Batalla de Hochkirch

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Coord.: 51° 08′ 55″ N, 14° 34′ 12″ E / 51.14861°N,14.57000°E / 51.14861; 14.57000

Battle icon gladii.svgBatalla de Hochkirch
Guerra dels Set Anys
Frederic el Gran en la Batalla de Hochkirch. Obra de Adolph Menzel

Frederic el Gran en la Batalla de Hochkirch. Obra d'Adolph Menzel
Data 14 d'octubre de 1758
Localitat Hochkirch 9 km a l'est de Bautzen (Saxònia)
Resultat Victòria Imperial
Mapa de la Batalla d'Hochkirch

Bàndols
Prússia Regne de Prússia Àustria Sacre Imperi
Comandants en cap
Frederic II de Prússia Leopold Joseph von Daun
Forces
31.000 80.000
Baixes
9.000 8.300
Cronologia
Batalla de Kolin Batalla de Kunersdorf

Batalla de Hochkirch lliurada el 14 d'octubre de 1758 durant la Guerra dels Set Anys en Hochkirch, 9 km a l'est de Bautzen (Saxònia) entre un exèrcit prussià de 31.000 homes comanat per Frederic II de Prússia i un exèrcit Imperial al comandament de Leopold Joseph von Daun de 80.000 homes. La batalla acabà amb la victòria dels Imperials. Fou una de les tres pitjors derrotes bèl·liques de Frederic el Gran, junt amb la Batalla de Kunersdorf la Batalla de Kolin.

Prússia contra tots[modifica]

Havien transcorregut ja dos anys de lluites en una confrontació fonamental per a la preservació de l'expansiu regne de Prússia. Des que Frederic arrabassés per sorpresa als austríacs la regió de Silèsia en la dècada anterior, la caldera de Centreeuropea no havia fet més que avivar-se. La pèrdua d'aquesta rica regió suposà un greu retrocés en prestigi i territori per l'Àustria de l'enèrgica Maria Teresa I. La Sobirana intentà revertir aquesta situació a l'embarca-se en la guerra dels Set Anys al costat d'una poderosa aliança.

Aquesta guerra global tenia dos fronts principals: Europa i les possessions colonials a Amèrica i l'Índia. En el Vell Continent, Prússia s'enfrontà quasi en solitari a la coalició formada per França, Àustria i Rússia, principalment. Al llarg de 1757, Frederic havia parat brillantment a Rossbach i Leuthen els intents d'invasió dels seus contrincants, encara que també havia sofert pèrdues i inclús un primer revés personal a Kolin, on fou ferit. El rei prussià tenia una ment àgil, preconitzava l'atac a ultrança i sempre intentava mantenir la iniciativa en campanya. Colpejava amb força i celeritat. Es basava en un exèrcit i un competent cos d'oficials, així com en la seva posició geogràfica central enfront als seus principals enemics, que li permetia escometre moltes vegades als seus rivals per separat. Quelcom capriciós, amb pocs escrúpols i molt ambiciós, Napoleó diria de Frederic el Gran que portava a fi estratègies davant les quals ell hauria vacil·lat.

Però, la tardor de 1758, la seva atenció se centrava en l'exèrcit austríac de Daun, precisament l'home que l'havia derrotat a Kolin trencant la seva ratxa de victòries. Leopold Joseph von Daun era un experimentat mariscal de 53 anys. Havia participat en nombroses batalles des dels seus inicis bèl·lics a Sicília, veient-se-les amb els otomans, francesos i, sobretot, els prussians en repetides ocasions. Tenia fama de caut en les seves decisions i de meticulós en els seus plantejaments. Menys arriscat que Frederic en el camp de batalla i gustós de mantenir-se a la defensiva, potser no tenia l'escomesa del seu genial contrari, però no menyspreava una ocasió d'atac quan aquesta se li presentava.

Acció a Saxònia[modifica]

La cort de Viena, assabentat que el rei prussià s'enfrontava més al nord als russos, havia ideat a finals d'estiu prendre l'estratègica ciutat de Dresden i després tota Saxònia. Des d'allà tindrien la capital enemiga a tir, o podrien inclús intentar la reconquesta de Silèsia més endavant. Aquest negra panorama estratègic era quelcom que Frederic no podia permetre. Deixà als copejats russos en observació i es dirigí a marxes forçades vers Dresden per a impedir aquest moviment austríac. A principis de setembre concentrà un formidable exèrcit a la rodalia de la ciutat. El prudent Daun no volia acceptar batalla en aquestes circumstàncies, i menys encara amb les notícies que li arribaren sobre la retirada dels russos després de la sagnant batalla de Zorndorf de finals d'agost. Es retirà a la forta posició de Stolpen a esperar esdeveniments i a defensar la seva línia d'aprovisionament i comunicacions amb la seva base.

Aquesta tensa calma es trencà després d'una maniobra de flanqueig amb la que els prussians, l'1 d'octubre, ocuparen Bautzen. La retirada austríaca estava cantada. Es produí uns dies després, a l'empara d'una nit de fosca. Els homes del mariscal Daun es situaren prop de la ciutat de Löbau, de bell nou un bon lloc, ja que podien seguir cobrint la carretera què, a través de Zittau, s'endinsava en la disputada regió de Silèsia i a les seves pròpies zones de partida.

Frederic seguia pressionant[modifica]

Frederic continuà pressionant, i el dia 10 topà amb el gruix austríac, que li travava el pas vers la fortalesa assetjada de Neisse, a Silèsia. En resum, la seva apreciada joia territorial restava sota setge, i un enorme exèrcit d'entre 80.000 i 90.000 homes s'interposava en el seu camí. Acampà agosaradament (les seves forces voltaven 30.000 efectius) en un poble anomenat Hochkirch, quelcom escampat i molt proper als seus rivals. Alguns dels seus generals li demanaren de canviar la posició, davant el risc de veure's atacats en inferioritats de condicions, però el Monarca confiat en la seva estrella i en la seva destresa, si negà. El 1761 tindria molta més cura en la posició i el camp atrinxerat de Bunzelwitz davant d'una situació similar d'inferioritat de forces.

Quadre de la Batalla de Hochkirch

És més, la seva ment treballava en el següent moviment ofensiu. Quan arribaren els reforços i els pertrets sol·licitats –li havien comunicat que seria al cap de quatre dies--, escometria una maniobra sobre el flanc austríac per a sobre-passar-lo i continuar avançant vers Silèsia. En realitat, la seva host d'avantguarda, més de 10.000 homes comanats pel general von Retzow, ja ocupava una posició desbordant pel nord del seu dispositiu, encara que estava a uns set quilòmetres allunyat del gruix. Tot semblava perfecte, tret si els contrincants es movien de les seves posicions i l'atacaven, una contingència que el rei ni tan sols es molestà en contemplar.

Els austríacs es preparen[modifica]

La sorpresa inicial dels de Daun davant aquest nou i ràpid moviment prussià s’esvaí al comprovar la força i les disposicions de Frederic. En les jornades següents tingueren lloc diverses escaramusses per a conquerir un turó anomenat Stromberg, sobresortia en l'escenari ocupat entre ambdues línies. El monarca prussià la desitjava perquè des d'allí podia tornar a flanquejar la posició principal enemiga, i potser guanyar una sèrie important de quilòmetres sense haver de combatre. Però els austríacs no eren pas uns aprenents, i s'anticiparen al pla de Rei col·locant tropes en l'elevació. No tan sols això: provaren, mitjançant una acció de von Laudon, un dels més audaços generals, la solidesa de la posició prussiana, malgrat que sense resultats.

Tot això hauria d'haver-lo advertit que les intencions del més nombrós exèrcit rival eren les d'atacar-lo a Hochkirch. El mateix lord James Keith, general escocès al servei de Frederic i la seva mà dreta en el comandament, arriba a dir:

« Els austríacs mereixen que els pengin si no ens ataquen aquí »

La posició principal prussiana s'estenia en una línia irregular i angulada al llarg de més de sis quilòmetres des del poble de Lauske, al nord-est, fins als contraforts de Wuischke, al sud-oest. Els de Frederic construïren àrees parapetades i resguardades amb artilleria almenys en ambdós extrems de la línia, i una sèrie de rierols creuaven el camp de batalla. El cert és que quasi no comptaven amb reserves, i la no possessió de Stromberg dificultava la defensa. Per si això fos poca cosa, al sud de Wuischke, a rereguarda de la línia de defensada, espessos boscos i elevacions no deixaven veure l'atacant fins a tenir-lo a sobre. i. Per a rematar el sense-sentit de mantenir-se allà, sofrien un desavantatge numèric de quasi tres a un.

Totes aquestes desavantatges anaven a ser explotades hàbilment per Daun i els seus generals. Perquè Frederic, un expert en matèria militar, no esperava l'atac austríac? Existeixen diverses raons. La primera, la borratxera de victòria que patia el Rei per aquelles dates, després les magistrals classes tàctiques que havia impartit a l'enemic en els seus últims encontres. La segona, el coneixement que tenia del seu cautelós adversari. En el fons, no pensava que Daun gosses en cometre un pla ofensiu, i menys posant-se ell mateix al front de les hosts en el camp de batalla. La seva temerari confiança en la psique de l'enemic aviat li costaria un disgust.

Apropaments nocturns[modifica]

En la matinada i a l'alba del 14 d'octubre, les forces austríaques arremeteren contra els seus adversaris des de !set direccions diferents¡ Era quelcom inaudit en la pràctica militar, i evidència l'elaborat pla de Daun i von Lacy –un altre notable general austríac que advocà per l'atac des d'un principi-- per a derrotar als prussians. Consistia en una aproximació escalonada i a diferència, degut, sobretot, a la naturalesa tàctica de l'ofensiva. Daun havia escollit per a l'ocasió un atac en ordre oblic, encara que en realitat s'assemblava més a un desbordament per un flanc dret enemic, per després envestir el seu centre i la seva esquerra per fases.

El mateix Daun i uns 30.000 homes atacarien Hochkirch pel sud, i Laudon, inadvertit mercès als turons i els boscos, s'ocuparia amb els seus 5.000 de prendre de l'inrevés i per la rereguarda a les forces prussianes del flanc dret, encapçalades per lord Keith. Pel nord i vers la vila de Lauske es dirigiria el duc d'Arenberg amb uns 20.000 efectius més, i encara comptava amb altres 20.000 en reserva que vigilarien l’avantguarda de Retzow.

El pla era audaç i difícil de portar a bon fi. Requeria una enorme coordinació, al realitzar-se de nit i basar-se en el factor sorpresa. Havia d'apropar-se al màxim possible a la línia enemiga i assaltar sense risc els seus reductes i trinxeres d’ambdós extrems. Daun havia ordenat cavar fosses i construir alguns parapets al llarg del seu front per a, en virtut de la seva fama de previsor i estàtic, donar la sensació de voler defensar-se d'una agressió prussiana. El comandament austríac mostrava amb això que no era cap aprenent i que sàvia teatralitzar i desinformar destrament l'enemic.

Mort de lord Keith[modifica]

Lord Keith

En el camp prussià tot era calma. El mateix rei feia temps que dormia plàcidament. Al senyal convingut, cap a les cinc del matí, els austríacs es precipitaren resoltament vers Hochkirch, i es començaren a escoltar les primeres descarregués i ha distingir algunes fogonades de mosquets. Al principi, els veterans prussians pensaren en les seves tendes de campanya que eren les típiques escaramusses entre les línies, però, a poc a poc, en guanyar intensitat els sorolls de la lluita, les tropes aglomerades i en descans s'adonaren que era un atac en tota regla. Quasi una hora després, el flanc dret de Frederic trontollava. La gran bateria a la rodalia de Hochkirch encara no s'havia pres, i Daun pensà que havia arribat el moment d'intentar-ho. L'albada començava a rebel·lar-se, malgrat que aquell dia una intensa boira anava a dificultar la visió ambdós bans.

Es desencadenà una fera lluita pel lloc, en la que els assalts de conquesta i reconquesta es succeïen. Vers les sis i mitja del matí, Keith aconseguia expulsar de la gran bateria als austríacs, però les forces combinades de Laudon i Daun van capgirar la situació altra vegada. La poderosa cavalleria de Zeiten, un dels més brillants lloc-tinents de Frederic, quasi estabilitzà la situació. Malgrat tot, al final, els números s'imposaren, i els prussians hagueren de retirar-se. El valerós Keith, ja ferit al principi, morí en aquest retrocés per un tret al pit. El seu vaticini d'atac s'havia complert, i l'escocès havia pagat amb la vida l'insolent menyspreu del seu cap pels seus enemics.

L'entossudiment de Frederic[modifica]

Frederic fou informat d'aquells primers assalts, però se'ls prengué com una simple escaramussa de piquets o focs de campament. Quan les notícies de l'atac a Hochkirch li arribaren per un enllaç de confiança i una salva de canó li passà sobre el cap, digué:

« Tens tota la raó. Nois, preneu els mosquets. Que algú trobi el meu cavall. »

La seva cara canvià per complet, conscient del greu risc que corria el seu exèrcit. Despatxà ordres per a recuperar el poble de Hochkirch i s'endinsà en persona en la perillosa batalla.

Malgrat que els oficials i els batallons prussians es superaren combatent amb la seva acostumada eficàcia, quan s'aclarí la boira, cap a les vuit del matí, el panorama era inquietant. Un anell d'austríacs els envoltava en tot el seu front, preparar l'assalt definitiu a les apallissades i sorpreses hosts rivals.

Anell inconclús[modifica]

El pla tàctic austríac estaven funcionant, i la batalla estava pràcticament guanyada. Daun havia colpejat l'agosarat Frederic amb un atac sorpresa, precís i coordinat. Semblava el món al revés, la genialitat marcial havia canviat de ban en unes hores. Restava tancar el cercle. Per això, D'Arenberg devia seguir pressionant en la seva àrea per a evitar la retirada prussiana vers el nord-oest, cosa que no va fer, per les seves dubtes sobre la posició de Retzow o bé per la seva escassa informació sobre la lluita en l'altre flanc. No s'ha d'oblidar que el fum, en aquelles batalles de pólvora, ocultava gran part del paisatge, les distàncies a cobrir eren diversos quilòmetres entre un extrem i altra i la boira augmentava la confusió.

Mentrestant, Frederic no estava amb els braços plegats. Demanava la intervenció de Retzow i la seva avantguarda per a intentar donar la volta a la situació, quelcom complicat, degut a les tropes disponibles i al resultat assolit fins aquest moment. El seu subordinat actuà força bé. Primer es va desenganxar de la força de reserva austríaca, i després aparegué en el moment just per reforçar als castigats efectius del centre, malgrat el sofrir alguns atacs en el seu desplaçament. Serien les deu quan el sol va aclarir l'espessa boira matutina, i, malgrat l'arribada miraculosa de Retzow, al rei prussià no li restà cap altra acció que emprendre una retirada combatent. Ho aconseguí mercès a la professionalitat de les seves tropes i a la mencionada manca de pressió austríaca per part de D'Arenberg i altres comandaments.

En arribar a la rodalia de Bautzen, els prussians tingueren clar que havien sigut derrotats. Les seves baixes superaven els 9.000 homes i havien perdut 102 canons, junt amb 30 banderes i estàndards. Per als austríacs, l'atac no havia estat precisament una desfilada militar. Sofriren entre 5.000 i 8.000 baixes, segons les fonts que es consultin. Els combats foren molt forts i confosos, realitzats a poca distància (degut a la nit i a la boira posterior), i evidenciaren, sobretot, que els austríacs també eren capaços d'imaginatius esforços en l'ofensiva.

Contes i perdons[modifica]

Leopold Joseph von Daun, Cap de les forces anti-prussianes

El dia s'apagava, i Frederic es preguntava com havia succeït allò. Capcot i pensatiu, sabé que la responsabilitat de la derrota era seva s'encerament. Un general prussià de cognom Warnery comentà que Frederic mai hauria tolerat una negligència semblant en els seus subordinats. Però el rei il·lustrat es podia permetre aquella enorme pífia. Mentre, els austríacs, en la seva inspecció a la recerca de ferits i morts, trobaven el cos del valent lord Keith, reconegut per Lacy (el seu pare havia servit amb ell). En la mateixa església de Hochkirch li donaren sepultura amb tots els honors del guerrer caigut. Una altra baixa d’importància fou la del príncep Friedrich Franz de Brunswick, germà de la reina de Prússia, decapitat per una bala de canó.

La eterna cautela de Daun no li'n deixà explotar de forma decisiva la seva gran victòria. Al fixar la seva atenció de bell nou en la plaça fortificada de Dresden, proporcionà a Frederic el respir que necessitava per a reconstituir i reorganitzar el seu derrotat exèrcit. El novembre, el rei prussià avançà fins a la ciutat saxona i provocà la retirada de Daun vers l'actual Txèquia. A finals de 1758 tot seguia igual, i la guerra s'allargaria altres quatre anys.

El significatiu de la batalla de Hochkirch fou la brillantor de l'atac esgraonat, o en orde oblic, que propicià una victòria tàctica de renom sobre el mestre Frederic de Prússia. El Monarca concloïa dient a posteriori:

« Aquesta vegada sí, els austríacs han fet les coses bé. »

Més que això, havien sorprès i derrotat amb audàcia i destresa a un oponent genial. El Gran es vantava dels seus propis moviments en el camp de batalla gràcies a una de les forces més organitzades i preparades de la història: la infanteria prussiana. Frederic en realitat, experimentà a Hochkirch no tan sols una derrota advertida i pressentida per quasi tothom, sinó el major cop a la seva egolatria. En la batalla de Kunersdorf lliurada l'any següent, sofriria unes baixes molt superiors, però mai tornaria a ésser vençut amb tant brillantor com aquí.

Bibliografia[modifica]

  • Thomas Carly, History of Friedrich II of Prussia, Called Frederick the Great. Londres: Chapman and Hall, 1864. En anglès. E-book disponible en Projecte Gutenberg.
  • Jay Luvaas, Frederick The Great On The Art Of War. Cambridge, Massachusetts: Da Capo Press, 2009. En anglès.
  • HAYTHORNTHWAITE, Philip y Fosten, Bryan. Frederick The Great's Army (2). Infantry (col. "Men-at-Arms", n.º 240). Oxford: Osprey. 1991. En anglès
  • Revista Historia y Vida Editorial Planeta, arxiu d'Enrique F. Sicilia Cardona, pàgs. 46 a 53 (Diposit legal: B.8784-1968. ISSN 0018-2354)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Hochkirch Modifica l'enllaç a Wikidata