Batalla de Cabezón

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Cabezón
Guerra del Francès
Batalla de Cabezón (Espanya2)
Batalla de Cabezón
Batalla de Cabezón
Batalla de Cabezón
Coord.: 41° 44′ 0″ N, 4° 38′ 47″ O / 41.73333°N,4.64639°O / 41.73333; -4.64639
PontCabezon.jpg
Tipus batalla
Data 12 juny 1808
Coordenades 41° 44′ 00″ N, 4° 38′ 47″ O / 41.7333°N,4.64639°O / 41.7333; -4.64639
Lloc Cabezón de Pisuerga
Estat Espanya
Resultat victòria francesa
Bàndols
França Primer Imperi Francès Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
França Jean Baptiste Bessières Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Gregorio García de la Cuesta
Forces
9.000 regulars 300 cavalleria regular
4.700 milicians
4 canons[1]
Baixes
50 morts[2] Desconegudes
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla de Cabezón de 1808 va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Antecedents[modifica]

Amb gran part d'Espanya en rebel·lió oberta, Napoleó Bonaparte va establir el comandament a Baiona per reorganitzar les seves forces i corregir la situació, creient que un desplegament ràpid de les forces acovardiria els insurgents i consolidaria ràpidament el seu control d'Espanya, i va enviar una sèrie de columnes que volien escanyar a la rebel·lió prenent i pacificant les principals ciutats d'Espanya: Des de Madrid Jean Baptiste Bessières va dirigir-se a Castella la Vella amb 25.000 homes i va enviar un destacament a Aragó, amb l'objectiu de capturar Santander i Saragossa; Jeannot de Moncey va marxar cap a València amb 9.000 homes i Guillaume Philibert Duhesme amb 12.710 tropes cap a Catalunya, posant setge a Girona.[3] Finalment, Pierre-Antoine Dupont conduiria 13.000 homes al sud cap a Sevilla i el port de Cadis, que resguardava la flota de François Rosilly de la Royal Navy.[4] Joseph Chabran del Cos d'Observació dels Pirineus Orientals del general Duhesme amb 800 genets i quinze peces d'artilleria passant per Tarragona i s'havia d'establir a Tortosa, a la mateixa distància de València i Saragossa.[5] Després del fracàs de l'assalt, Moncey va decidir abandonar l'expedició a València, i tornar cap a Madrid pel camí d'Almansa.[6]

A Valladolid el fervor patriòtic del poble contra els invasors provocà l'alçament en armes d'aquella capital. Arrossegat a contra cor per l'entusiasme irreflexiu dels estudiants i del paisanatge, el capità general Gregorio García de la Cuesta aplegà 4.700 milicians, 300 unitats de cavalleria regular i 4 peces d'artilleria,[1] mal armats, que s'anomenaria Exèrcit de Castella, sortí a disputar el pas als generals Lasalle i Merle.

La batalla[modifica]

En un principi, les tropes de García de la Cuesta es despleguen entre el pont de Cabezón de Pisuerga i el camí cap a Burgos, davant de les tropes franceses. Portat per l'entusiasme dels milicians, van creuar el pont i atacar les forces franceses, que els doblaven en nombre, i la veterana cavalleria de Lasalle va provocar una desbandada general.[7]

Conseqüències[modifica]

Valladolid va ser ocupada immediatament i pocs dies després ho fou Santander. García de la Cuesta es va dirigir amb els supervivents a Benavente, al nord de la província, on s'hi uneixen els reclutes locals, i els de Lleó, i el règim asturià Covadonga, a més de l'Exèrcit de Galícia comandat per Joaquín Blake al Bierzo, que serien derrotats a la batalla de Medina de Rioseco el 14 de juliol.[8]

La derrota de les tropes napoleòniques pocs dies després a la batalla de Bailén va tenir greus conseqüències per a l'esforç bèl·lic francès. La notícia es va estendre per tota la península, i l'arribada dels anglesos i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de Madrid va forçar el rei Josep I Bonaparte a abandonar Madrid i retirar tot l'exèrcit més enllà de l'Ebre,[9] a més de posar en dubte que els exèrcits francesos eren invencibles. Napoleó va haver de venir a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini. i els espanyols van ser incapaços d'expulsar els francesos per la seva derrota a la batalla de Tudela el 23 de novembre, que avançaren de nou sobre Madrid i derrotaren pocs dies després els espanyols a la batalla de Somosierra, i entraren a la capital el 4 de desembre, mentre Saragossa era assetjada.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gates, 2001, p. 71.
  2. Gates, 2001, p. 73.
  3. Chandler, David G. The Campaigns of Napoleon (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 1994, p. 611. ISBN 0-297-81367-6. 
  4. Gates, 2001, p. 51.
  5. Servicio Histórico Militar. Guerra de la Independencia, 1808-1814: Primera campaña de 1808. Editorial San Martín, 1966, p. 81. ISBN 8497810317. 
  6. Muñoz i Maldonado, Josep. Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón Bonaparte desde 1808 á 1814. José Palacios, 1833, p. 259. 
  7. Rojo Vega, Anastasio. «La batalla de Cabezón (12 de junio de 1808)». El Norte de Castilla. [Consulta: 13 juliol 2007].
  8. Gates, 2001, p. 78-80.
  9. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 9. 
  10. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 10. 

Bibliografia[modifica]

  • Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War. Da Capo Press, 2001.