Batalla de Campi Raudii

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla de Campi Raudii
Guerres romano-germàniques
Guerra Cimbria
Cimbrians and Teutons invasions.svg
Mapa que mostra el recorregut dels cimbres per Europa i les batalles guanyades i perdudes amb Roma.
Data 101 aC
Localitat Vercellae a la Gàl·lia Cisalpina.
Resultat Victòria Romana
Les dues tribus pràcticament aniquilades
Bàndols
República Romana Cimbres
Teutons
Comandants en cap
Gai Mari
Quint Lutaci Catul
Boiorix
Lugius
Forces
210.000 50.000
Baixes
Menys de 1000 morts 140.000 morts
60.000 capturats

La batalla de Campi Raudii o Campus Raudius, coneguda també com a batalla de Vercellae, fou una plana de la Gàl·lia Cisalpina en la que Caius Marius i Càtul van derrotar els cimbres el 101 aC.

Tot i que la batalla és descrita per diversos autors, la situació del lloc de la batalla és esmentat amb poc detall. Plutarc diu que era prop de Vercelli, però alguns erudits pensen que en realitat fou prop de Verona; una bona part pensa que la batalla es va lliurar a la plana entre Vercelli i Novara, entre els rius Sèsia a l'oest i Agogna a l'est. Cluver diu que a mig camí entre Vercelli i Mortara hi ha un llogaret anomenat Robio o Robbio (derivació de Raudius), que seria el lloc de la batalla, però aquesta opinió ha estat rebutjada per altres experts.

Antecedents[modifica]

Probablement a causa d'un canvi climàtic durant els anys 120 aC-115 aC, els cimbres i els teutons van abandonar les seves terres natals del mar Bàltic migrant del nord d'Europa cap a territoris sota domini de la república romana, provocant amb això l'enfrontament. La guerra va suposar una seriosa amenaça a Itàlia i a la pròpia Roma, fet que no passava des de la segona guerra púnica.

Arran de la catàstrofe d'Arausio, la por va sacsejar la República romana fins als fonaments i es va declarar una situació d'emergència, ignorant la constitució i Gai Mari, vencedor en la Guerra de Jugurta, és nomenat imperator i elegit cònsol per un període consecutiu de 5 anys començant el 105 aC, amb poders sense precedents que va utilitzar per transformar l'exèrcit romà en el primer exèrcit professional de la història.

Boiorix, rei cimbre, es va erigir líder de totes les tribus implicades en la migració. Va aprendre llatí, va estudiar als romans a través dels presoners capturats i va decidir que amb les seves forces era possible vèncer a Roma dividint en tres grups a totes les tribus, que superaven el milió d'efectius, i envair Itàlia des de tres punts diferents al mateix temps, partint des dels Alps. Cada grup tenia la mida suficient per ser una terrible amenaça per als romans, però no tan gran com per tornar-se ingovernable, ja que els passos dels Alps eren estrets i dificultosos.

Teutobodus entraria amb els teutons i ambrons per l'oest, prop de Aquae Sextiae, Boiorix marxaria sobre Roma pel Nord amb els cimbres, per un pas prop de l'actual Verona i la resta de tribus entraria pel pas de Tergeste, el més oriental dels Alps. En la batalla d'Aquae Sextiae ambrons i teutons foren eliminats, però els cimbres i el compost per queruscs i marcomans encara eren unes forces molt poderoses.

El 101 aC, els cimbres van creuar els Alps. Quint Lutaci Catul, acampat en una estreta vall on els teutons, molt superiors numèricament podien encerclar-los, i va creuar l'únic pont sobre el riu Po a la vall, cedint territori als cimbres. Durant el replegament, es van produir petites escaramusses entre la cavalleria dels cimbres i tropes auxiliars samnites, però els cimbres van perdre temps saquejant abans de seguir amb la invasió, i Gai Mari es va poder reunir amb Catul i les legions victorioses d'Aquae Sextiae. La tercera invasió germànica s'havia donat la volta abans d'entrar a Itàlia, després de conèixer la fatídica derrota dels teutons i ambrons a mans de Mari. La balança començava a inclinar cap al costat romà després de més de deu anys de crisi.

La batalla[modifica]

Representació de la batalla per Giovanni Battista Tiepolo (1725-1729).

La superior cavalleria romana va carregar sobre l'enemic en la densa boira del matí i, tot i que l'atac era esperat, els va agafar per sorpresa havent de lluitar mà a mà abans del previst, i després es va llançar sobre la infanteria, que es preparava per a la batalla.[1]

A la batalla de Campi Raudii, prop del riu Sesia, Gai Mari tornaria a demostrar la superioritat de les noves legions i cavalleria romanes. En la devastadora derrota, els cimbres van ser virtualment aniquilats, morint dos dels seus líders, Lugius i el seu rei, Boiorix.

En un últim episodi d'aquesta cruenta guerra, les dones cimbres van matar els seus fills i es van suïcidar per evitar una vida en esclavitud. Així, la guerra que va començar com una migració, va acabar en un genocidi i en un suïcidi de masses.

Conseqüències[modifica]

Els cimbres no van ser esborrats completament de la faç de la terra. Un petit grup romanent de cimbres i teutons van seguir convivint a Jutlàndia almenys fins al segle primer, aliats amb els bois. Aquesta barreja de tribus també se les veuria amb el nebot de Gai Mari, Gai Juli Cèsar, durant les seves campanyes de conquesta duran la guerra de les Gàl·lies.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Campi Raudii Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. (anglès) Theodor Mossman, History of Rome, p.71 Charles Scribner's Sons, New York 1908