Batalla de Mont Ercte

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Mont Ercte
Primera Guerra Púnica
Batalla de Mont Ercte (Mediterrani central)
Batalla de Mont Ercte
Batalla de Mont Ercte
Batalla de Mont Ercte
Coord.: 38° 10′ 0″ N, 13° 21′ 0″ E / 38.16667°N,13.35000°E / 38.16667; 13.35000
Tipus batalla
Data 253 aC - 250 aC
Coordenades 38° 10′ 00″ N, 13° 21′ 00″ E / 38.1667°N,13.35°E / 38.1667; 13.35
Escenari mont Ercte
Lloc Sicília i Ercte
Resultat Inconclusiu
Bàndols
República de Roma República cartaginesa
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla de Mont Ercte inclou una sèrie d'enfrontaments realitzats en el marc de la Primera Guerra Púnica entre les tropes romanes i cartagineses en el territori que va des de Palerm a Drepana (actual Trapani).

Preludi[modifica]

Palerm va ser conquerida per Roma el 254 aC i posteriorment defensada contra el contraatac cartaginès en la Batalla de Palerm. Drepana havia vist a les seves costes la victòria de la flota cartaginesa sobre Publi Claudi Pulcre I, que intentava posar setge a la ciutat com Lilibea.

Roma, a més de la derrota de Publi Claudi Pulcre I, patí en el mateix període un altre desafortunat naufragi d'una gran flota, aquesta vegada comandada per Luci Juni Pul·le.

Després d'aquests episodis, la guerra entre Roma i Cartago es limità a cinc anys de petites incursions en territori enemic; Roma va colpejar a Àfrica i Cartago a Sicília. Malgrat tot, sense una flota romana operativa, Cartago va ser incapaç de colpejar Roma directament a la regió del Laci, potser temerosos de les conseqüències, ja que Cartago no va poder obtenir un préstec de 2.000 talents que va demanar al rei Ptolemeu II Filadelf d'Egipte.

En aquest context, Luci Juni Pul·le, de tornada del naufragi a la costa sud de Sicília, va decidir fer una gran ofensiva. Al menor pretext van atacar i ocupar el Mont Erix, prenent també el temple d'Afrodita Ericina, a la cimera.

Amílcar[modifica]

En aquesta situació d'estancament, Amílcar Barca, pare del general cartaginès Anníbal, va ser l'encarregat de la defensa de les zones de Sicília en mans de Cartago. És significatiu que encara que les seves accions no van ser decisives, Amílcar mai va ser derrotat per les legions de Roma. Comandant de la flota, Amílcar realitzà diversos atacs a Calàbria, i finalment va escollir el Mont Ercte com a centre d'operacions,[1] des d'on va adoptar una tàctica de guerrilles, assetjant constantment als romans durant un període de tres anys. Després d'aquest temps, es desplaçà al Mont Erix, atacant als romans de la guarnició i ocupant la ciutat del mateix nom.

Conseqüències[modifica]

Després de la seva decisiva victòria sobre l'armada cartaginesa a la Batalla de les Àgates, Gai Lutaci Catul va renovar el setge i va conquerir Lilibea, escampant a Amílcar i al seu exèrcit a Sicília, entre les poques fortaleses que encara controlava Cartago. Sense recursos per construir una nova flota o per reforçar les tropes terrestres, Cartago va admetre la seva derrota i va signar un tractat de pau amb Roma, donant conclusió així a la primera guerra púnica. Siracusa conservà la part oriental de l'illa i la resta formà la Província romana de Sicília, la primera fora de la península Itàlica.[2]

Referències[modifica]