Batalla de Madrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Madrid
Guerra civil espanyola
¡No pasarán! Madrid.jpg
Pancarta amb el lema ¡No Pasarán! a un carrer de Madrid a finals de l'any 1936
Data 8 de novembre a 23 de novembre del 1936
Localitat Madrid
Resultat Victòria republicana
Batalla de Madrid (GCE 1936)
Batalla de Madrid
Batalla de Madrid
Coord.: 40° 26′ 29.1″ N, 3° 41′ 14.27″ O / 40.441417°N,3.6872972°O / 40.441417; -3.6872972
Bàndols
Bandera de la Segona República Espanyola republicans Bàndol nacional Bàndol nacional
Flag of German Reich (1935–1945).svg Legió Còndor
Comandants en cap
Segona República Espanyola José Miaja Bàndol nacional Emilio Mola
Forces
~42.000 (inclou milícies anarquistes, socialistes i comunistes, així com unitats de les Brigades Internacionals) ~40.000
Baixes
~5.000 morts o ferits (incloent població civil) ~5.000 morts o ferits
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerra civil espanyola
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla del Cap Espartel Batalla de la carretera de La Corunya

La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Les condecoracions militars més importants de la República Espanyola, la Placa Laureada de Madrid i el Distintiu de Madrid (Distintivo de Madrid),[1] varen rebre el nom de la capital d'Espanya que durant la guerra civil va simbolitzar valor i resistència antifeixista a causa del llarg assetjament.[2]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La insurrecció militar del dia 17 al Marroc es va estendre per la majoria de les guarnicions militars però a Madrid la conspiració va estar força desorganitzada i els insurrectes es van quedar als seus quarters, i finalment van quedar bloquejats per les forces fidels a la República i les milícies populars.

La batalla[modifica | modifica el codi]

El mes d'octubre, el general Franco inicia l'assalt a Madrid des de Toledo, a 70 km. Les forces colonials compten amb vuit columnes, combinant l'acció amb la cavalleria de Mola i carros de combat alemanys. Madrid, plena de refugiats que plantegen un problema logístic d'abastament alimentari, és bombardejat durament i regularment mentre les milícies, sense experiència s'estructuren sota el comandament dels generals Miaja i Rojo. Les tropes franquistes arriben a Móstoles, Leganés i Getafe el 4 de novembre. En aquest context de tensió es va produir l'assetjament del Cuartel de la Montaña i les matances de Paracuellos en les quals milers de militars, falangistes, militants de dretes i religiosos són assassinats. La ciutat és assaltada pel sud i per l'oest. El 6 de novembre el govern va fugir fora de la zona de combat, a València. L'atac dels nacionals contra la capital va ser rebutjat en una ferotge batalla entre els dies 8 i 23 de novembre gràcies a la resistència de xoc de les milícies i els sindicats,[3] l'arribada de 3.000 membres de les Brigades Internacionals, els primers avions «Mosques» soviètics, i el suport de tanquistes experimentats.[4] Madrid es convertia en el símbol mundial de la lluita contra el feixisme. El 23 de novembre Franco renuncia a la conquesta ràpida de Madrid i decideix allargar la guerra guanyant-la per esgotament del bàndol republicà.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La batalla acabà amb la victòria republicana, els quals es feren forts a la ciutat i aconseguiren mantenir la comunicació per via terrestre amb els territoris que encara es mantenien lleials al govern democràtic, bàsicament Catalunya i la zona oriental de la península. Aquesta situació perdurà i donà lloc a l'anomenat setge de Madrid, situació de bloqueig sota la pressió militar, que durà fins a la caiguda de la ciutat en mans franquistes el 28 de març del 1939,[5] pocs dies abans de la caiguda de la República Espanyola i el final de la guerra.

Només durant els bombardejos de Madrid del 1936, els primers bombardejos urbans sitemàtics de la història de l'aviació, van morir unes 2000 persones, segons Hugh Thomas.[6]

Literatura i cançons[modifica | modifica el codi]

La defensa de Madrid esdevení un tema quasi mític a l'imaginació popular durant la Guerra Civil. La capital assetjada, amb l'enemic tan a prop però incapaç de conquerir-la, va inspirar cançons, com "Los Emboscados: (una de les versions de "Si me quieres escribir")[7] i poemes com aquest de Rafael Alberti, "Madrid, corazón de España" que comença així:

Madrid, corazón de España,
late con pulsos de fiebre.
Si ayer la sangre le hervía,
hoy con más calor le hierve.
Ya nunca podrá dormirse,
porque si Madrid se duerme,
querrá despertarse un día
y el alba no vendrá a verle.
No olvides, Madrid, la guerra;
jamás olvides que enfrente
los ojos del enemigo
te echan miradas de muerte.
Madrid, cor d'Espanya,
Batega amb batecs de febre.
Si ahir la sang li bullia,
Avui amb més calor li bull.
Ja mai no podrà adormir-se,
Car si Madrid s'adorm.
Voldrà despertar-se un dia
I l'alba no vindrà a veure-la.
No oblidis, Madrid, la guerra.
Mai no oblidis que devant teu.
Els ulls de l'enemic
Et llencen esguards de mort.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Madrid Modifica l'enllaç a Wikidata