Batalla de Morvedre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de Morvedre
guerra de bándols a València durant l'interregne
Data 27 de febrer de 1412
Localitat Morvedre
Resultat victòria dels trastamaristes
Batalla de Morvedre (Regne Valencia 1493 1707)
Batalla de Morvedre
Batalla de Morvedre
Coord.: 39° 41′ 0″ N, 0° 16′ 0″ O / 39.68333°N,0.26667°O / 39.68333; -0.26667
Bàndols
Escut de Castella i Lleó Ferran d'Antequera Urgell Jaume II d'Urgell
Comandants en cap
Escut de Castella i Lleó Diego Gómez Sandoval
Regne de València Bernat de Centelles
Aragó Arnau Guillem de Bellera
Corona d'Aragó Ramon de Perellós
Forces
400 cavallers
15.000 peons

La Batalla de Morvedre de 1412 fou un enfrontament armat entre els partidaris de Ferran d'Antequera i Jaume II d'Urgell ocorregut al Regne de València durant el període d'interregne que va començar amb la mort de Martí I l'Humà i va culminar en el Compromís de Casp.

Antecedents[modifica]

Davant la divisió i la no adhesió del Regne de València[1] a la Concòrdia d'Alcanyís, va provocar que l'urgellista Arnau Guillem de Bellera es decidís a atacar amb la host de la ciutat de València, composta per menestrals i gent del poble[2] als seus enemics a Morella.

La batalla[modifica]

Les forces del Regne de Valencia valencianes favorables a Jaume II d'Urgell, dirigides Arnau Guillem de Bellera,[3] governador de València, es van enfrontar a Morvedre (l'actual Sagunt)[4] el 27 de febrer de 1412 amb les castellanes, aragoneses i valencianes de Ferran d'Antequera dirigides per Diego Gómez de Sandoval abans de l'arribada dels quatre-cents gascons de reforç que duia Ramon de Perellós.[5] En la batalla van morir tres mil persones.[2]

Conseqüències[modifica]

La victòria de les tropes de Ferran d'Antequera i la mort d'Arnau Guillem de Bellera, i la mort i empresonament de molts urgellistes[2] assegurà la preponderància del partit trastamarista al Regne de València.

Ramon de Vilaragut i Mercer va reorganitzar als urgellistes vençuts a Morvedre, però per evitar mals majors la ciutat de València va rendir-se immediatament, malgrat l'urgellisme majoritari dels seus habitants[2] i el Parlament de Vinaròs va dissoldre's precipitadament. La major part del Regne de València ja era en mans de Ferran d'Antequera, i es va adherir a la Concòrdia d'Alcanyís per donar pas al Compromís de Casp.

Finalment coronat Ferran d'Antequera, Jaume d'Urgell va aprofitar per revoltar-se el maig de 1413,[6] malgrat que li havia jurat fidelitat poc abans. L'urgellisme al Regne de València va acabar amb el Setge de Bunyol.

referències[modifica]

  1. Los Trastamara y la unidad española: 1369-1517
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Agusti Rubio Vela, L'urgellisme fou un fenomen de molts llocs del país
  3. enciclopèdia.cat Batalla de Morvedre
  4. El Govern Provisional va modificar el nom de la ciutat, anomenada Morvedre des de feia més de deu segles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els cànons romàntics i classicistes de l'època
  5. Ferran Soldevila, Història de Catalunya, p.599
  6. Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol III: La defensa de la Terra. Rafael Dalmau, Editor Rafael Dalmau, Editor, 2003, p.13. ISBN 84-232-0664-5.