Batalla d'Ashdown

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Ashdown
— Invasió víking d'Anglaterra —
Data 8 Gener 871
Localitat Berkshire
Resultat Victòria tàctica anglosaxona
Bàndols
Wessex Wessex Danelaw Víkings
Comandants en cap
Alfred el Gran Bagsecg†, Halfdan Ragnarsson
Forces
800 - 1000 500 - 800


La Batalla d'Ashdown va tenir lloc el 8 de gener de 871 i va enfrontar les forces anglosaxones d'Alfred el Gran contra l'invasor víking, liderats pel capitost Bagsecq. Per aquell llavors, Alfred només tenia 21 i encara no era rei, títol que retenia el seu germà Ethelred de Wessex.[1]

La batalla està recollida en l'obra del clergue Asser, "Vida d'Alfred".

Preludi[modifica | modifica el codi]

Des del 865/866, els danesos del Gran exèrcit pagà s'havien proposat conquerir els regnes de la Gran Bretanya, invadint sense moltes complicacions Northumberland, Deira i Ànglia de l'Est. Amb aquestes terres sota el seu control, passaren a concentrar-se en la conquesta de Wessex. Les seves naus van navegar pel Tàmesi i van capturar la ciutat de Reading (Berkshire), que van fortificar. D'allí estant, van organitzar ràtzies per tota la regió, però una de les partides fou derrotada per Aethelwulf, l'Ealdorman de Berkshire. Aquest va rebre reforços del rei Ethelred i el príncep Alfred, obligant els víkings a retirar-se de nou a Reading.

Els anglosaxons, animats per la petita victòria d'Aethelwulf, van planejar assaltar el fort víking, però les tropes reials no van poder prendre la ciutat i foren rebutjades i fins i tot perseguides pels víkings, liderats per Bagsegc i Halfdan Ragnarsson, que van veure l'oportunitat d'anorrear els homes d'Ethelred. Al veure avançar els víkings, el príncep Alfred va córrer a ajudar el seu germà. Un cop reunides les tropes dels dos germans, sortiren a l'encontre dels víkings.

Alfred pren el lideratge[modifica | modifica el codi]

En aquest punt, Ethelred es va retirar a un convent proper per dedicar-se a les oracions, deixant el lideratge de les tropes a Alfred. Els saxons tenien una certa avantatge numèrica, però els víkings tenien més experiència en la batalla i a més dominaven una posició elevada. Malgrat tot, Alfred va ordenar carregar contra els víkings i es va produir un terrible xoc de les dues forces alineades en dos murs d'escuts, amb els anglosaxons assolint la victòria. Bagsegc va caure, i amb ell cinc altres destacats líders víkings, però la victòria saxona no fou decisiva, ja que ells mateixos patiren moltes baixes. Els víkings es retiraren a Reading, on aviat reberen més homes de Dinamarca, reprenent les seves ràtzies sobre territori de Wessex.

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

Només dues setmanes més tard, els víkings derrotaven a Ethelred i Alfred a Basing i a la Batalla de Merton. Durant aquesta darrera, Ethelred fou ferit mortalment i Alfred el va succeir com rei de Wessex.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alfred the Great (849 AD - 899 AD)».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 51° 32′ 06″ N, 1° 13′ 48″ O / 51.535,-1.23