Batalla de Mansilla

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de conflicte militarBatalla de Mansilla
Guerra del Francès modifica
Batalla de Mansilla situat respecte Espanya2
Batalla de Cacabelos
Batalla de Cacabelos
Tipusbatalla modifica
Data30 desembre 1808 modifica
LlocMansilla de las Mulas modifica
EstatEspanya modifica
Resultatvictòria francesa
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya França Primer Imperi Francès
Comandants en cap
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Rafael Martinengo França Jean-Baptiste Franceschi-Delonne

La Batalla de Mansilla va ser una batalla de la guerra del francès.

Antecedents[edit]

Campanyes franceses

Després de la desastrosa Convenció de Sintra, en la qual es va permetre la repatriació de les tropes franceses derrotades en la batalla de Vimeiro,[1] els comandants de l'exèrcit britànic (inclòs Arthur Wellesley, futur Duc de Wellington) van ser cridats a la seva pàtria per enfrontar-se a una investigació. D'aquesta forma, les tropes expedicionàries britàniques a Espanya i Portugal van ser deixades al comandament de John Moore, un militar conegut per la seva experiència en les tàctiques de la infanteria lleugera. La campanya va estar marcada per les privacions i per les condicions hivernals que van costar la vida de 6.000 soldats britànics.

Napoleó en persona dirigeix un exèrcit a Espanya, després d'entrar a Madrid el 4 de desembre,[2] va dirigir-se a l'encontre de Moore, que es va veure obligat a evacuar la península[3] al port de la Corunya, no sense abans atacar Soult, enviant la cavalleria de Henry William Paget de reconeixement per davant de la infanteria,[4] derrotant-lo a la Batalla de Sahagún. La retirada realitzada durant un sever hivern, va ser un complet desastre. Les marxes esgotadores, el temps gèlid i les freqüents escaramusses amb l'avantguarda de les tropes franceses van provocar una caiguda en l'alcoholisme de nombroses tropes, i el seu consegüent abandó davant l'avanç francès.

L'exèrcit de Pere Caro Sureda, el marquès de La Romana va cooperar amb l'exèrcit britànic de Moore en el seu avanç cap al nord d'Espanya i en la seva posterior retirada a Galícia. A Mansilla de las Mulas, al riu Esla, el comandant espanyol va encomanar a la divisió de Martinengo detenir al cos francès. El comandant de la guàrdia posterior va involucrar sense embuts els seus soldats amb el pont a l'esquena.

La batalla[edit]

La cavalleria de Jean-Baptiste Franceschi-Delonne, formada per 2.200 genets del 8è Regiment de dragons, el 1r regiment d'hússars, el 22è regiments de caçadors a cavall i els caçadors de Hannover,[5] va carregar i va dividir l'exèrcit espanyol, format per 3.000 homes i dos canons de la segona Divisió de l'Exèrcit de Galícia de Rafael Martinengo, que combinava batallons militars i milicians,[6] i una part va quedar atrapada contra el riu i obligada a rendir-se, i alguns centenars foren morts i ferits.

Conseqüències[edit]

La cavalleria francesa, les pèrdues de la qual es descrivia com a lleugera, i els espanyols perderen 1.500 homes, dos canons i dos banderes capturades pels seus enemics, i alguns centenars de morts i ferits. L'endemà, la Romana va sortir de Lleó als francesos juntament amb hospitals amb gent de 2.000 soldats espanyols malalts o ferits.[6]

Napoleó va seguir perseguint John Moore fins Astorga l'1 de gener[7] i va ordenar a Soult que continués la persecució de Moore, que va arribar a Lugo el 6 de gener[8] i va decidir descansar uns dies mentre decidia a quin port havia de dirigir-se entre Vigo, la Corunya i Ferrol. En decidir-se per la Corunya l'avantguarda, que anava cap a Vigo havia de canviar de direcció i anar cap a Lugo, on fou atrapada per l'avanguarda de Soult, que fou rebutjat.[9] A La Corunya, el foc de cobertura dels vaixells de guerra va mantenir a Soult a distància i els successius atacs francesos van ser rebutjats, permetent l'embarcament de 2.872 soldats de cavalleria, 2.686 artillers, conductors i conductors, i 19.599 soldats d'infanteria[10] que van retornar sans i estalvis al Regne Unit.

Referències[edit]

  1. Baines, Edward. History of the Wars of the French Revolution. vol.2. Edward Baines, 1817, p. 83. 
  2. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 10. 
  3. Muir, Rory. Britain and the Defeat of Napoleon, 1807-1815. Yale University Press, p. 72. ISBN 0300143613. 
  4. Hibbert, 1961, p. 57-60.
  5. Capelle, Béatrice; Demory, Jean-Claude. «Franceschi-Delonne, artiste, hussard et héros...». A: Maréchaux d'Empire. E/P/A, 2008, p. 212. ISBN 2-851-20698-2. 
  6. 6,0 6,1 Smith, Digby. The Napoleonic Wars Data Book. London: Greenhill, 1998, p.274. ISBN 1-85367-276-9. 
  7. Fernández, Georgino. «Astorga recupera el Cuartel Imperial de Napoleón para recordar cuando la historia de Europa se escribía en su suelo». Diario de León, 18-09-2027. [Consulta: 30 novembre 2019].
  8. Summerville, Christopher. March Of Death: Sir John Moore's Retreat to Corunna, 1808-1809. Frontline Books, 2004, p. 149. ISBN 1853675644. 
  9. Chambers, Robert. A Biographical Dictionary of Eminent Scotsmen. vol.4,Part 2. Blackie & Son, 1837, p. 513-514. 
  10. Guimerá Ravina, Agustín. Guerra naval en la Revolución y el Imperio: bloqueos y operaciones anfibias, 1793-1815. Agustín Guimerá Ravina, 2008, p. 385. 

Bibliografia[edit]

  • Hibbert, Christopher. Corunna. B. T. Batsford Ltd, 1961.