Batalla de Garni

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla de Garni
Dates Agost de 1225
Localitat Garni
Resultat Victòria de Khwarezm
Coordenades 40° 7′ 10″ N, 44° 43′ 23″ O / 40.11944°N,44.72306°O / 40.11944; -44.72306Coord.: 40° 7′ 10″ N, 44° 43′ 23″ O / 40.11944°N,44.72306°O / 40.11944; -44.72306
Bàndols
Regne de Geòrgia Khwarezm
Comandants en cap
Garni Ivane Muzaffar al-Din Uzbeg
Forces
60.000 200.000

La batalla de Garni fou una batalla entre el Regne de Geòrgia i Khwarezm de 225.

Antecedents[modifica]

A finals del segle xii i principis del segle xiii una part de l'Armènia persa es va alliberar del domini de l'imperi Seljúcida, unint-se al Regne de Geòrgia,[1] que lluitava contra els estats musulmans del sud del Caucas.[2] El 1225 Jalal-ad-Din Mangubertí va anar cap a l'Azerbaidjan on va enderrocar a Muzaffar al-Din Uzbeg fent entrada a Tabriz el 25 de juliol, i tot seguit va marxar contra Geòrgia.

La batalla[modifica]

En la batalla de Garni els georgians, uns 60.000 homes comandats per Garni Ivane van lluitar contra uns 200.000 homes de Khwarezm en agost de 1225.[2]

Conseqüències[modifica]

Després de la batalla de Garni Ivane va escapar a la fortalesa de Keghi amb un petit grup de compatriotes[1] i Jalal-ad-Din Mangubertí va conquerir Dvin, i la cort reial georgiana, amb la reina Rusudan de Geòrgia es traslladà a Kutaisi a l'oest i Tbilisi va caure el 9 de març de 1226 on uns cent mil habitants van morir, però les fortaleses georgianes van aguantar els atacs de Djalal i el 1227 les forces georgianes van reconquerir Tblisi, però foren derrotats a la batalla de Bolnissi. El 1231 els mongols creuaren l'Amudarià i avançaren cap a l'Azerbaidjan. Djalal al-Din sortí a combatre'ls però fou abandonat per tots i morí el 1231 i els georgians tornaren a dominar el país. El 1232 o 1233 el soldà del Soldanat Seljúcida de Rüm va envair el país i la reina va haver de signar un tractat pel qual la seva filla Tamara es casava amb l'hereu de Rum, Malik Kias al-Din.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sarkissian, Gagik. The Mediaeval Inscriptions of Vanstan, Armenia (en anglès). Recherches et Publications, 1999, p. 82. ISBN 2940032114. 
  2. 2,0 2,1 Boyle, J. A.. The Cambridge History of Iran (en anglès). vol.5. Cambridge University Press, 1968, p. 327. ISBN 052106936X.