Batalla d'Issos (333 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Batalla d'Issos».
Batalla d'Issos
— Campanyes d'Alexandre el gran
Alexandre el Gran (esquerra) lluitant amb Darios III de Pèrsia (centre)
Alexandre el Gran (esquerra) lluitant amb Darios III de Pèrsia (centre)
Data 5 de Novembre del 333 aC
Localitat Issos, Turquia
Resultat Victòria Macedònia
Bàndols
Regne de Macedònia Imperi Aquemènida
Comandants en cap
Alexandre el Gran Darios III de Pèrsia
Arsames †
Reomithres
Atizi es
Bubaces
Sabaces
Forces
40,850 en total:
13,000 peltasta/es,[1]
22,000 infanteria,[2]
5,850 cavalleria[2]
25,000 en total (Delbrück)[3]
108,000 en total (Warri )[3]
(Vegeu a sota)
Baixes
7,000[4] ~20,000

La batalla d'Issos fou l'enfrontament armat entre l'exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran, contra l'Imperi Persa de Darios III de Pèrsia, l'any 333 a. C.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Després de derrotar al sàtrapa local a la batalla del Grànic, la resistència persa organitzada desapareix a l'Àsia Menor, exceptuant alguns focus aïllats com Milet o Halicarnàs. Després de passar un any assegurant la seva conquesta de la península d'Anatòlia (actual Turquia), Alexandre comença la seva ofensiva cap a Síria, amb el propòsit de neutralitzar la perillosa flota persa capturant els seus ports.

Quan Alexandre es trobava al Tars (Cilícia), li arribaren notícies de que Darios reunia un gran exèrcit a Babilònia. Si Darios aconseguia arribar al Golf d'Issos, podia utilitzar el suport de la flota persa al comandament de Farnabazos III, que encara operava al Mediterrani, facilitant el seu abastiment i probablement desembarcant tropes a la seva rereguarda. D'aquesta manera, el macedoni deixà el seu exèrcit principal a Tars, però encarregà a Parmeni prendre la costa al voltant d'Issos.

Al novembre, Alexandre rebé informes que el gran exèrcit havia entrat a Síria. Decidí reagrupar el seu dispers exèrcit i avançar cap al sud des d'Issos a través del pas de Jonàs, les «Portes de Cilícia».

Darios, sabent que les tropes de Parmeni defensaven el pas, trià una ruta més septentrional. Els perses capturaren Issos sense oposició i assassinaren a tots els ferits que havia deixat enrere Alexandre. El rei persa es trobà amb que el seu exèrcit s'havia situat rere els macedonis, tallant les seves línies d'abastiment. Avançà aleshores cap al sud, arribant fins al riu Pinar abans que els seus espies l'informaren que havien localitzat a Alexandre marxant cap al nord. Formà doncs, les seves tropes en línia de batalla en l'estreta plana vora la costa.

L'exèrcit persa superava en número al macedoni, tot i que les xifres d'aquest són desconegudes, els càlculs més baixistes són de 60 a 100 mil, mentre que els càlculs més alcistes són de 600.000 perses de Plutarc; les baixes perses es desconeixen, varien de 20 a 120 mil morts.

Combatents[modifica | modifica el codi]

Exèrcit Persa[modifica | modifica el codi]

Unitats Soldats
Peltasta/es 69,000
Immortals (perses) 10,000
Hoplita/es Grecs 10,000
Cavalleria 11,000
Total 100,000[5]
Immortals (perses), en una cerimònia a Iran del 2,500 aniversari de la fundació de l'Imperi Aquemènida per Cir el Gran.

Historiadors moderns troben les xifres de Flavi Arrià de sis-cents mil homes altament improbable, i estimen que el nombre de perses sota Darios III entre 25,000[3] a 100,000, incloent 11,000 de cavalleria,[2] 10,000 Immortals perses, i 10,000 mercenaris grecs.[5][6]

En antigues fonts (Arrià i Plutarc), que basaren els seus números en fons gregues properes a l'època, estimaren 600,000[2] soldats perses en total, mentre Diodor i Justinià estimaren 400,000, i Curtius Rufus estimà 250,000.

Exèrcit Macedoni[modifica | modifica el codi]

La mida de l'exèrcit Macedoni no passà dels 40.000 homes, inclosos els seus altres aliats grecs, liderats per Alexandre. L'exèrcit d'Alexandre devia consistir en uns 22.000 falangistes i hoplites, 13.000 peltastes i 5.850 cavallers.[2]

La batalla[modifica | modifica el codi]

Disposició inicial de les tropes.

Primera fase[modifica | modifica el codi]

La situació de l'exèrcit persa, en una estreta plana entre les muntanyes i el mar, impedia que Darios tragués avantatge de les grans masses d'infanteria. Alexandre envià algunes unitats de la seva cavalleria de Companys des del centre al flanc dret. La seva càrrega sobtada, creuant el riu, no funcionà massa bé: el flanc dret atacà, abandonant la seva posició original, mentre el centre passava a la defensiva, cosa que obrí momentàniament un forat a la línia de combat macedònica. En cas que hagués explotat aquest avantatge, Darios podria haver empès l'exèrcit macedoni cap al mar.

Segona fase[modifica | modifica el codi]

Alexandre, però, en lloc de retirar-se per a cobrir el forat entre la cavalleria i les falanges, desvià als seus Companys sobre el flanc esquerra persa, creant confusió en les files enemigues i trencant la seva cohesió. Mentre el Gran Rei intentava inútilment maniobrar el seu exèrcit per a enfrontar-se a la nova amenaça, la falange i infanteria pesada d'Alexandre carregaren al centre, acabant amb el poc ordre que existia en l'exèrcit persa.

Alexandre arenga als seus oficials abans de la batalla d'Issos (André Castaigne, 1898–1899).

Desenllaç[modifica | modifica el codi]

La família de Darius davant Alexandre el Gran de Joost Susterman, obra conservada al Museu Víctor Balaguer.
Moviment decisiu d'Alexandre.

Fins al moment, els perses havien resistit en el seu flanc dret (infringint sèries pèrdues al flanc esquerra de la cavalleria Tesàlia d'Alexandre en el procés), però s'enfonsaren en veure fugir la resta de l'exèrcit. Darios virà el seu carro quan va veure caure l'ala esquerra, fugint del camp de batalla. Quan el terra es féu massa inestable per al seu carro, finalment l'abandonà juntament amb tot el seu equip i seguí cavalcant a llom d'un dels cavalls. Quan els perses veieren fugir al Gran Rei, abandonaren definitivament les seves posicions en desbandada. La cavalleria macedònia perseguí als perses fins que s'amagà el sol. El que seguí fou una massacre.

Les notes de Ptolomeu I, recopilades per Arrià, mencionen que Alexandre i els seus guardaespatlles, en persecució de Darios, creuaren una escletxa cavalcant sobre els cossos dels perses morts.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla d'Issos (333 aC)

Coord.: 36° 50′ 16″ N, 36° 12′ 40″ E / 36.837894,36.211109

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Warri (1998) estima que l'exèrcit d'Alexandre era de 31,000 en total.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Moerbeek (1997).
  3. 3,0 3,1 3,2 Battle of Issus (Pothos.org)
  4. Welman estima que un 16% de l'exèrcit macedoni fou mort.
  5. 5,0 5,1 Engels (1920) i Green (1990) estimen que la totalitat de l'exèrcit de Darios no podía ser més de 100,000 a Issus degut a la logística d'encabir més de 100,000 soldats en batalla era extremadament dificil a aquella època. Delbrück (1978) dóna una estimació tan petita com de 25,000.
  6. Welman.