Batalla de Marj ar-Ràhit (684)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de Marj ar-Ràhit (684)
Segona guerra civil islàmica
Data juliol del 684
Localitat Marj ar-Ràhit
Resultat victòria califal
Batalla de Marj ar-Ràhit (684) (Orient Proper)
Batalla de Marj ar-Ràhit (684)
Batalla de Marj ar-Ràhit (684)
Batalla de Marj ar-Ràhit (684)
Coord.: 33° 30′ 0″ N, 36° 17′ 0″ E / 33.50000°N,36.28333°E / 33.50000; 36.28333
Bàndols
Califat omeia Rebels musulmans qaysites
Comandants en cap
Marwan ibn al-Hàkam Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí

El 684 els notables partidaris dels omeies es van reunir a Damasc i van decidir posar fi a la regència i van cridar al califat a Marwan ibn al-Hàkam, d'una altra branca omeia, que tenia el suport del general Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, i que havia estat governador de Medina. Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí es va oposar al nomenament i va passar al servei d'Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, que no reconeixia els omeies i havia bastit un califat que dominava en aquell moment la major part del món islàmic. La branca omeia deposada estava emparentada per matrimoni amb la tribu dels qaysites i es va revoltar a Síria contra el nou califa.

La batalla[modifica]

Els qaysites, liderats per Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí foren derrotats per Marwan ibn al-Hàkam a Marj-ar-Ràhit, a prop de Damasc[1] el juliol del 684.[2]

Conseqüències[modifica]

La victòria va assegurar a Marwan ibn al-Hàkam el control de Síria. Egipte fou dominat per Abd-al-Aziz ibn Marwan, un altre fill de Marwan.

A Mesopotàmia, Zufar ibn al-Hàrith va resistir a Karkisiyya amb el suports dels qaysites fins al 691 i Abd-Al·lah ibn az-Zubayr a la Meca fins al setge del 692

Referències[modifica]

  1. (anglès) Clifford Edmund Bosworth, Encyclopaedia of Islam, Fascicle 107
  2. (francès) Enciclopèdia Larousse, Omeyyades