Batalla de Graus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de conflicte militarBatalla de Graus
Reconquesta
Batalla de Graus (Arago 1057)
Batalla de Graus
Batalla de Graus
Fronteres el 1057.
En verd, l'Emirat de Saraqusta
En marró, el Regne d'Aragó
En marró fosc, el Regne de Navarra
En blau, el comtat d'Urgell
En carbassa, la Corona de Castella
En groc, el Regne de França
En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí)
Coord.: 42° 11′ 0″ N, 0° 20′ 0″ E / 42.18333°N,0.33333°E / 42.18333; 0.33333
Remiro I d'Aragón.jpg
Tipus batalla
Data primavera de 1063
Coordenades 42° 11′ 00″ N, 0° 20′ 00″ E / 42.18333333°N,0.33333333°E / 42.18333333; 0.33333333
Lloc Graus
Resultat Victòria saragossana
Bàndols
Regne d'Aragó Regne d'Aragó Islam Emirat de Saraqusta
Regne de Castella Regne de Castella

general1=Regne d'Aragó Ramir I d'Aragó

general2=Islam al-Muktadir
Regne de Castella Infant Sanç
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.

La batalla[modifica]

Lluitada en la primavera de 1063 quan les forces de Ramir I d'Aragó van assetjar la fortalesa de Graus, defensada per les tropes musulmanes d'Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir de l'Emirat de Saraqusta, que van comptar amb el suport del Regne de Castella comandats per l'Infant Sanç[1] a qui pagaven pàries.[2]

Durant la batalla Ramir fou mort. La batalla també és recordada per ser la primera d'El Cid, que amb 20 anys lluitava al costat dels castellans.

Conseqüències[modifica]

Amb la inestabilitat creada a la mort de Ferran I de Lleó i el repartiment del seu regne entre els seus fills, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans,[3] i sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder prendre Barbastre, i Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, assetjant la ciutat de Balansiya i vencent a l'emirat de Balansiya a la batalla de Paterna, però havent d'aixecar el setge. Finalment fou Sanç I d'Aragó i Pamplona qui rebria els tributs de Saraqusta el 1068.[3]

Referències[modifica]

  1. Ashtor, Eliyahu. The Jews of Moslem Spain (en anglès). Jewish Publication Society, 1992, p.214. ISBN 0827604270. 
  2. Mínguez Fernández, José María. La España de los siglos VI al XIII: Guerra, expansión y transformaciones: en busca de una frágil unidad (en castellà). Nerea, 2004, p.201. ISBN 848956972X. 
  3. 3,0 3,1 Fletcher, Richard. La España Mora (en castellà). Nerea, 2000, p.118. ISBN 8489569401.