Batalla de Borodinó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Batalla de Borodino)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de Borodinó
Operació: Invasió francesa de Rússia
Guerres Napoleòniques
La batalla de Borodino per Louis Lejeune
La batalla de Borodino per Louis Lejeune
Data 7 de setembre de 1812
Localitat Borodinó
Resultat Victòria tàctica francesa
Bàndols
França Imperi Francès Rússia Imperi rus
Comandants en cap
França Napoleó Bonaparte Rússia Mikhaïl Kutúzov
Forces
130.000 homes 120.000 homes

La Batalla de Borodinó (en rus: Бородинское сражение, Borodinskoe srazhenie; en francès: Bataille de la Moskova) del 7 de setembre de 1812 va ser el més gran i sagnant combat d'un sol dia durant la invasió francesa de Rússia i de totes les guerres napoleòniques. Hi lluitaren més de 250.000 soldats i hi hagué 70.000 víctimes. La Gran Armée francesa sota l'emperador Napoleó I va atacar l'Exèrcit Imperial Rus del general Mikhaïl Kutúzov prop del llogaret de Borodino, a l'oest de la ciutat de Mojaisk, capturant les principals posicions en el camp de batalla, però no va poder destruir a l'exèrcit rus tot i les fortes pèrdues ocasionades. Aproximadament un terç dels soldats de Napoleó van ser morts o ferits, les pèrdues russes van ser també importants, però les seves víctimes van poder ser substituïdes per milícies i reservistes.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La batalla en va acabar amb l'exèrcit rus fora de posició. L'estat d'esgotament de les forces franceses i la falta d'informació sobre l'estat de l'exèrcit rus va portar a Napoleó a romandre en el camp de batalla amb el seu exèrcit en lloc de la perseguir l'enemic en retirada com havia passat en altres campanyes que s'havien dut a terme en el passat. La totalitat de la Guàrdia Imperial de Napoleó es trobava a la seva disposició i en negar-se a posar en pràctica l'acció, Napoleó va perdre una oportunitat singular per destruir a l'exèrcit rus. La batalla de Borodino va ser un punt decisiu en la campanya, ja que va ser l'última acció ofensiva lliurada per Napoleó a Rússia. En retirar-se, l'exèrcit rus conservà la seva força de combat, cosa que li permetria, a la llarga, expulsar els francesos del país.

Fins a la presa de Moscou, enfront d'un Exèrcit Imperial Rus inferior en nombre al principi de la invasió, l’avantatge era tot per a les forces napoleòniques. Però el príncep rus i general en cap Mikhaïl Kutúzov, elevà la moral del seu exèrcit i l'encoratjà a dur a terme una contraofensiva, tot organitzant l'assetjament de la Grande Armée durant la retirada francesa. Fou així com les malalties, l'hivern, però també els soldats i la població russa, foren responsables de la desfeta de Napoleó a Rússia. Després del desastre de la Grande Armée a Rússia, les potències continentals que havien estat constantment humiliades per Napoleó en diverses guerres al llarg de tota una dècada, van veure finalment una oportunitat de derrotar-lo, i es van unir a la Sisena Coalició[1] que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos (aquests últims en la Guerra de la Independència Espanyola).

Els informes històrics de la batalla difereixen notablement depenent de l'origen de les fonts, franceses o russes. La lluita de faccions entre els oficials d'alt rang dins de cada exèrcit també va donar lloc a versions contradictòries i desacords sobre el paper dels individus particulars.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mansoor, Peter R.; Murray, Williamson. Grand Strategy and Military Alliances (en anglès). Cambridge University Press, 2016, p. 78. ISBN 1107136024. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Borodinó Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 55° 31′ 00″ N, 35° 49′ 00″ E / 55.516666666667°N,35.816666666667°E / 55.516666666667; 35.816666666667