el 8 d'octubre del 1124. Això atraié l'atenció d'il-Bursuqi, l'atabeg de Mossul. Il-Bursuqi marxà cap al sud per trencar el setge d'Alep. Malgrat que la ciutat ja estava a punt de rendir-se el gener del 1125, després de tres mesos de blocatge, el rei Balduí decidí retirar-se i evitar l'enfrontament amb les tropes que venien de Mossul.[2]

La batalla[modifica]

Més endavant, il-Bursuqi (que també havia rebut tropes enviades per Tughtegin de Damasc) assetjà la ciutat d'Azaz, situada al nord d'Alep, en territori pertanyent al Comtat d'Edessa.[3] Balduí II, Lleó I d'Armènia Menor, Joscelí I i Ponç de Trípoli, amb una força de 1.100 cavallers resultat de la unió militar dels respectius territoris (incloent cavallers vinguts d'Antioquia, on Balduí era regent), més 2.000 d'infanteria, s'aplegaren als afores d'Azaz, on l'atabeg tenia un exèrcit molt més nombrós.[4] Balduí donà ordre a les seves tropes per simular una retirada i així allunyar els seljúcides d'Azaz i portar-los a un lloc on l'enemic quedaria envoltat. Després d'una llarga i sanguinària batalla, els seljúcides foren derrotats i el seu campament capturat per Balduí, el qual obtingué prou botí com per poder pagar el rescat dels presos cristians que els seljúcides havien pres en el darrer enfrontament, un dels quals era Joscelí, que més endavant seria comte d'Edessa.[3]

Conseqüències[modifica]

Al Bursuqi es retirà a Alep i deixà el seu fill Masud com a governador, després travessà l'Eufrates cap a Mossul, on aplegà més tropes per continuar la guerra.[3] A més d'alliberar Azaz, aquesta victòria permeté als croats recuperar l'àrea d'influència que havien perdut en Ager Sanguinis. Balduí tenia plans per atacar Alep una altra vegada, però llavors Antioquia, que havia estat transferida a Bohemond II quan assolí la majoria d'edat el 1126, començà una guerra amb el Comtat d'Edessa i els plans se'n anaren en orris. Alep i Mossul acabarien unides sota Zengi I el 1128, i això feu que el control dels croats al nord de Síria comencés a perdre força.

Baixes[modifica]

El nombre de soldats musulmans morts fou més de 1.000, segons Alí ibn al-Athir.[3] Les xifres que dóna Guillem de Tir són: 24 croats morts i 2.000 musulmans. Fulqueri de Chartres fa un recompte de: 5 emirs i 2.000 soldats morts, mentre que Mateu d'Edessa estima que van ser: 15 emirs i 5.000 soldats morts.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • ibn al-Athir, Alí; Richards, D.S. (trad.). The Chronicle of Ibn al-Athir for the Crusading Period from al-Kamil fi'l-Ta'rikh. Parts 1-3. Ashgate Publishing, 2010. ISBN 978-0754669395. 
  • Smail, R. C.. Crusading Warfare 1097-1193. Barnes & Noble Books, 1995. ISBN 1-56619-769-4. 
  • Verbruggen, J.F.; Willard, S. (trad.). The Art of Warfare in Western Europe During the Middle Ages: From the Eighth Century to 1340. Boydell Press, 1997. ISBN 0 85115 630 4.