Batalla de Balmaseda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Balmaseda
Guerra del Francès
Batalla de Balmaseda (País Basc)
Batalla de Balmaseda
Batalla de Balmaseda
Batalla de Balmaseda
Coord.: 43° 11′ 45″ N, 3° 11′ 34″ O / 43.19583°N,3.19278°O / 43.19583; -3.19278
Tipus batalla
Data 5 novembre 1808
Lloc Balmaseda
Estat Espanya
Resultat Victòria francesa
Bàndols
Bandera de França Primer Imperi Francès Imperi espanyol Regne d'Espanya
Comandants en cap
Bandera de França Eugène-Casimir Villatte Imperi espanyol Joaquín Blake
Forces
13.000 24.000
Baixes
300 morts o ferits
300 capturats
Equipatge capturat
50 morts o ferits
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Balmaseda va ser una batalla de la Guerra del Francès

Antecedents[modifica]

Campanyes franceses

A finals de 1807, Napoleó va decidir que la monarquia de Carles IV, aliada però independent, era ja de molt escassa utilitat i que seria molt més convenient per als seus designis la creació d'un Estat satèl·lit, i el Tractat de Fontainebleau de 1807, que van firmar autoritzava les tropes napoleòniques a creuar Espanya per tal d’envair Portugal.

Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 10 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme en direcció a València. Posteriorment entrarien les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres, Honoré Charles Reille i Laurent Gouvion Saint-Cyr. El 13 de febrer de 1808, les tropes de Duhesme i Giuseppe Lechi entren a Barcelona. Els francesos van prendre Pamplona el 16 de febrer, i el general Joachim Murat va arribar a Burgos el 13 de març de 1808 camí de Madrid per obtenir la seva adhesió.[1] L'abril de 1808 Napoleó després d'aconseguir l'abdicació de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei el seu germà Josep I Bonaparte.[2]

Iniciada la revolta amb l'aixecament del 2 de maig de 1808 i les renúncies successives de Carles IV i el seu fill Ferran al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. La derrota de les tropes napoleòniques el juliol a la Batalla de Bailèn va tenir greus conseqüències per a l'esforç bèl·lic francès. La notícia es va estendre per tota la península, i l'arribada dels anglesos i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de Madrid va forçar el rei Josep I Bonaparte a abandonar Madrid i retirar tot l'exèrcit més enllà de l'Ebre.[3]

Napoleó va haver de tornar a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini i ordenà al mariscal Claude Victor Perrin, i al general François Joseph Lefebvre que bloquegessin Blake mentre ell avançava cap a Burgos.[4] Després que Joaquín Blake fou derrotat a la batalla de Zornotza Lefebvre va avançar fins a Balmaseda i Blake es va retirar a La Nava. Victor i Lefebvre s'uniren a Balmaseda on Victor va deixar la divisió de Eugène-Casimir Villatte i Lefebvre va retrocedir a Bilbao. Victor va dispersar el seu cos de l'exèrcit a la recerca d'un enemic que considerava colpejat[5] i va intentar atrapar la divisió asturiana del general Acevedo, que s'havia separat de l'exèrcit de Joaquín Blake.

La batalla[modifica]

El 5 de novembre, la divisió de Villatte va rebre un atac brutal de Joaquín Blake que va expulsar els francesos de Balmaseda.[6] Però la disciplina dels soldats francesos no els va fallar i Villatte, negant-se a rendir-se, va formar les seves tropes en places i va aconseguir escapar de l'encerclament espanyol. Tot i així, els espanyols van capturar 300 homes i un canó. Durant la retirada francesa fins a Güeñes, la divisió errant d'Acevedo va topar amb el tren d'equipatge de Villatte i va capturar la major part.

Conseqüències[modifica]

Víctor va derrotar finalment a Joaquín Blake l'11 de novembre i va recuperar Balmaseda a la batalla d'Espinosa de los Monteros.[7] matant i ferint a 150 homes i capturant 600 homes de la rereguarda de Blake.

Napoleó es dirigeix de Vitòria a Madrid,[8] derrotant als espanyols a Gamonal i fent de Burgos el quarter general.[8] El 12 de novembre, revistades les tropes, va anunciar el perdó i l'amnistia general als espanyols que en un mes a comptar de l'entrada a Madrid, deposessin les armes i renunciessin a qualsevol aliança i comunicació amb els anglesos. Napoleó va partir cap a Madrid, deixant al seu germà Josep a la ciutat. Els espanyols van ser incapaços d'expulsar els francesos per la seva derrota a la batalla de Tudela el 23 de novembre i els francesos avançaren de nou sobre Madrid. Derrotaren pocs dies després els espanyols a la batalla de Somosierra, i entraren a la capital el 4 de desembre, mentre Saragossa era assetjada.[9] Napoleó va haver de venir a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini.

Referències[modifica]

  1. Luengo, Manuel. Diario de 1808: el año de la conspiración (en castellà). Universidad de Alicante, 2010, p. 163. ISBN 8497170911. 
  2. «Catalunya i la Revolució Francesa. La guerra del Francès». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  3. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 9. 
  4. Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. Macmillan, 1811, p. 11. 
  5. Cayuela Fernández, José Gregorio; Gallego Palomares, José Ángel. La Guerra de la Independencia. Historia bélica, pueblo y nación en España (1808-1814). Universidad de Salamanca, 2008, p. 162. ISBN 8478003347. 
  6. Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. Macmillan, 1811, p. 12. 
  7. Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. Macmillan, 1811, p. 32. 
  8. 8,0 8,1 Maldonado Macanaz, Joaquín. Crónica de la provincia de Burgos (en castellà). Maxtor, 2002, p. 91. ISBN 8495636980. 
  9. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 10.