Batalla de Cinoscèfales
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
La batalla de Cinoscèfals de 197 aC fou una de les batalles de la Segona Guerra Macedònica.
Antecedents[modifica | modifica el codi]
Filip V de Macedònia havia donat a Esparta el control sobre Argos, una important ciutat a la costa egea del Peloponès, amb la condició que desertés de la coalició amb la República de Roma i s'unís a l'aliança macedònica. Quan la guerra es va girar contra el Regne de Macedònia, Esparta es va reincorporar a la coalició romana i va enviar 600 mercenaris cretencs que reforçaren l'exèrcit romà.
La batalla[modifica | modifica el codi]
A la primavera del 197 aC Tit Quinti Flaminí I va deixar el campament i va iniciar la segona campanya ajudat pels auxiliars aqueus i etolis, avançant amb Phthiotis i Filip al front del seu exèrcit, li va sortir al pas. Un primer enfrontament menor es va produir a Feres, i fou favorable als romans. Els dos exèrcits es van dirigir cap a Farsàlia i Escotusa, trobant-se a Cinoscèfals on 8.000 macedonis van morir i 5.000 fets presoners i en la que Luci Quinti Flaminí va obtenir una victòria completa (només va perdre 700 homes).
Conseqüències[modifica | modifica el codi]
Tota Tessàlia es va rendir als romans i Filip V de Macedònia va demanar la pau. Els etolis es van atribuir la principal part en la victòria.
Coord.: 39° 25′ N, 22° 34′ E / 39.417°N,22.567°E
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Cinoscèfales  |
