Batalla de Burdigala
|
||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||
La Batalla de Burdigala fou un dels enfrontaments entre la República romana i els invasors bàrbars durant la guerra címbria, l'107 aC.
Antecedents[modifica | modifica el codi]
El 113 aC els cimbres van arribar a Nòrica, prop del Danubi, i els nòrics, poble aliat de Roma però incapaç de rebutjar la nova i poderosa força invasora van demanar ajuda romana, però foren derrotats a la Batalla de Nòrica i Itàlia va quedar exposada a la invasió, però, els cimbres i els seus aliats es van dirigir cap als Alps.
La batalla[modifica | modifica el codi]
Els tigurins, comandats per Divicó van derrotar a Burdigala un exèrcit romà el 107 aC, i en la batalla van morir el cònsol Luci Cassi Longí i el general Luci Calpurni Pisó.[1]
Conseqüències[modifica | modifica el codi]
El 105 aC, Roma i els seus nous líders, el procònsol Quint Servili Cepió el vell i el cònsol Gneu Mal·li Màxim, van decidir expulsar els invasors, però foren derrotats a la batalla d'Arausio. Després de separar-se, els invasors foren derrotats a les batalles d'Aquae Sextiae i Campi Raudii.
Juli Cèsar es va revenjar de la derrota el 58 aC durant la Guerra de les Gàl·lies massacrant els dels tigurins a la batalla de l'Arar.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico I 12.4-7
|