Batalla de Margalef

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Margalef
Guerra del Francès
Batalla de Margalef (Catalunya 1802-1812)
Batalla de Margalef
Batalla de Margalef
Batalla de Margalef (Catalunya 1802-1812)
Coord.: 41° 34′ 14.35″ N, 0° 45′ 50.63″ E / 41.5706528°N,0.7640639°E / 41.5706528; 0.7640639
Tipus batalla
Data 23 d'abril de 1810
Coordenades 41° 34′ 15″ N, 0° 45′ 51″ E / 41.5707°N,0.764064°E / 41.5707; 0.764064
Lloc Margalef (Torregrossa), Província de Lleida
Resultat Victòria francesa
Bàndols
Imperi francès Primer Imperi Francès Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
Bandera de França Jean Isidore Harispe
Bandera de França Louis François Musnier
Exèrcit espanyol Enrique José O'Donnell
Forces
2.500 15.000
Baixes
23 morts
82 ferits
300 morts i ferits
5.167 presoners
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Margalef tingué lloc el 23 d'abril de 1810, entre les tropes espanyoles i suïsses del general O'Donnell que tractaven d'aixecar el setge de Lleida i les tropes franceses i poloneses del mariscal Louis Gabriel Suchet que encerclaven la vila.

Antecedents[modifica]

Els espanyols van ser incapaços d'expulsar els francesos per la seva derrota a la batalla de Tudela el 23 de novembre de 1808 i els francesos avançaren de nou sobre Madrid derrotant pocs dies després als espanyols en la batalla de Somosierra, entrant a la capital el 4 de desembre. Soult rep ordres de l'emperador de perseguir i derrotar l'exèrcit anglès del general Moore, que ha de reembarcar durant la batalla de La Corunya.[1] Saragossa quedà assetjada,[2] Saint-Cyr derrotà les tropes de Joan Miquel de Vives i Feliu a la Batalla de Llinars i entren a la capital de Catalunya el 17 de desembre de 1808.

Amb el front estabilitzat fins a la batalla de Valls, el 25 de febrer de 1809, la derrota espanyola permet que el 26 de febrer les tropes franceses entrin a Reus, i la mort de Teodoro Reding feu que Antonio Malet de Coupigny prengués el comandament de l'exèrcit espanyol a Catalunya interinament.[3] Immediatament després, Girona, la defensa de la qual fou dirigida pel general Àlvarez de Castro, assetjada per Saint-Cyr entre maig i desembre de 1809. El 10 de desembre Girona capitulava davant el nou cap de les tropes franceses, el mariscal Charles Pierre François Augereau, duc de Castiglione. Després de la desfeta de Vic, el general O'Donnell aconseguí reunir 15.000 homes i el dia 22 d'abril sortí de Tarragona i, passant per Montblanc, es dirigí cap a Lleida, assetjada per les forces del mariscal Suchet. En el seu pla havia previst poder arribar a la vila al mateix temps que les tropes de l'interior feien una sortida. Un carta del governador l'informava que la cavalleria francesa s'havia allunyant i tan sols hi restaven 300 cavalls vora la ciutat.

La batalla[modifica]

El matí del dia 23 arribà a Juneda, on deixà els 3.000 homes de la divisió del mariscal de camp Pirez i continuà amb l'avantguarda, formada pels 4.000 homes de la divisió del mariscal de camp Miguel Ibarrola, disposats en tres columnes. A migjorn, aquesta avantguarda travessava la plana de Margalef i a la vista de la ciutat de Lleida entrà en contacte amb les avançades franceses que vigilaven el cap de pont de la riba esquerra del Segre.

El general Jean Isidore Harispe, veient la proximitat dels patriotes a les seves avançades, es posà al front d'un esquadró d'hússars i dels "voltiguers" de la infanteria de línia francesa. Aquestes tropes bloquejaren la progressió espanyola de la columna més adelantada. Després d'un canvi de trets els espanyols foren rebutjats, i van haver de replegar-se sobre les dues columnes de la divisió d'Ibarrola que encara marxaven en columna pel camí, sense sospitar que el general Musnier, procedent de Tàrrega, amb 5 batallons d'infanteria polonesos i 3 esquadrons de cuirassers, queia sobre el seu flanc dret.

Els tres esquadrons de cuirassers arribaren i es llençaren a la càrrega coltellejant tant als infants com als genets espanyols. Aquests, sense temps per formar tots els seus batallons en ordre de batalla, retrocediren en desordre. En la seva fugida trobaren un batalló suís del regiment Kàiser, que formava al cap de la divisió Pirez, aquests abaixaren les armes i foren atropellats.

Els imperials perseguiren als fugitius fins a Juneda on foren continguts per la divisió de Pirez. El general O'Donnell pogué replegar els fugitius i retirar-se precipitadament cap a les Borges Blanques i Montblanc.

Conseqüències[modifica]

El combat fou brutal, ràpid i per part dels napoleònics únicament intervingueren els 450 homes del regiment de cuirassers. El balanç fou aclaparador: 300 homes d'O'Donnell moriren, 5.617 foren fets presoners. Els imperials capturaren un general, el brigadier Despuig, vuit coronels, tres canons i tres banderes, mentre pel costat francès tan sols es comptaren 23 morts i 82 ferits.

Referències[modifica]

  1. Oman, Charles. A History of the Peninsular War (en anglès). Vol. I 1807–1809, 1902–1930, p. 503. 
  2. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 10. 
  3. Muñoz i Maldonado, Josep. Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón Bonaparte desde 1808 á 1814, escrita sobre los documentos auténticos del gobierno (en castellà). Impr. de D. José Palacios, 1833, p.190.