Batalla d'Asculum (209 aC)

Batalla d'Asculum

Segona Guerra Púnica
Mapa que il·lustra las campanyes de la segona guerra púnica
Tipus	batalla
Data	209 aC
Coordenades	41° 14′ 12″ N, 16° 03′ 58″ E
Lloc	Asculum o Canusium, l'actual Canosa di Puglia (Itàlia)
Estat	Itàlia
Resultat	Indecís
Bàndols
Cartago Roma
Comandants
Aníbal Barca Marc Claudi Marcel
Forces
~20.000 homes Desconegudes
Baixes
~2.000 morts ~5.700 morts

La batalla d'Asculum, coneguda també com a batalla de Canusium, va ser un enfrontament militar entre els exèrcits de la República romana i la República cartaginesa, de tres dies de durada, que va tenir lloc a la regió d'Apulia, a l'estiu del 209 aC, el desè any des de l'inici de la Segona Guerra Púnica. Va formar part d'una campanya punitiva contra els pobles i tribus que havien abandonat l'aliança amb Roma i s'havien aliat amb els cartaginesos després de la batalla de Cannes, i també per estrènyer el cèrcol al líder cartaginès, Anníbal Barca, al sud d'Itàlia. D'altra banda, la batalla va suposar un nou enfrontament entre Aníbal i el general romà Marc Claudi Marcel pel control de la península Itàlica. Com que cap dels dos bàndols no va guanyar decisivament i ambdós van sofrir moltes baixes (més de 14.000) el resultat de la batalla és discutit tant pels historiadors moderns com pels antics. Encara que Marcel va rebre un dur cop a Asculum, va contribuir sens dubte a limitar els moviments del principal exèrcit púnic, amb el que va contribuir als èxits posteriors contra els aliats dels cartaginesos en la Magna Grècia i en Lucania.

Antecedents

Des de la invasió d'Aníbal pels Alps, en el 218 aC, Roma va prendre moltes decisions per protegir Itàlia, i després, per recuperar el terreny perdut a mans d'Aníbal. Això és particularment apreciable en el nombre de tropes allistades per combatre. El nombre de legions va créixer constantment, malgrat les sagnants derrotes a l'inici de la guerra (com les batalles de Trèbia, llac Trasimè i Cannes), i va arribar l'any 210 aC (un any abans d'Asculum) a la xifra de 21 legions en actiu. Algunes van lluitar contra els cartaginesos i els seus aliats a Grècia, Sardenya, Hispània o Sicília, però la majoria es van distribuir en diferents parts d'Itàlia per controlar l'exèrcit d'Aníbal, per la qual cosa la península Itàlica continuava sent el principal teatre d'operacions de la Segona Guerra Púnica.