Batalla de Benavente
Guerra del Francès  | |||
|---|---|---|---|
 British hussars at the battle of Benavente, 29 December 1808, per William Barnes Wollen | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 29 desembre 1808 | ||
| Coordenades | 42° 00′ N, 5° 40′ O / 42°N,5.67°O | ||
| Lloc | Benavente | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | victòria britànica | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
La Batalla de Benavente fou una batalla de la guerra del francès.
Antecedents[modifica]
A finals de 1807, Napoleó va decidir que la monarquia de Carles IV, aliada però independent, era ja de molt escassa utilitat i que seria molt més convenient per als seus designis la creació d'un Estat satèl·lit, i el Tractat de Fontainebleau de 1807, que van firmar autoritzava les tropes napoleòniques a creuar Espanya per tal d'envair Portugal.
Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 10 de febrer de 1808, van prendre Pamplona el 16 de febrer, i el general Joachim Murat va arribar a Burgos el 13 de març de 1808 camí de Madrid per obtenir la seva adhesió.[1] L'abril de 1808 Napoleó després d'aconseguir l'abdicació de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei el seu germà Josep I Bonaparte.[2]
Iniciada la revolta amb l'aixecament del 2 de maig de 1808 i les renúncies successives de Carles IV i el seu fill Ferran al tron d'Espanya en favor de Napoleó, amb la derrota de les tropes napoleòniques el juliol a la Batalla de Bailèn, l'arribada dels anglesos i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de Madrid va forçar el rei Josep I Bonaparte a abandonar Madrid i retirar tot l'exèrcit més enllà de l'Ebre.[3]
Napoleó va haver de tornar a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini i ordenà al mariscal Claude Victor Perrin, i al general François Joseph Lefebvre que bloquegessin Blake mentre ell avançava cap a Burgos[4] Napoleó es dirigí de Vitòria a Madrid,[5] derrotant els espanyols a Gamonal. Els espanyols van ser incapaços d'expulsar els francesos per la seva derrota a la batalla de Tudela el 23 de novembre i els francesos avançaren de nou sobre Madrid. Derrotaren pocs dies després els espanyols a la batalla de Somosierra, i entraren a la capital el 4 de desembre,[6] mentre Saragossa era assetjada.[6]
John Moore va prendre el comandament de les forces britàniques a la península Ibèrica després que Harry Burrard, Hew Whitefoord Dalrymple i Arthur Wellesley haguessin de tornar a Londres per fer front a una investigació sobre la Convenció de Sintra. Després de prendre Madrid, Moore va atreure Napoleó, que va anar en la seva persecució cap al nord tot retirant-se cap als ports d'embarcament de La Corunya i Vigo. En novembre, les unitats de Moore arriben a Salamanca i poc després es reforcen a Mayorga amb dos batallons dirigits por el general Baird que havien desembarcat l'octubre en La Corunya, en total 25.000 homes d'infanteria, 2.450 de cavalleria, 1.297 d'artilleria i 66 canons.[7] Abans de començar la retirada, volia atacar Soult i envià la cavalleria de Henry William Paget de reconeixement per davant de la infanteria[8] i en 21 de desembre vencé una força superior a la batalla de Sahagún.[9]
Batalla[modifica]
La cavalleria britànica va estacionar diversos piquets al llarg de la riba occidental del riu Esla a l'altura de Benavente, que havia crescut per la pluja i el pont de Castrogonzalo havia estat enderrocat pels enginyers britànics el 29 de desembre de matinada, i a les nou del matí Charles Lefebvre-Desnouettes va travessar el riu amb tres esquadrons de caçadors a cavall i un petit destacament de mamelucs.[10] Els francesos van obligar els piquets exteriors de la cavalleria britànica a tornar al piquet interior, del 18è d'hússars comandat per Loftus William Otway. Otway va carregar però va haver de retirar-se a Benavente amb els flancs coberts per murs. Reforçats per un esquadró del 3r d'hússars de la King's German Legion comandats pel general de brigada Stewart, van contraatacar i es va produir un cos a cos confús, del que els francesos, es van retirar temporalment, però en van tenir números superiors van obligar els hussars britànics a retirar-se una vegada més, gairebé de nou a Benavente. Stewart sabia que estava dirigint els francesos cap a la reserva de Henry Paget.
Els francesos havien guanyat la iniciativa i es disposaven a fer la càrrega final quan Lord Paget va dirigir el 10è d'hússars i el suport d'esquadrons del 18è al sud de Benavente, ocults fins a caure al seu costat esquerre.[10] Els caçadors es van veure forçats a entrar al riu i creuar mentre els britànics disparaven contra ells amb les seves carrabines i pistoles,[11] i els que van quedar a la riba occidental van ser morts o fets presoners. El cavall de Lefebvre-Desnouettes va resultar ferit i no va poder travessar el riu i va ser fet presoner. La cavalleria francesa va tornar a formar al seu costat del riu i va obrir foc de carrabina contra els britànics, tot i que posteriorment van ser dispersats pel foc de l'artilleria.[12]
Conseqüències[modifica]
Napoleó va seguir perseguint John Moore fins Astorga l'1 de gener[13] i va ordenar a Soult que continués la persecució de Moore, que va arribar a Lugo el 6 de gener[14] i va decidir descansar uns dies mentre decidia a quin port havia de dirigir-se entre Vigo, la Corunya i Ferrol. En decidir-se per la Corunya l'avantguarda, que anava cap a Vigo havia de canviar de direcció i anar cap a Lugo, on fou atrapada per l'avanguarda de Soult, que fou rebutjat.[15] A La Corunya, el foc de cobertura dels vaixells de guerra va mantenir a Soult a distància i els successius atacs francesos van ser rebutjats, permetent l'embarcament de 2.872 soldats de cavalleria, 2.686 artillers, conductors i conductors, i 19.599 soldats d'infanteria[16] que van retornar sans i estalvis al Regne Unit.
El rearmament austríac que acabaria amb la guerra de la Cinquena Coalició provocà que Napoleó marxés de Valladolid el 17 de gener, arribant a París el 23 de gener[17] i va ordenar al mariscal Soult que envaís Portugal des del nord però l'hivern va fer impracticable el Miño, travessant la forntera al mar´[Cal aclariment] i prenent Porto. Els britànics van tornar a Portugal l'abril amb tropes de refresc, nous aprovisionaments i un nou comandant, Sir Arthur Wellesley, futur Duc de Wellington i que, anys més tard, derrotaria definitivament a Napoleó en la batalla de Waterloo.
Referències[modifica]
- ↑ Luengo, Manuel. Diario de 1808: el año de la conspiración (en castellà). Universidad de Alicante, 2010, p. 163. ISBN 8497170911.
- ↑ «Catalunya i la Revolució Francesa. La guerra del Francès». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Robinson, 1871, p. 9.
- ↑ Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. Macmillan, 1811, p. 11.
- ↑ Maldonado Macanaz, Joaquín. Crónica de la provincia de Burgos (en castellà). Maxtor, 2002, p. 91. ISBN 8495636980.
- ↑ 6,0 6,1 Robinson, 1871, p. 10.
- ↑ Jiménez, José Luis. «Cuando La Coruña fue Dunkerque: 210 años de la Batalla de Elviña». ABC, 16-01-2019.
- ↑ Hibbert, 1961, p. 57-60.
- ↑ Fletcher, 1999, p. 95.
- ↑ 10,0 10,1 Anglesey, 1861, p. 85.
- ↑ Hibbert, 1961, p. 78.
- ↑ Anglesey, 1861, p. 86-87.
- ↑ Fernández, Georgino. «Astorga recupera el Cuartel Imperial de Napoleón para recordar cuando la historia de Europa se escribía en su suelo». Diario de León, 18-09-2027. [Consulta: 30 novembre 2019].
- ↑ Summerville, Christopher. March Of Death: Sir John Moore's Retreat to Corunna, 1808-1809. Frontline Books, 2004, p. 149. ISBN 1853675644.
- ↑ Chambers, Robert. A Biographical Dictionary of Eminent Scotsmen. vol.4,Part 2. Blackie & Son, 1837, p. 513-514.
- ↑ Guimerá Ravina, Agustín. Guerra naval en la Revolución y el Imperio: bloqueos y operaciones anfibias, 1793-1815. Agustín Guimerá Ravina, 2008, p. 385.
- ↑ Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. vol.4. 2a ed.. Macmillan, 1811, p. 42.
Bibliografia[modifica]
- Anglesey, Marquess of. One-Leg : The Life and Letters of Henry William Paget, First Marquess of Anglesey, KG, 1768–1854. Leo Cooper, 1961. ISBN 0850525187.
- Fletcher, Ian. Galloping at Everything. Staplehurst, 1999. ISBN 1-86227-016-3.
- Hibbert, Christopher. Corunna. B. T. Batsford Ltd, 1961.
- Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871.