Batalla de Beaupréau (1793)
Revolta de La Vendée  | |
|---|---|
| Tipus | batalla |
| Data | 22 abril 1793 |
| Coordenades | 47° 12′ 10″ N, 0° 59′ 36″ O / 47.2028°N,0.9933°O |
| Lloc | Beaupréau |
| Estat | França |
Batalla de Beaupréau (Aquesta batalla va tenir lloc el 22 d'abril de 1793, durant la revolta de La Vendée.
Preludi[modifica]
El 10 d'abril de 1793, les forces republicanes d'Angers, comandades pel general Berruyer, van llançar una ofensiva a les Mauges amb tres columnes.[1] La del general Gauvilliers, de 3.000[2] a 4.000[1] homes, va sacsejar les forces de Bonchamps a Mesnil-en-Vallée[1] i es va fer amo de Saint-Florent-le-Vieil.[3] A continuació, Berruyer dóna l'ordre a Gauvilliers de traslladar-se a Montrevault i Beaupréau, que seran ocupades els dies 20 i 21 d'abril.
Tanmateix, la columna del general Leigonyer va ser colpejada el 19 d'abril a Vezins i va fugir a Doué.[4][5] La columna de Berruyer va abandonar Jallais i va retrocedir sobre Chemillé.[4][5] La columna de Gauvilliers es va trobar sobtadament aïllada.[6][4]
Procés[modifica]
Després d'haver abandonat Montrevault, la columna de Gauvilliers va ser atacada prop de Beaupréau el 22 d'abril, a les dues de la tarda, pels Vendéans liderats per la divisió de Bonchamps.[7][6][8] Els republicans van oposar poca resistència i van ser ràpidament aixafats.[7][6][8] Fugen a Chalonnes-sur-Loire.[7]
Pèrdues[modifica]
Els republicans van deixar entre 1.000[7] i 1.200 presoners i cinc canons,[7][6][8] en mans dels vendeans.
Conseqüències[modifica]
Després d'assabentar-se de la derrota de Gauvilliers, Berruyer va abandonar Chemillé i va retrocedir vers Beaulieu-sur-Layon, després a Ponts-de-Cé el 26 de maig.[6][8] Mentre havia donat l'ordre a Leigonyer de tornar a ocupar Vihiers, aquest l'envia com a contraordre de tornar a Doué.[8] Vihiers va ser presa el 30 d'abril pels Vendéans.[9]
A finals d'abril, l'ofensiva del general Berruyer als Mauges va quedar així totalment rebutjada, havent tornat les columnes republicanes al seu punt de partida.[9] El 27 d'abril, Berruyer va ser acusat a la Convenció Nacional de lentitud i negativa a comunicar-se amb les administracions.[10] El dia 30 va ser revocat pel Comitè de Seguretat Ciutadana.[10] Tanmateix, els representants en missió Choudieu, Richard i Goupilleau de Fontenay van prendre la seva defensa i van evitar el Tribunal Revolucionari.[7][10]
L'historiador Émile Gabory considera que Berruyer també va dividir les seves forces i compara el contraatac dels Vendéans amb el combat dels Horacis i els Curiaces.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gabory 2009, p. 147.
- ↑ Gras 1994, p. 32.
- ↑ Savary, t. I, 1824, p. 155
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Savary, t. I, 1824, p. 165.
- ↑ 5,0 5,1 Gras 1994, p. 34.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Gras 1994, p. 35.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Gabory 2009, p. 150-151.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Savary, t. I, 1824, p. 167.
- ↑ 9,0 9,1 Savary, t. I, 1824, p. 171.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Savary, t. I, 1824, p. 172.
Bibliografia[modifica]
- Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Robert Laffont, 1912-1931 (réimpr. 2009), 1476 p. Ouvrage utilisé pour la rédaction de l'article
- Yves Gras, La guerre de Vendée: 1793-1796, Paris, Economica, coll. «Campagnes et stratégies», 1994, 184 p. (ISBN 978-2-7178-2600-5). Ouvrage utilisé pour la rédaction de l'article
- Jean Julien Michel Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République, t. I, 1824.